La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha portat aquest diumenge les seves reivindicacions fins a Barcelona. La mobilització s'ha fet per demanar a les institucions europees que instin el govern espanyol a acomplir amb les directives ambientals sobre aigua i fixi els cabals ecològics dels rius. En el cas del tram final de l'Ebre, la Comissió per la Sostenibilitat del riu considera que el cabal hauria de ser com a mínim de 170 m³ per segon, però el govern espanyol el situa actualment en 80 m³ per segon. La marxa ha servit també per fer visible altres reivindicacions del territori, com el rebuig al cementiri nuclear a Ascó o la gestió que es fa del riu Segre, entre d'altres.

La manifestació en contra del Transvasament del riu Ebre, organitzada per diverses entitats de les Terres de l'Ebre i entitats ecologistes procedents de tot l'espanyol, ha aplegat 1.800 persones, segons la Guàrdia Urbana. Una xifra que accepten els organitzadors perquè afirmen que han complert les seves expectatives amb la participació de la societat i sense un paper destacat dels polítics. La manifestació ha transcorregut amb tranquil·litat durant dues hores, entre la plaça Urquinaona i l'avinguda de la Catedral, passant per la Via Laietana. Els manifestants han fet el recorregut a marxa lenta fins a arribar a l'entrada de la catedral de Barcelona, on la periodista Pilar Sampietro ha llegit el manifest que han consensuat totes les entitats convocants.

El manifest reclama un nou model agroalimentari, que es replantegi el pla urbanístic de Barcelona i una gestió pública de l'aigua perquè, segons els organitzadors, 'el 70% de l'aigua la gestionen multinacionals privades'. El manifest també demana que es vetlli per la qualitat de l'aigua i que es compleixi la normativa marc europea.

Joan Antoni Panisello, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), afirma que com que la part final de l'Ebre 'no té assignat cap cabal ecològic' no es cobreixen les necessitats del Delta, i lamenta que, en canvi 'sí que es plantegen regadius que són transvasaments encoberts'. El perill per una possible desaparició dels recursos hídrics és també latent als rius Ter o Segre, a Catalunya, i a molts altres rius de l'estat espanyol. Panisello denuncia que el govern espanyol està més disposat a pagar la sanció corresponent de les institucions europees, que no pas corregir la seva política de gestió racional de l'aigua i del territori.

Aquest raonament el comparteix l'eurodiputat d'Esquerra, Oriol Junqueras, qui ha afirmat a l'ACN que les institucions europees s'estan 'portant bé' amb la directiva marc de l'aigua, que obliga a fixar un cabal ecològic mínim als rius mediterranis. Una mesura que no aplica, segons Junqueras, l'estat espanyol i, quan ho fa, és 'tard i malament'. 'Un exemple és el tema de la depuració de l'aigua', ha esmentat Junqueras.

En total, han participat 110 entitats ecologistes procedents de tot l'estat espanyol com ara l'Aragó o Madrid i de tot Catalunya, des de les Terres de l'Ebre fins al Segre, acompanyats de la coordinadora anticementiri nuclear de Catalunya, entre altres. Per aquest motiu, a la manifestació s'han sentit proclames en contra d'embassaments a diferents llocs d'Espanya. Les entitats organitzadores denuncien que el Govern de la Generalitat no vol fer les obres del transvasament de l'Ebre i altres obres que afecten els rius de Catalunya per necessitats vitals, sinó 'per interessos econòmics'. Per aquest motiu, demanen a la Unió Europea que determini el cabal ecològic del riu Ebre i adverteixen que seguiran manifestant-se mentre es plantegin obres com aquesta, i que, si és necessari, la demanda per incompliment de la normativa europea arribarà al tribunal d'Estrasburg.

La manifestació ha estat una bona oportunitat per mostrar altres problemàtiques que pateixen les Terres de l'Ebre. Així ho ha confirmat Sergi Saladié, de la Coordinadora anticementiri nuclear. 'Històricament, les Terres de l'Ebre han estat marginades' ha dit Saladié, fent referència a la distància amb 'la Catalunya oficial'. 'Ja comencem a estar una mica farts de tot això', ha constatat. El portaveu de la coordinadora anticementiri nuclear també considera que a les Terres de l'Ebre 'quan sortim d'un problema sempre entrem en un altre' i ha posat com a exemple el 'greuge' que suposaria la instal