03
d'abril
de
2021, 20:00
Actualitzat:
05
d'abril,
1:48h
La CUP sabia la mateixa nit electoral que tindria la clau de la legislatura. La formació, després d'una campanya convulsa però amb missatges clars, s'ha fet forta al Parlament i ha crescut en un context de caiguda de la participació. Els nou diputats anticapitalistes són decisius per activar la majoria independentista de la cambra, que ha vist com el 14-F deixava un canvi de papers entre ERC i Junts. Els republicans, capitanejats per Pere Aragonès, estan cridats a liderar la nova etapa del procés. El país, així ho acredita l'equilibri de forces parlamentari, ha virat cap a l'esquerra. En aquest escenari, la CUP ha vist una oportunitat de situar al centre les seves propostes i, en un exercici de pragmatisme -tot i que des de la candidatura rebutgen aquesta descripció-, han acceptat un acord amb ERC que trasllada ara la pressió a Junts per desbloquejar la investidura.
Què ha passat? Ha evolucionat la CUP? Com s'explica aquest moviment? Diverses veus consultades per NacióDigital analitzen el gir de la candidatura per passar de l'oposició a garantir certa "estabilitat" al futur Govern. El context de crisi sanitària, econòmica i social -encara no s'ha esvaït l'impacte de la crisi financera del 2008-, ajuda a entendre el gir dels anticapitalistes. També el canvi de lideratge en l'independentisme. La victòria d'ERC per davant de Junts fa que els cupaires se sentin més "còmodes", malgrat les diferències que hi pot haver amb el candidat Aragonès. Alhora, el viratge del país cap a posicions més d'esquerres ha fet que la CUP interpreti el moment com una "finestra d'oportunitat" per situar a "la centralitat" propostes que fa uns anys podien estar allunyades dels grans consensos, com ara la renda bàsica universal, o la banca i l'energètica pública.
La legislatura ha de ser, va dir la CUP en campanya, la preparació i execució d'un nou embat amb l'Estat, tant pels drets socials com pels drets nacionals. L'acord amb ERC, apunta Xavier Pellicer, diputat cupaire i membre de l'equip negociador, situa un gruix de la població, representada per 42 diputats, en "contextos de nous embats socials i democràtics" amb l'Estat. Segons el seu parer, el pacte amb els republicans entra dins del plantejament que s'havia fet en campanya i en la darrera ponència política de la formació. Una evolució de la trajectòria de la CUP al Parlament, que va començar aviat farà deu anys de la mà de David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet. "Aquest aprenentatge dona capacitat d'intervenció política i permet decidir en cada moment on et vols situar", exposa Pellicer.
Consolidar el viratge a l'esquerra
Entre els motius per al pacte hi ha també el viratge a l'esquerra que ha fet el país i que s'ha traduït al Parlament, i també el canvi de lideratge que hi ha hagut dins de l'independentisme, després d'anys de protagonisme del centre-dreta, en les seves diverses expressions. "La voluntat és aprofitar aquest acord de mínims per apuntalar el pas cap a l'esquerra", argumenta Pau Juvillà, diputat de la CUP i secretari de la mesa del Parlament. És el primer cop que els anticapitalistes formen part de l'òrgan de govern de la cambra catalana, tot i que en altres ocasions ja s'havia ofert per entrar-hi. L'acord s'ha interpretat, des d'alguns sectors, com una eina de pressió a Junts, tot i que Juvillà insisteix que "no s'ha fet contra ningú" sinó per "millorar la vida de la gent". Altres fonts consultades admeten que la CUP s'ha volgut moure "ràpid" i no quedar com a "responsables" del bloqueig en un moment de crisi.
Els resultats del 14-F han permès situar en la centralitat política propostes que abans eren minoritàries. La CUP també ha vist en això l'oportunitat de fer valdre les seves idees com a "grans consensos de país". "No s'havia negociat mai de renda bàsica universal, ni d'energètica pública, i ho hem posat sobre la taula", assenyalen fonts de la candidatura, que insisteixen que els punts que hi ha a l'acord amb ERC "es poden aplicar" amb les actuals competències i capacitat pressupostària de la Generalitat. "Les nostres propostes són consensos de país fruit de la crisi. La societat veu que hi ha coses que han de canviar de fons", apunta Pellicer. Vistos els precedents judicials, serà difícil que les propostes més ambicioses de l'acord es puguin tirar endavant.
