Si sonen els acords rapers de “Calma Pueblo” [“Calma pueblo que aquí estoy yo…”] significa que Pablo Iglesias és a punt d'entrar en el míting de Catalunya Sí que es Pot, la coalició integrada per Podem, ICV, EUiA i Equo. És el “hit de portada” que serveix per anunciar la sortida del secretari general de Podem a escena. Habitualment obren l’acte els candidats locals i el tanca el presidenciable de la coalició, Lluís Rabell. I entre uns i altres gairebé cap dia hi fa falta alguna de les “estrelles” de Podem: ja sigui Pablo Iglesias o el seu número dos, Iñigo Errejón. Unes intervencions –les dels representants Podem- plantejades de manera estratègica per aprofitar l’onada d’eufòria que el fenomen Podem ha desencadenat arreu de l’Estat, també a Catalunya.

Iglesias i Errejón desperten passions, perquè acumulen mesos de projecció mediàtica i dominen la retòrica a la perfecció. Apugen la tensió i aconsegueixen entusiasmar el públic amb facilitat. Però el seu èxit acaba “monopolitzant” l’atenció dels mítings en detriment dels candidats i de la marca Catalunya Sí que es Pot. Tots en són ben conscients, fins i tot el mateix Pablo Iglesias. Dimecres passat, en el polèmic míting de precampanya a Rubí, el secretari general de Podem, ho va posar en evidència. “Aquesta tarda venia amb avió des d’Estrasburg i una senyora de Barcelona m’ha fet una pregunta que m’ha deixat preocupat: ‘¿A veure, com us dieu a Catalunya, que encara no ho he entès?’ m’ha preguntat”. “Tothom ha de tenir clar que votar  Catalunya Sí que es Pot és votar Podem”, va recordar al miler de persones que omplien el Poliesportiu Can Rosés de la localitat vallesana. Una preocupació que s'ha fet visible aquest dimarts amb el canvi de la imatge del Twitter personal del líder de Podem: “Catalunya Sí que es Pot és Podem”.
 
Però les intervencions d’Iglesias, no només eclipsen la marca de Catalunya Sí que es Pot sinó també els partits polítics que en formen part, especialment Iniciativa per Catalunya-Verds. Així, Joan Herrera i Dolors Camats, tots dos coordinadors generals d'ICV, participen gairebé sempre en actes secundaris i en conseqüència la marca de partit queda difuminada en l'amalgama de formacions que integren la coalició. De fet, aquest dimarts, Joan Herrera ha intervingut per primera vegada al costat del líder de Podem en un acte celebrat a Mollet del Vallès i en el qual no ha pogut assistir Lluís Rabell que era a Madrid per atendre una entrevista.

Precisament Lluís Rabell és el gran "damnificat" de l'efecte Podem. El cap de llista per Catalunya Sí que es Pot és desconegut per a la majoria de catalans i la presència d'Iglesias no ajuda a consolidar la seva imatge. Dilluns al vespre, en el míting de Sant Boi una marea de públic amb samarretes de color morat –el morat de Podem- van rebre els polítics amb un crit d’entusiasme. “Pablo Presidente! Pablo Presidente!”, cridaven metre el líder de Podem se submergia entre abraçades i peticions de selfies. En canvi, Lluís Rabell, al seu costat, va passar més desapercebut fins que algú des del darrera va cridar: “A Rabell, també el volem de president!”. I aquesta és una dinàmica que té el perill de repetir-se en el que queda de campanya. Perquè uns i altres plategen les eleccions del 27 de setembre al Parlament de Catalunya, com una avantsala per fer caure Mariano Rajoy i arribar al govern espanyol. Per això des de Podem, la presència dels seus líders en la campanya catalana és estratègica. “Per canviar Espanya, primer cal guanyar Catalunya”, repeteix, ara sí, ara també, Pablo Iglesias en les seves intervencions.
 
Ara bé, el segon pla que incomprensiblement ocupa Lluís Rabell en aquesta campanya va més enllà de la presència dels líders de Podem. Catalunya Sí que es Pot ha volgut copiar la confluència d'esquerres que tan bé va funcionar en les eleccions municipals, especialment a Barcelona. Però està per veure si el “model Ada Colau” és extrapolable a unes eleccions parlamentàries, on la batalla es juga en un territori molt més ampli i en un àmbit on la força dels moviments socials –clau en la consolidació de les “formacions polítiques del canvi”- està molt més fragmentada. Això al marge de la pressa amb la qual s’ha gestat la candidatura de Catalunya Sí que es Pot. I és que si Ada Colau va arribar a l’inici de campanya amb una llarga tradició d’activista i amb molta força mediàtica, Lluís Rabell l’ha iniciat gairebé des de l’anonimat, amb poca experiència davant els mitjans de comunicació i, sobretot, sense temps per reforçar la seva imatge. La seva activitat entre les associacions de veïns de Barcelona li ha donat certa notorietat en els àmbits metropolitans, però a la resta de Catalunya la seva figura és difícilment identificable. I el pitjor de tot és que, segurament, ja és massa tard per posar-hi remei. D'aquí a només dotze dies, els catalans estan convocats a les urnes.
 

Totes les notícies de Catalunya Sí que es Pot de les eleccions del 27-S

Totes les notícies de les eleccions al Parlament 2015 27-S

Enquestòmetre: tots els sondejos de les eleccions del 27-S

Gràfic interactiu: totes les llistes del 27-S per demarcacions

Totes les fotos de la campanya de les eleccions del 27-S