La conselleria de Cultura mantindrà la posició que s'ha defensat des de l'administració catalana amb la proposta que hi ha sobre la taula des de l'any 2006 en el litigi de l'art de la Franja que afecta a les 112 obres d'art que ara formen part del Museu de Lleida i que el bisbat de Barbastre-Montsó reclama com a pròpies i en demana el trasllat a l'Aragó. Ferran Mascarell ha declarat que la propietat és "per nosaltres inequívoca" i per això confia en un desenllaç proper.

Mascarell confia que un possible canvi de govern a Aragó podria ser una situació idònia per desencallar el litigi. El titular de Cultura assegura que fins les eleccions no hi havia hagut acostament però que potser ha estat bo "frenar i esperar que hi hagi govern nou" per aconseguir el desenllaç. "El bisbe Meseguer va fer molt bé les coses", ha assegurat Mascarell, que també defensa que amb tot aquest tema hi ha un plet civil, resolucions al Parlament i una Llei del Patrimoni que s'han de complir. 

El litigi per l'art sacre de la Franja

A finals del segle XIX el Bisbe de Lleida, Josep Meseguer, per evitar l'espoli i que es perdessin va recollir objectes de les parròquies i ermites del Bisbat de Lleida, peces que van passar a formar part de la col·lecció d'art del Museu Diocesà de Lleida, que va fundar. Així mateix el bisbe va recollir en el seu dietari documentació que acredita la propietat lleidatana de bona part de l'art que va recollir o que li va ser entregat, també d'algunes de les obres que reclama el Bisbat de Barbastre-Montsó.

Tot i això, el litigi per l'art de la Franja no s'origina fins el 1995 quan el Vaticà dicta un decret en què després de vuit segles d'història, decideix segregar les parròquies de la Franja de Ponent de la Diòcesi de Lleida perquè passin a formar part de la de Barbastre-Montsó. A partir d'aquell moment, és quan el bisbat aragonès comença a reclamar a Lleida les obres i peces d'art originàries de les parròquies de la Franja. 

Més endavant, l'abril del 2006, l'aleshores consellera de Cultura, Caterina Mieras, va aprovar un dictamen autoritzant al Bisbat de Lleida l'entrega de les obres d'art a l'Aragó si es complien una sèrie de requisits com ara la preservació de la unitat de la col·lecció i la gestió unitària del patrimoni, condicions que fins al moment no han estat acceptades per Aragó. A més, cal tenir en compte que les 112 obres reclamades formen part de la col·lecció del Museu de Lleida i també estan protegides per la Llei de Patrimoni de la Generalitat, que n'impedeix que puguin sortir de Catalunya sense l'autorització de Cultura.

Cursa perquè la Seu Vella sigui Patrimoni de la Humanitat

Tot i que no sigui un tràmit ràpid, el conseller de Cultura ha reiterat el seu suport a la possible candidatura de la Seu Vella perquè opti a ser Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Polítics i entitats locals han demostrat la seva voluntat a presentar aquesta candidatura i el Departament no ha negat en cap moment el recolzament que també van tenir els Castells, que van ser declarats Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat l'any passat.