Un dels elements de la campanya de la CUP va ser la necessitat de preparar i executar nous "embats", tant en la qüestió nacional com en la carpeta social. Si bé veus de la candidatura admeten que en l'àmbit dels drets democràtics l'acord és més "fluix" -es donen dos anys de marge, des de l'escepticisme, a la taula de diàleg amb el govern espanyol-, en l'àmbit social i econòmic sí que pot servir per pressionar l'Estat. Fonts consultades insisteixen que no s'avala la taula de diàleg, però recorden que l'acord permet plantejar batalles pels drets socials, en relació per exemple a les polítiques d'habitatge, al punt de mira del Tribunal Constitucional. "Si no es pot aplicar serà perquè l'Estat ho impedeix i ataca competències", apunten des de la candidatura.
Debat intens i persistent
El debat sobre el paper de la CUP ha estat intens i es manté. Després de l'acord amb ERC i de la presència a la mesa, sobre la taula encara hi ha la qüestió d'entrar al Govern. Hi ha opinions diverses en el si de la coalició, per bé que no es preveu que els anticapitalistes s'integrin a l'executiu. Pel que fa al pacte amb els republicans, la majoria el veu insuficient, però també en reconeix els beneficis. Ara bé, és cert que hi ha una finestra d'oportunitat? On pot fer més feina la CUP? Fonts de la candidatura assenyalen la necessitat d'acabar amb "l'interinatge" del Govern i "anar ràpid" a desbloquejar la investidura. El debat entre les onze organitzacions que donen suport a la CUP és ben viu, i els resultats d'aquest moviment cap al pragmatisme seran importants de cara al futur de la candidatura.
Des de Guanyem, organització liderada per Dolors Sabater, veuen bé l'acord. És un "bon principi" i cal aprofundir-hi, i remarquen també la feina feta des de la formació per teixir aliances més enllà de l'espai de la CUP. Carles Escolà, exalcalde de Cerdanyola i integrant de la llista de la CUP el 14-F, argumenta que les formacions que integren la CUP han fet un procés de "maduració política i anàlisi" per arribar a aquest pacte. "Ens sembla un bon començament per fer girar les polítiques públiques del nostre país cap a l'esquerra", apunta. Evita concretar, però, si la formació ha d'anar un pas més enllà i entrar al Govern. "És un debat obert i el volem tenir des de la lleialtat i el respecte", assenyala. En tot cas, la presència o no de la CUP a l'executiu ha de ser el resultat, no pas una "premissa" per asseure's a parlar, exposen els dirigents consultats.
Un punt de vista similar té Poble Lliure. "La CUP ha evolucionat i ha vist que viure sempre al córner té coses positives, però també en té de negatives. T'has de mullar", assenyala Arnau Comas, responsable d'Unitat Popular de Poble Lliure. Des de l'organització reclamen que la formació vagi encara més enllà i s'obri a entrar al Govern, que seria una manera de pressionar encara més ERC i Junts, i lamenten que no plantejar-se aquesta opció "seriosament" resta força a l'estratègia negociadora. Comas veu positiu l'acord amb els republicans, especialment pel que fa a l'àmbit econòmic i social, però el considera poc ambiciós en relació a la qüestió nacional. També dubta que haver-lo tancat tant aviat sigui positiu, perquè ara s'ha passat la pressió a Junts però també "les armes per negociar".
Més crític és Endavant, partidària de ser a l'oposició. Lluc Gayà, portaveu de l'organització, admet que és el pacte més d'esquerres en què ha participat la CUP, però el considera insuficient perquè, diu, "cal transformar la societat des de l'arrel". "Pensem que cal anar més enllà en les demandes, que s'hauria d'haver entrat més en matèria", apunta Gayà, que considera que la la formació ha "traspassat línies vermelles" pel que fa, per exemple, a la taula de diàleg. Segons Endavant, el pacte s'explica pel creixement que ha tingut la CUP en aquella militància que no venia de la tradició històrica de l'esquerra independentista. "Quan creixes tant hi ha mancances a l'hora de formular debats estratègics i concrecions tàctiques. El creixement de la CUP ha tingut limitacions evidents", sosté.
