La Direcció Nacional de les JERC ha anunciat avui en roda de premsa que proposarà al conjunt de la militància, en la Conferència Nacional que es celebrarà el 13 de maig a l'Hospitalet de Llobregat, que les JERC votin i facin campanya pel ‘no' a l'Estatut en el referèndum del 18 de juny. El portaveu nacional de les JERC, Pere Aragonès, ho ha anunciat envoltat dels membres de la direcció nacional, i ha valorat també la resolució de l'executiva nacional d'ERC.
"Estem moderadament satisfets amb la resolució d'Esquerra, ja que considera com a opcions legítimes el no, el blanc i el nul", ha declarat Pere Aragonès i considera que, malgrat que ERC opti preferentment pel nul, "la resolució permet a les JERC fer, sense cap contradicció amb el partit, campanya pel "no", i s'ha mostrat agraït que "Esquerra faci seus els vots "no" independentistes al referèndum". Aquestes han estat les raons que van portar als dos representants de les JERC a l'executiva d'Esquerra a abstenir-se en la votació de l'esmentada resolució.
La direcció de les JERC ha explicat el procés intern que es seguirà per decidir el vot final en referèndum, "mitjançant una Conferència Nacional on la militància decidirà, de forma assembleària, el posicionament final de les JERC". La Direcció de les JERC proposarà, tal i com ha anunciat Pere Aragonès, "el vot "no" en el marc de la Conferència, que haurà de ser ratificat per la militància. Aragonès ha valorat "molt positivament" el procés de participació interna que seguirà ERC i també el de les les JERC i ha preguntat "quina por tenen els partits i les joventuts del ‘sí' a preguntar a la seva gent quina opció prefereixen", i ha destacat la "radicalitat democràtica" amb la que Esquerra acabarà decidint la seva posició definitiva al referèndum.
L'oposició de les JERC a l'Estatut es basa en el seu caràcter "d'hipoteca generacional i de país, ja que no aporta avenços significatius i impedeix un salt endavant els propers anys" si s'aprova massivament al referèndum. Per aquesta raó, les JERC "defensarem un ‘no' sense complexos, que manifesti el rebuig de la ciutadania a una part de la classe política que ha fet de la renúncia un senyal d'identitat".
