La consellera de Territori, Ester Capella, afronta la segona ronda d'una breu però intensa visita a Madrid amb una carpeta aclaparadora sobre la taula: la regulació de lloguers. Després de reunir-se aquest dimecres amb el titular de Transports del govern de Pedro Sánchez, Óscar Puente, mirant cap a Rodalies, ara és el torn de la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez. La trobada ha d'intentar aclarir un misteri: quan i com arribarà la possibilitat de tornar aplicar topalls al lloguer a Catalunya? Fa més de set mesos que es va aprovar la llei d'habitatge espanyola que havia de permetre a la Generalitat intervenir el mercat dels arrendaments. De moment, però, ni rastre d'aquesta possibilitat. Fonts del ministeri marquen aquest mes de gener com la data del desbloqueig. Ara bé, falta conèixer-ne les condicions.

No és l'únic tema calent que apareixerà a la conversa entre les representants dels governs català i espanyol. Fa temps que Pedro Sánchez va posar sobre la taula un pla per multiplicar l'existència de pisos públics i assequibles. La idea és deixar enrere el raquític 2% d'habitatges amb lloguer social respecte al conjunt de totes les llars de l'Estat i arribar "a la mitjana europea del 9% d'habitatge públic". Això en una primera fase. Els desitjos del president espanyol, a més llarg termini, asseguraven voler arribar "al 20% que registren els països més avançats d'Europa en aquest àmbit". Aquest canvi històric requeriria inversió i concreció. Aquestes són les preguntes que la Generalitat espera també començar a resoldre en la trobada d'aquest dijous.

La batalla per l'índex que marcarà els topalls

Fonts de l'executiu de Pedro Sánchez es mostren optimistes respecte a allò que podran presentar a la reunió en matèria de lloguer. La Generalitat fa mesos que acusa el govern espanyol de "bloquejar" l'arribada d'una regulació que intervingui el mercat dels arrendaments. Mentrestant, l'executiu estatal -ara en mans de PSOE i Sumar- ha insistit que el problema central era la confecció de l'índex de preus de referència. Aquest és l'instrument que marcarà els topalls dels pisos dels grans propietaris. L'administració catalana ja tenia un índex propi, vigent des de la regulació de lloguers que va acabar tombant el Tribunal Constitucional, i defensava que la nova llei espanyola permetia utilitzar-lo. Era el pla per intervenir el mercat ràpidament. L'Estat, però, va tallar les ales a l'executiu de Pere Aragonès i va engegar uns treballs tècnics sense calendari clar.

La feina del govern espanyol -primer des del Ministeri de Transports, ara des del Ministeri d'Habitatge- s'ha centrat a defensar la creació d'un índex de preus estatal que després cada comunitat autònoma pugui adaptar. La paradoxa és que, de moment, només Catalunya s'ha interessat per tenir aquesta eina a punt i regular els lloguers a 140 municipis declarats zona d'habitatge tens. És a dir, territoris amb els preus disparats i poca oferta de pisos. En aquests treballs interns de l'executiu estatal també hi ha participat la Generalitat. L'última paraula, però, depèn del govern espanyol.

El nou índex que aparegui tindrà en compte la zona en què està ubicat el pis, però també les condicions com els metres quadrats, l'antiguitat de la construcció, si té ascensor o el tipus de certificat energètic de què disposi la llar. Això deixarà una xifra. Per exemple, de 1.000 euros. Els nous contractes de llarga durada que s'hi facin no podran superar aquesta quantitat, almenys si no s'hi fan millores substancials. Ara bé, això només afectarà els habitatges de tenidors que comptin amb cinc propietats o més. Els pisos de petits propietaris tindran un altre topall diferent: no es podran fer lloguers més alts que el preu del contracte anterior.

Ara bé, tot això només es veurà quan la Moncloa també hagi donat el vistiplau a la llista de 140 municipis plantejada per la Generalitat. Aquest és l'altre escull. La validació d'aquesta proposta s'ha de publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i això depèn, també, del govern espanyol. Aquesta és l'altra gran incògnita que Ester Capella ha d'intentar desfer a la trobada amb Isabel Rodríguez. Sense els dos moviments -índex de preus i validació de les zones de mercat tens- no pot haver-hi regulació de lloguers.

Nous pisos assequibles: quants diners i on

A banda, el front que també pot aclarir-se en les properes hores és la implicació de l'Estat en l'arribada de més pisos assequibles a Catalunya, la gran pedra a la sabata de l'accés a l'habitatge. A finals del mandat anterior i a tocar de les eleccions, Pedro Sánchez es va encarregar de fer diversos anuncis portentosos: 20.000 pisos de lloguer social a territoris del Ministeri de Defensa, 50.000 habitatges de la Sareb reconvertits en sostres assequibles, 43.000 pisos nous o rehabilitats finançats de manera avantatjosa per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO). Aquests plantejaments afectaven tot el territori espanyol, i ara la Generalitat pugna per aclarir com es traduiran al país. Quants pisos es podran sumar al parc públic i assequible català gràcies a l'impuls de l'Estat? Aquesta és una de les urgències pendents d'aclarir.