Quan tot just farà deu anys de la irrupció al Parlament, les eleccions li han tornat a donar la clau de volta de la legislatura, i la CUP ha decidit aprofitar-ho. Aquest cop, s'ha fet un gir pragmàtic? La CUP és més "madura"? Juvillà i Pellicer matisen aquesta idea i ressalten la trajectòria municipalista de la candidatura: "Aquesta voluntat de transformació també la tenim als ajuntaments. Per què no es pot fer al Parlament?"
Què ha passat? Ha evolucionat la CUP? Com s'explica aquest moviment? Diverses veus consultades per NacióDigital analitzen el gir de la candidatura per passar de l'oposició a garantir certa "estabilitat" al futur Govern. El context de crisi sanitària, econòmica i social -encara no s'ha esvaït l'impacte de la crisi financera del 2008-, ajuda a entendre el gir dels anticapitalistes. També el canvi de lideratge en l'independentisme. La victòria d'ERC per davant de Junts fa que els cupaires se sentin més "còmodes", malgrat les diferències que hi pot haver amb el candidat Aragonès. Alhora, el viratge del país cap a posicions més d'esquerres ha fet que la CUP interpreti el moment com una "finestra d'oportunitat" per situar a "la centralitat" propostes que fa uns anys podien estar allunyades dels grans consensos, com ara la renda bàsica universal, o la banca i l'energètica pública.
La legislatura ha de ser, va dir la CUP en campanya, la preparació i execució d'un nou embat amb l'Estat, tant pels drets socials com pels drets nacionals. L'acord amb ERC, apunta Xavier Pellicer, diputat cupaire i membre de l'equip negociador, situa un gruix de la població, representada per 42 diputats, en "contextos de nous embats socials i democràtics" amb l'Estat. Segons el seu parer, el pacte amb els republicans entra dins del plantejament que s'havia fet en campanya i en la darrera ponència política de la formació. Una evolució de la trajectòria de la CUP al Parlament, que va començar aviat farà deu anys de la mà de David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet. "Aquest aprenentatge dona capacitat d'intervenció política i permet decidir en cada moment on et vols situar", exposa Pellicer.
Consolidar el viratge a l'esquerra
Entre els motius per al pacte hi ha també el viratge a l'esquerra que ha fet el país i que s'ha traduït al Parlament, i també el canvi de lideratge que hi ha hagut dins de l'independentisme, després d'anys de protagonisme del centre-dreta, en les seves diverses expressions. "La voluntat és aprofitar aquest acord de mínims per apuntalar el pas cap a l'esquerra", argumenta Pau Juvillà, diputat de la CUP i secretari de la mesa del Parlament. És el primer cop que els anticapitalistes formen part de l'òrgan de govern de la cambra catalana, tot i que en altres ocasions ja s'havia ofert per entrar-hi. L'acord s'ha interpretat, des d'alguns sectors, com una eina de pressió a Junts, tot i que Juvillà insisteix que "no s'ha fet contra ningú" sinó per "millorar la vida de la gent". Altres fonts consultades admeten que la CUP s'ha volgut moure "ràpid" i no quedar com a "responsables" del bloqueig en un moment de crisi.
Els resultats del 14-F han permès situar en la centralitat política propostes que abans eren minoritàries. La CUP també ha vist en això l'oportunitat de fer valdre les seves idees com a "grans consensos de país". "No s'havia negociat mai de renda bàsica universal, ni d'energètica pública, i ho hem posat sobre la taula", assenyalen fonts de la candidatura, que insisteixen que els punts que hi ha a l'acord amb ERC "es poden aplicar" amb les actuals competències i capacitat pressupostària de la Generalitat. "Les nostres propostes són consensos de país fruit de la crisi. La societat veu que hi ha coses que han de canviar de fons", apunta Pellicer. Vistos els precedents judicials, serà difícil que les propostes més ambicioses de l'acord es puguin tirar endavant.
