28
de setembre
de
2021, 17:05
Actualitzat:
17:24h
Què són i què investiguen les diligències prèvies 104/2017? La gran pregunta que espera resposta. La defensa dels CDR de l'operació Judes, processats per terrorisme, ha denunciat l'existència d'un altre procediment previ, secret i que pilota el mateix jutjat central d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional. Aquest procediment previ, conegut com a 104/2017, té com a encausades les mateixes persones afectades per l'operació Judes. De fet, nodreix aquest procediment, i no ha estat mai comunicat a les defenses dels implicats. Fonts d'Alerta Solidària, que pilota la defensa dels CDR, insisteixen que "mai s'ha dit que hi havia un altre procediment i això és una anomalia, perquè aquesta causa ha estat motor de la causa del 23-S".
Tot plegat s'ha sabut aquest dimarts, amb motiu de les declaracions dels tretze CDR processats per terrorisme, que han començat avui i s'allargaran fins divendres. Les defenses presentaran escrits de nul·litat per impugnar la resolució de processament dels encausats per la vulneració de "tots els drets de defensa" durant tot el procediment, i especialment ara que s'ha conegut l'existència d'aquest procediment previ, que podria ser la causa general contra els CDR de la qual n'han sorgit altres, com la pròpia operació Judes o la causa contra Tsunami Democràtic. Fonts jurídiques consultades recorden que qualsevol acte processal s'ha de comunicar a les defenses dels implicats, i en aquest cas no s'ha fet.
Des de Mollet del Vallès, l'advocat d'Alerta Solidària Jordi Busquets, que porta alguns dels encausats, ha explicat que "s'impugnarà la resolució de processament i presentarem aquesta setmana escrits de nul·litat perquè s'han detectat incidències" i ha insistit que mai han tingut accés al causa secreta prèvia que nodreix l'operació Judes. A més, també ha estat crític amb el jutge Manuel García Castellón i la seva interlocutòria de processament. "El jutge de l'Audiència Nacional ha copiat el que deia el fiscal, que al seu torn copiava i fins i tot amb faltes d'ortografia els atestats de la guàrdia Civil, que estan fets en base a fabulacions", ha dit Busquets.
La defensa va saber de l'existència d'aquesta peça prèvia i secreta a partir de l'escrit de Fiscalia que es va filtrar a l'agost. Fonts de les defenses assenyalen que l'escrit es va filtrar de manera parcial, per evitar destapar l'existència de la causa secreta contra els CDR. "Quan nosaltres rebem l'escrit de Fiscalia que demana el processament per terrorisme veiem que té el doble de pàgines que el que s'havia filtrat, i que es fa referència a aquest procediment previ al qual no hem tingut accés", apunten fonts de la defensa. Des d'Alerta Solidària es desconeix que s'està investigant en aquestes diligències, però constaten que s'utilitzen per l'operació Judes, cosa que suposa una vulneració de drets.
Processats per terrorisme
L'Audiència Nacional ha processat per pertinença a organització terrorista els tretze membres dels CDR vinculats a l'operació Judes, que es va destapar el 23 de setembre de 2019, poc abans que es fes pública la sentència de l'1-O. Nou d'ells, a més, se'ls processa també per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista. Set dels processats van passar tres mesos en presó preventiva fins que el jutge va acordar deixar-los en llibertat després de no poder acreditar l'existència d'explosius. Des d'aleshores, tots ells han estat en llibertat mentre se'ls investigava per terrorisme.
En la interlocutòria, de 45 pàgines, el magistrat Manuel García Castellón considera que el grup formava part del denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT) dins dels CDR. Aquest ERT va aparèixer als informes de la Guàrdia Civil, però no se n'ha detectat cap actuació sota la seva autoria. La "cèl·lula", diu el jutge, es va crear per la necessitat de comptar amb un grup dins dels CDR que fos "clandestí" amb individus de confiança i "totalment entregats a la causa", que s'haurien d'encarregar de "les accions més sensibles".
Així, apunta l'instructor, els tretze processats tenien per objectiu aconseguir la independència de Catalunya utilitzant "la violència en la seva màxima expressió" per tal d'obligar a les institucions a concedir "per la via dels fets" la separació de Catalunya de la resta d'Espanya.
Tot plegat s'ha sabut aquest dimarts, amb motiu de les declaracions dels tretze CDR processats per terrorisme, que han començat avui i s'allargaran fins divendres. Les defenses presentaran escrits de nul·litat per impugnar la resolució de processament dels encausats per la vulneració de "tots els drets de defensa" durant tot el procediment, i especialment ara que s'ha conegut l'existència d'aquest procediment previ, que podria ser la causa general contra els CDR de la qual n'han sorgit altres, com la pròpia operació Judes o la causa contra Tsunami Democràtic. Fonts jurídiques consultades recorden que qualsevol acte processal s'ha de comunicar a les defenses dels implicats, i en aquest cas no s'ha fet.
Des de Mollet del Vallès, l'advocat d'Alerta Solidària Jordi Busquets, que porta alguns dels encausats, ha explicat que "s'impugnarà la resolució de processament i presentarem aquesta setmana escrits de nul·litat perquè s'han detectat incidències" i ha insistit que mai han tingut accés al causa secreta prèvia que nodreix l'operació Judes. A més, també ha estat crític amb el jutge Manuel García Castellón i la seva interlocutòria de processament. "El jutge de l'Audiència Nacional ha copiat el que deia el fiscal, que al seu torn copiava i fins i tot amb faltes d'ortografia els atestats de la guàrdia Civil, que estan fets en base a fabulacions", ha dit Busquets.
La defensa va saber de l'existència d'aquesta peça prèvia i secreta a partir de l'escrit de Fiscalia que es va filtrar a l'agost. Fonts de les defenses assenyalen que l'escrit es va filtrar de manera parcial, per evitar destapar l'existència de la causa secreta contra els CDR. "Quan nosaltres rebem l'escrit de Fiscalia que demana el processament per terrorisme veiem que té el doble de pàgines que el que s'havia filtrat, i que es fa referència a aquest procediment previ al qual no hem tingut accés", apunten fonts de la defensa. Des d'Alerta Solidària es desconeix que s'està investigant en aquestes diligències, però constaten que s'utilitzen per l'operació Judes, cosa que suposa una vulneració de drets.
Processats per terrorisme
L'Audiència Nacional ha processat per pertinença a organització terrorista els tretze membres dels CDR vinculats a l'operació Judes, que es va destapar el 23 de setembre de 2019, poc abans que es fes pública la sentència de l'1-O. Nou d'ells, a més, se'ls processa també per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista. Set dels processats van passar tres mesos en presó preventiva fins que el jutge va acordar deixar-los en llibertat després de no poder acreditar l'existència d'explosius. Des d'aleshores, tots ells han estat en llibertat mentre se'ls investigava per terrorisme.
En la interlocutòria, de 45 pàgines, el magistrat Manuel García Castellón considera que el grup formava part del denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT) dins dels CDR. Aquest ERT va aparèixer als informes de la Guàrdia Civil, però no se n'ha detectat cap actuació sota la seva autoria. La "cèl·lula", diu el jutge, es va crear per la necessitat de comptar amb un grup dins dels CDR que fos "clandestí" amb individus de confiança i "totalment entregats a la causa", que s'haurien d'encarregar de "les accions més sensibles".
Així, apunta l'instructor, els tretze processats tenien per objectiu aconseguir la independència de Catalunya utilitzant "la violència en la seva màxima expressió" per tal d'obligar a les institucions a concedir "per la via dels fets" la separació de Catalunya de la resta d'Espanya.