24
de setembre
de
2017, 08:55
Actualitzat:
9:54h
L'assemblea de càrrecs electes que aquest diumenge arrenca a Saragossa impulsada per Podem és el retrat d'una part de la societat espanyola que ha entès que l'estat d'excepcionalitat al qual el govern de Mariano Rajoy està sotmetent Catalunya posa també en escac la democràcia a Espanya. Que ha entès que només amb el reconeixement del dret a decidir es pot resoldre el conflicte. Posaran sobre la taula el Manifest per la llibertat, la fraternitat i la convivència, al qual ha tingut accés NacióDigital, un full de ruta en el qual es conjuren per exigir una reforma territorial que no exclogui la possibilitat que els catalans puguin votar en un referèndum acordat.
Que el procés sobiranista català pot ser el motor d'un procés constituent a la resta de l'estat espanyol és una de les premisses sobre el qual pivota el discurs de Podem i dels "comuns" quan fan referència al conflicte territorial. Aquesta reforma territorial que plantegen, recull el manifest, s'ha de fer amb la participació "de tots els actors polítics", que a la vegada haurien d'acceptar que la ciutadania catalana decidís el seu futur en un referèndum acordat amb l'Estat.
Més enllà d'alcaldes, diputats i senadors de Podem, En Comú Podem, En Marea, Compromís, Mès, Equo i IU, també participen en aquesta trobada representants d'ERC, el PDECat i el PNB. Després de la benvinguda per part de l'alcalde de Saragossa, Pedro Santisteve, serà l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la primera en prendre la paraula. A l'assemblea també hi participa l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabaté.
A Catalunya s'han produït detencions, s'ha atacat frontalment l'autogovern amb la intervenció dels Mossos i de les finances de la Generalitat, investigacions massives a alcaldes i Govern, requisament de pancartes i prohibició d'actes sobre l'1-O i el dret a decidir. A Catalunya, però també a Madrid, a Gijón o a Saragossa mateix. "Emplacem el govern de l'Estat a cessar en la seva política d'excepcionalitat i de repressió", insisteix el manifest, que considera que la política impulsada pel govern de Rajoy "amenaça les llibertats fonamentals constitutives de la democràcia".
La sorollosa absència dels socialistes
Un dels objectius de l'assemblea és evidenciar que aquest conflicte no es circumscriu només al territori català. Però també posar en evidència que en aquesta aliança hi ha un gran absent: el PSOE. De fet, no només cap càrrec socialista participarà a l'assemblea, sinó que el propi acte va ser torpedinat per la diputació de Saragossa, en mans del PSOE, que es va negar a cedir l'espai de titularitat pública inicialment sol·licitat. Precisament el secretari general dels socialistes, Pedro Sánchez, va ser aquest dissabte a Badalona, on de la mà del líder del PSC, Miquel Iceta, es va veure abocat a matisar el seu discurs. Si bé fins ara havia mostrat el seu total suport a l'estratègia de Rajoy per frenar l'1-O, la duresa de l'estratègia policial i judicial i la mobilització massiva de la ciutadania catalana com a resposta, va forçar els socialistes a trencar el silenci. "Les il·legalitat s'han de perseguir però els drets no es retallen", va dir Sánchez.
Des de Podem i les confluències també es busca deslligar el PNB de l'acord pressupostari amb el PP, un fet que posaria en risc l'estabilitat del govern. Rajoy té entre cella i cella repetir la mateixa geometria que va utilitzar per aprovar els anteriors comptes, una majoria que va obtenir gràcies al suport clau dels cinc representants del partit nacionalista basc. L'objectiu del partit de Pablo Iglesias és deixar en evidència que els populars governen en minoria i aconseguir que entri en bloqueig parlamentari si no és capaç d'aprovar els pressupostos per falta de suport.
Que el procés sobiranista català pot ser el motor d'un procés constituent a la resta de l'estat espanyol és una de les premisses sobre el qual pivota el discurs de Podem i dels "comuns" quan fan referència al conflicte territorial. Aquesta reforma territorial que plantegen, recull el manifest, s'ha de fer amb la participació "de tots els actors polítics", que a la vegada haurien d'acceptar que la ciutadania catalana decidís el seu futur en un referèndum acordat amb l'Estat.
Més enllà d'alcaldes, diputats i senadors de Podem, En Comú Podem, En Marea, Compromís, Mès, Equo i IU, també participen en aquesta trobada representants d'ERC, el PDECat i el PNB. Després de la benvinguda per part de l'alcalde de Saragossa, Pedro Santisteve, serà l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la primera en prendre la paraula. A l'assemblea també hi participa l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabaté.
A Catalunya s'han produït detencions, s'ha atacat frontalment l'autogovern amb la intervenció dels Mossos i de les finances de la Generalitat, investigacions massives a alcaldes i Govern, requisament de pancartes i prohibició d'actes sobre l'1-O i el dret a decidir. A Catalunya, però també a Madrid, a Gijón o a Saragossa mateix. "Emplacem el govern de l'Estat a cessar en la seva política d'excepcionalitat i de repressió", insisteix el manifest, que considera que la política impulsada pel govern de Rajoy "amenaça les llibertats fonamentals constitutives de la democràcia".
La sorollosa absència dels socialistes
Un dels objectius de l'assemblea és evidenciar que aquest conflicte no es circumscriu només al territori català. Però també posar en evidència que en aquesta aliança hi ha un gran absent: el PSOE. De fet, no només cap càrrec socialista participarà a l'assemblea, sinó que el propi acte va ser torpedinat per la diputació de Saragossa, en mans del PSOE, que es va negar a cedir l'espai de titularitat pública inicialment sol·licitat. Precisament el secretari general dels socialistes, Pedro Sánchez, va ser aquest dissabte a Badalona, on de la mà del líder del PSC, Miquel Iceta, es va veure abocat a matisar el seu discurs. Si bé fins ara havia mostrat el seu total suport a l'estratègia de Rajoy per frenar l'1-O, la duresa de l'estratègia policial i judicial i la mobilització massiva de la ciutadania catalana com a resposta, va forçar els socialistes a trencar el silenci. "Les il·legalitat s'han de perseguir però els drets no es retallen", va dir Sánchez.
Des de Podem i les confluències també es busca deslligar el PNB de l'acord pressupostari amb el PP, un fet que posaria en risc l'estabilitat del govern. Rajoy té entre cella i cella repetir la mateixa geometria que va utilitzar per aprovar els anteriors comptes, una majoria que va obtenir gràcies al suport clau dels cinc representants del partit nacionalista basc. L'objectiu del partit de Pablo Iglesias és deixar en evidència que els populars governen en minoria i aconseguir que entri en bloqueig parlamentari si no és capaç d'aprovar els pressupostos per falta de suport.