Un dels elements de la campanya de la CUP va ser la necessitat de preparar i executar nous "embats", tant en la qüestió nacional com en la carpeta social. Si bé veus de la candidatura admeten que en l'àmbit dels drets democràtics l'acord és més "fluix" -es donen dos anys de marge, des de l'escepticisme, a la taula de diàleg amb el govern espanyol-, en l'àmbit social i econòmic sí que pot servir per pressionar l'Estat. Fonts consultades insisteixen que no s'avala la taula de diàleg, però recorden que l'acord permet plantejar batalles pels drets socials, en relació per exemple a les polítiques d'habitatge, al punt de mira del Tribunal Constitucional. "Si no es pot aplicar serà perquè l'Estat ho impedeix i ataca competències", apunten des de la candidatura.
Debat intens i persistent
El debat sobre el paper de la CUP ha estat intens i es manté. Després de l'acord amb ERC i de la presència a la mesa, sobre la taula encara hi ha la qüestió d'entrar al Govern. Hi ha opinions diverses en el si de la coalició, per bé que no es preveu que els anticapitalistes s'integrin a l'executiu. Pel que fa al pacte amb els republicans, la majoria el veu insuficient, però també en reconeix els beneficis. Ara bé, és cert que hi ha una finestra d'oportunitat? On pot fer més feina la CUP? Fonts de la candidatura assenyalen la necessitat d'acabar amb "l'interinatge" del Govern i "anar ràpid" a desbloquejar la investidura. El debat entre les onze organitzacions que donen suport a la CUP és ben viu, i els resultats d'aquest moviment cap al pragmatisme seran importants de cara al futur de la candidatura.
Des de Guanyem, organització liderada per Dolors Sabater, veuen bé l'acord. És un "bon principi" i cal aprofundir-hi, i remarquen també la feina feta des de la formació per teixir aliances més enllà de l'espai de la CUP. Carles Escolà, exalcalde de Cerdanyola i integrant de la llista de la CUP el 14-F, argumenta que les formacions que integren la CUP han fet un procés de "maduració política i anàlisi" per arribar a aquest pacte. "Ens sembla un bon començament per fer girar les polítiques públiques del nostre país cap a l'esquerra", apunta. Evita concretar, però, si la formació ha d'anar un pas més enllà i entrar al Govern. "És un debat obert i el volem tenir des de la lleialtat i el respecte", assenyala. En tot cas, la presència o no de la CUP a l'executiu ha de ser el resultat, no pas una "premissa" per asseure's a parlar, exposen els dirigents consultats.
Un punt de vista similar té Poble Lliure. "La CUP ha evolucionat i ha vist que viure sempre al córner té coses positives, però també en té de negatives. T'has de mullar", assenyala Arnau Comas, responsable d'Unitat Popular de Poble Lliure. Des de l'organització reclamen que la formació vagi encara més enllà i s'obri a entrar al Govern, que seria una manera de pressionar encara més ERC i Junts, i lamenten que no plantejar-se aquesta opció "seriosament" resta força a l'estratègia negociadora. Comas veu positiu l'acord amb els republicans, especialment pel que fa a l'àmbit econòmic i social, però el considera poc ambiciós en relació a la qüestió nacional. També dubta que haver-lo tancat tant aviat sigui positiu, perquè ara s'ha passat la pressió a Junts però també "les armes per negociar".
Més crític és Endavant, partidària de ser a l'oposició. Lluc Gayà, portaveu de l'organització, admet que és el pacte més d'esquerres en què ha participat la CUP, però el considera insuficient perquè, diu, "cal transformar la societat des de l'arrel". "Pensem que cal anar més enllà en les demandes, que s'hauria d'haver entrat més en matèria", apunta Gayà, que considera que la la formació ha "traspassat línies vermelles" pel que fa, per exemple, a la taula de diàleg. Segons Endavant, el pacte s'explica pel creixement que ha tingut la CUP en aquella militància que no venia de la tradició històrica de l'esquerra independentista. "Quan creixes tant hi ha mancances a l'hora de formular debats estratègics i concrecions tàctiques. El creixement de la CUP ha tingut limitacions evidents", sosté.
Quan tot just farà deu anys de la irrupció al Parlament, les eleccions li han tornat a donar la clau de volta de la legislatura, i la CUP ha decidit aprofitar-ho. Aquest cop, s'ha fet un gir pragmàtic? La CUP és més "madura"? Juvillà i Pellicer matisen aquesta idea i ressalten la trajectòria municipalista de la candidatura: "Aquesta voluntat de transformació també la tenim als ajuntaments. Per què no es pot fer al Parlament?"