El Síndic d'Aran, Carles Barrera, ha reunit els portaveus dels grups polítics del Conselh Generau per elaborar un manifest de rebuig a la inconstitucionalitat de la llei de l'occità, aranès a l'Aran. El manifest s'aprovarà el dia 4 d'agost durant la celebració d'un ple extraordinari. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, serà present en aquest ple per escenificar el suport del Govern de la Generalitat al govern aranès. El Síndic ha dit que és ''molt lamentable'' que un govern d'un Estat que va signar la Carta europea de les llengües minoritàries i regionals vulgui anular i silenciar els seus propis idiomes.

Carles Barrera ha explicat que el manifest que s'aprovarà es trametrà al govern de la Generalitat, al de l'Estat i al Tribunal Constitucional. Barrera ha dit que no entén com aquesta '"suposada inconstitucionalitat" vingui per l'ús de la paraula "preferent". El Síndic ha afegit que es buscaran aliances amb la Generalitat perquè la paraula "preferent" tingui continuïtat en el redactat.

Va ser el Consell de Ministres el passat dia 22 de juliol qui va sol·licitar al president del govern estatal la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de l'occità, aranès a l'Aran. Aquesta llei va ser aprovada al Parlament de Catalunya per 117 vots a favor i 17 en contra.

Des del Conselh Generau és recorda que l'occità és una llengua que a França ha patit 800 anys d'ocultació i abandó, i que tot i això ha produït un Premi Nobel de Literatura (Frederic Mistral-1904).

L'aranès ha aconseguit sobreviure a la Val d'Aran i els últims temps ha rebut de Catalunya el reconeixement que la història li ha negat. I recorda que quan va entrar en vigor l'Estatut de Catalunya l'any 2006, l'aranès, nom que se li dona occità a la Val d'Aran, va rebre un reconeixement de llengua oficial a Catalunya. L'estat espanyol ho va acollir amb respecte per les obligacions que des de l'any 2001 té per la ratificació i obligat compliment de la Carta europea de les llengües minoritàries i regionals pels compromisos del Senat espanyol i pels acords que té a nivell de l'Unió Europea i que afecten a les llengües oficials de l'Estat.

A Europa, el territori lingüístic de l'occità és de 15 milions d'habitants. Només al poble aranès, i gràcies a Catalunya, té consideració jurídica i protecció.

Per la seva part, l'exsíndic, Francesc Boya, ha dit que condemnar la paraula preferent de la Llei de l'Occità no és una notícia positiva i ha afegit: "Hem de sortir al pas amb totes les mesures jurídiques possibles i si no pot ser buscar altres alternatives".

Boya ha dit que hi haurà una actuació unitària i que s'aprovarà d'un manifest per donar suport a la llengua de l'Aran; una qüestió que forma part de la identitat de l'Aran.