Francesc Puigpelat: “L’ensorrament d’un mite”
  El més important de les eleccions d'ahir és l'ensorrament d'un mite: el del suposat electorat espanyolista "adormit" de l'àrea metropolitana. Bé: la participació ha estat altíssima i, malgrat tot, l'independentisme ha consolidat la seva majoria. Durant tota la campanya, l'unionisme a apel·lat a aquest suposat elector espanyolista. Ho han fet obsessivament García Albiol, Albert Rivera, Felipe González i Pablo Iglesias. El resultat és ben clar: no ha aparegut. I això representa que l'unionisme perd ja la seva darrera esperança d'impedir la independència de Catalunya per la via democràtica. A partir d'ara, només li queden la coerció, l'amenaça i la llei inamovible. Via lliure per a la independència. Resulta que el suposat bastió de l'espanyolisme metropolità no existeix ni ha existit mai”.

Carles Foguet: “A l’espera de la gran frustració”
  Després de la sobredosi de dies històrics d'estar per casa que hem viscut a Catalunya, aquest 27-S pot ser, per fi, un dia històric de debò. Amb totes les cartes cap per amunt, amb les forces independentistes manifestant obertament ser-ho, havent esgotat totes les vies convencionals disponibles, els resultats no deixen massa marge pels matisos. És cert que no s'ha superat el 50% de vots pel "si" però no ho és menys que tots els vots que no són "sí" no són "no".

La majoria social favorable a la ruptura es solida en un escenari, a priori, hostil d'altíssima participació. Les possibilitats d'allargar eternament el procés s'esgoten i s'apropa el moment del gran "sí" o del gran "no". Els que, a més de ser independentistes, som pessimistes temem estar més a prop del segon que del primer. Que a Madrid s'hi posaran d'esquena (ara i el 20 de desembre) ho podem donar per descomptat. La incògnita que cal desvetllar ara és que faran les forces del "sí" amb el suport obtingut.

El mandat dels votants sobiranistes és clar. I no sembla probable que es puguin conformar amb cap succedani que no sigui l'obertura d'un procés d'independència inequívoc. Permetrà la realitat, tan tossuda, que això sigui així? A hores d'ara no sembla senzill. I si a mitjà termini es demostres que és impossible estaríem, ara si, davant del moment que portem anys evitant: el de la gran frustració.

Carles Mundó: “El Parlament de Catalunya té la legitimitat per complir amb el procés sobiranista”
  Amb un 77% de participació és evident que els ciutadans volien votar i ho han fet massivament. Ha quedat clar que la majoria han entès el caràcter plebiscitari. Per més que ara es vulguin fer tot tipus d'interpretacions, el Parlament de Catalunya té més de 70 diputats explícitament independentistes i tota la legitimitat per complir amb allò que han defensat davant els electors. Ningú pot defensar que ha guanyat el No, ni en vots ni en escons, i és clar que les terceres vies no són vistes com una opció creïble.

Arturo Puente: “Resultat inapel·lable, referèndum irrenunciable”
  Ja m'ho estic veient: els que porten tres anys intentant que no es sumin vots independentistes, aquest dilluns no voldran una altra cosa que comptar-los. L'independentisme ha guanyat les eleccions autonòmiques catalanes per primera vegada en la història, i aquest fet és tan inapel·lable que entela qualsevol altra interpretació.

El debat sobre escons o vots perd el seu sentit quan cap força que ha reconegut aquestes eleccions com un plebiscit ha reclamat que es compti en vots. El resultat que llança aquest 27-S és que a Catalunya hi ha una majoria independentista. Simple, sí, però majoria i clara. Aquesta majoria es tracta d'un bloc que té com a objectiu comú constituir una República Catalana, i que té més vots que qualsevol altre dels diversos objectius nacionals proposats per diferents partits.

Els votants d'aquests partits, per als quals aquestes eleccions no es votava cap plebiscit, es decantaran per la independència sí/no quan hi hagi un referèndum legal. Referèndum que, per cert, és irrenunciable, i que hauria de fer el nou Govern de manera unilateral i un cop proclamada la seva sobirania per a fer-ho.

Joan Foguet: “L’important és participar?”
  La participació de les eleccions de la nostra vida ha estat sideral, astronòmica. Arribem a més de tres quartes parts del cens. Però hi ha un clar guanyador, que ningú ens enganyi. La suma de Junts pel Sí i la CUP és ferma, és clara. Tothom sap que es votava. I sí, hem guanyat.

El Partit Popular, Catalunya sí que es Pot, PSC i Unió han destacat la importància de l’alta participació i diuen –així en comú denominador- que Catalunya no vol divisió. No la vol no, ha guanyat el sobiranisme, encetar el camí constituent de la república catalana. L’important és participar, i tant. Però encara és més important guanyar.
 

La campanya del 27-S, en directe a NacióDigital

Totes les notícies de les eleccions al Parlament 2015 27-S

Enquestòmetre: tots els sondejos de les eleccions del 27-S

Mapa interactiu: quins municipis han visitat els set caps de llista?

Gràfic interactiu: totes les llistes del 27-S per demarcacions

Totes les fotos de la campanya de les eleccions del 27-S