
Després de l'assemblea de compromissaris del Barça, la pregunta del milió -més enllà de la derivada esportiva- és clara: enviar Laporta als jutjats el reforça en la seva carrera electoral o el situa en una situació molt compromesa? “Enforteix un projecte que pel fet de lluitar per tal que Catalunya esdevingui un estat europeu patirà reaccions contràries”, ha afirmat el mateix interessat als micròfons del programa de Xavier Graset.
És evident que Laporta ha de vendre la decisió de l'assemblea com un rellançament de la seva candidatura a escassos quaranta dies de les eleccions. Ho ha aprofitat per acusar des dels partits “espanyolistes” -on ha situat des del PSC a Ciutadans- fins a ERC i CiU d'instigar o aprofitar-se del seu linxament. Ara bé, com afectarà a l'electorat la decisió de dissabte? El comportament serà diferent entre els convençuts i els indecisos?
Evidentment, la resposta a la pregunta només se sabrà el 28 de novembre a la nit, però la majoria d'experts consultats consideren que Laporta surt més beneficiat que perjudicat. En aquesta cas, i parafrasejant l'actual president Sandro Rosell, tampoc hi ha ni blancs ni negres sinó més aviat grisos.
Laporta guanya rellevància
L'assemblea blaugrana ha posat Laporta al centre del debat. “Això li dóna una plataforma que necessitava i visualitza un candidat que en no ser parlamentari tindria un accés reduït als mitjans”, afirma Pau Canaleta, consultor en estratègia electoral i política.
Més enllà del “que parlin de mi encara que sigui malament” el periodista i professor de comunicació política Toni Aira considera que la situació “l'ajuda clarament”. “El reforça davant d'un públic que no penalitza aquestes qüestions i que reconeix la seva manera de fer desacomplexada” afegeix. Per Jordi Badia, que va ser director de Comunicació del Barça entre el 2003 i el 2008, enviar-lo als jutjats “li fa més bé que mal”. “Més enllà dels dubtes que es generen sobre ell la seva figura guanya notorietat” i considera que la percepció majoritària és contrària a la mesura.
On hi ha més unanimitat és que Rosell ha mobilitzat indirectament els “convençuts”. “Referma els més identificats amb Laporta”, opina Toni Aira. I afegeix que la situació és “especialment dramàtica” per Joan Carretero ja que “queda totalment eclipsat”. També Pau Canaleta considera que Solidaritat es pot beneficiar en les dicotomies amb Reagrupament i amb l'abstenció. En canvi, segons la seva opinió, el perjudicaria en la lluita amb les formacions convencionals. “Per als menys convençuts ara es poden allunyar d'un personatge que relacionen amb pèrdues econòmiques, mala gestió i despeses excessives”, matisa.
En canvi, pel catedràtic de Ciència Política Ferran Requejo, malgrat que la situació encara pot donar molts tombs en "cap cas és beneficiós per a ell". "Aquest fet i la manca d'unitat amb Carretero suposarà que el Parlament del 2010 tingui menys diputats independentistes que el del 2006", afirma.
A l'hora de buscar paral·lelismes, Pau Canaleta els estableix amb el viatge de Carod-Rovira a Perpinyà. “Allò va suposar un tancament de files i va permetre a Esquerra assolir el seu sostre electoral”, afirma. Per a Requejo, ambdós casos no són comparables, i considera el cas Carod "molt més greu" i que va suposar un punt d'inflexió negatiu en la seva carrera política. Canaleta, per la seva banda, entén que la decisió de l'assemblea és positiva per a un partit que vol entrar al Parlament amb un nombre limitat d'escons. “Si Solidaritat pretengués esdevenir majoritari a la cambra seria clarament desmobilitzador”, rebla.
Una opinió ben diferent és la de la periodista i escriptora Patrícia Gabancho, que treu ferro a l'efecte de l'assemblea. “El que hagi fet o deixat de fer al Barça no hauria de ser la condició principal per votar Solidaritat o un altre partit”. De fet, considera que “Laporta no és la persona més important de SI” i entén més important el missatge que les trifulgues en clau blaugrana.
Continuaran les filtracions
L'auditoria preventiva va detallar els presumptes malbarataments per part de la junta Laporta però abans part d'aquesta material va aparèixer per capítols al diari Marca -el que més pa ha sucat amb la crisi institucional blaugrana-. Tant Toni Aira com Jordi Badia coincideixen en el fet que els propers dies continuaran les filtracions per intentar minar la figura de l'expresident.
“Els impulsors del linxament continuaran. Si fossin intel·ligents pararien però no ho faran i continuaran reforçant la seva figura”, afirma Aira. Per la seva banda, l'exdirector de Comunicació del club també apunta que aprofundir en l'estratègia continuarà afavorint la seva carrera política. En tot cas, considera que caldrà veure com Laporta sap gestionar “l'agressió” al llarg dels propers 40 dies. De moment, i a l'espera de veure cap on es dirigeix el boomerang, l'expresident ha contraatacat impugnant l'assemblea.