Ramón de España, Salvador Cot, Teresa Giménez Barbat (moderadora) i Arcadi Espada, al debat d'UPyD. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital.

Part dels partidaris que Catalunya continuï dins l'Estat espanyol comença a veure amb bons ulls la possibilitat que se celebri un referèndum d'autodeterminació perquè els catalans decideixin si s'ha de preservar l'status quo actual o bé si el país ha de dotar-se d'un Estat propi. "Potser haurem de perdre la por al possible referèndum, i caldrà que es posicioni molta gent que s'ha passat molts anys xiulant: empresaris, sindicats, la banca...", va reflexionar ahir el periodista Ramón de España en un debat organitzat per la delegació a Catalunya d'Unión, Progreso y Democracia (UPyD). "L'independentisme haurà de convèncer els espanyols que vivim a Catalunya, i també els d'allà, perquè Catalunya és de tots els espanyols", va assegurar l'escriptor Arcadi Espada.

"Un ciutadà de Palència tan sols s'ha d'empadronar a Catalunya si vol votar-hi. I això no passa amb els ciutadans de Flandes", va prosseguir Espada. Des del seu punt de vista, aquest raonament demostra que el subjecte polític que hauria de votar en un referèndum d'independència de Catalunya és el conjunt d'Espanya. De la mateixa manera que algú de fora de l'Estat no ho podria fer, el referèndum tampoc no es podria circumscriure a una part dels ciutadans de l'Estat. "L'independentisme diu que hi ha una sobirania que s'ha de poder expressar. I és clar que hi ha una soberania! La nacional! Per tant, els independentistes hauran de convèncer els espanyols que els cedeixin la sobirania sobre uns territoris que han tingut durant molts anys", va exposar.

De España reconeix que la situació política actual ja és del seu agrat, i que no tindria la necessitat de debatre els pros i contres de la hipotètica independència de Catalunya. Però, malgrat tot, ho fa. "Ens sembla lògica una Catalunya dins Espanya, no estem tot el dia pensant en aquest tema. De fet, en el fons, se'ns en fot. I penso que és una frivolitat en una època en què tots ens estem enfonsant com el Titànic. Ara, si així esteu tranquils, fem el referèndum i i que sigui el que Déu vulgui. Ja sé que és fer seguidisme del que ha dit CiU, però potser cal deixar de marejar la perdiu i que tothom digui què pensa sobre el tema", va exposar ahir.

Debat i confrontació democràtica d'idees, va ser la petició que surava en l'ambient. "Amb la crisi, dubto que els tancs es puguin posar en moviment", va ironitzar Espada. Aclarit aquest punt, sí que va demanar a l'Estat que s'impliqui activament en el debat independentista: "Cal exigir a l'Estat que actuï ideològicament a Catalunya, amb l'única arma de la raó i el coneixement, i la llei." Tancs, no. Però implicació, sí. Versionant Maragall, Espada va ser a punt d'entonar l'oda "Escolta, Espanya, la veu d'un fill que et crida en llengua... castellana".

A banda de demanar una actitud proactiva a l'Estat, també va interpel·lar els partidaris del sí: "Els nacionalistes haurien de dir coses amb sensatesa, haurien d'explicar que el nivell de vida [a l'Estat català] baixarà. Que omplin el buit tremebund del seu discurs i, llavors, podrem parlar. Perquè és una immoralitat dir que la independència millorà les condicions de vida dels catalans."

CiU i la "claredat"

Tant Espada com De España van coincidir en demanar nitidesa al missatge independentista. "Artur Mas potser no sap pronunciar la paraula independència. Hem d'ajudar-lo", va exposar Espada càusticament, alhora que denunciava la "petulància" del president del Govern per "enviar la carn de canó a la manifestació mentre ell estava movent els fils de la marioneta".

Espada va instar CiU a concórrer a les properes eleccions amb un programa nítidament independentista, perquè creu que els discursos dels últims dies "no han suposat cap novetat respecte l'ambigüitat del nacionalisme". Que es presentin, que guanyin i que llavors organitzin un referèndum d'independència -amb dret a vot per a tots els ciutadans espanyols-, va sintetitzar Espada.

De fet, la pròpia manifestació de dimarts va ser ambigua, a parer seu, sobretot en relació a les xifres d'assistència: "És impossible que hi hagués 1,5 milions de persones; ni tan sols les 600.000 que va dir la delegació del govern espanyol." La culpa? L'enrevessada estructura de l'Eixample, que va fer impossible comptar el total de manifestants. "Ara, que convoquin la gent a la Diagonal, a veure quanta n'omplen. Això seria una demostració de força", va exposar. Segons els seus càlculs, per la Diada es van manifestar 300.000 catalans.

L'ambigüitat -primer envers el pacte fiscal, i ara envers la independència- que tant l'un com l'altre retreuen a CiU és la que, a parer de De España, ha permès a CiU tapar mediàticament afers de corrupció com el cas Palau. "CiU es va liar amb el pacte fiscal per tapar el cas Palau", va sostenir.

"Tot plegat ha estat tutelat pels que manen, pels que són a dalt. La fàbrica d'independentistes no és a Madrid, és en algun despatx de Barcelona. Tenen la televisió, l'escola, diaris subvencionats... I un de directament comprat, La Vanguardia. De fet, els Godó porten tota la vida posant el cul davant dels que manen", va sentenciar De España. Al final, com gairebé sempre, la culpa és dels mitjans.

Va participar també al debat el director de Nació Digital Salvador Cot, que va exposar els arguments del sí a la independència, concloent: "Tots continuarem aquí l'endemà de la independència, o l'endemà d'haver decidit continuar com a comunitat autònoma. Per tant, és important que se'n parli. Aquí hi ha una pregunta molt evident: si els catalans hem de ser, o no, dins d'Espanya. Partidaris de la Catalunya espanyola, expliqueu-nos quins beneficis té la vostra opció."

Una cinquantena d'assistents va seguir el debat, ahir a Barcelona. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital