El mateix dia que s'ha fet pública la sentència de l'Audiència Nacional del cas Gürtel, que ha convertit el PP en el primer partit polític de l'Estat condemnat per corrupció en democràcia, la policia espanyola ha iniciat una macrooperació arreu de Catalunya en la qual s'han arrestat 30 persones, 25 de les quals ja han estat posades en llibertat, algunes sense càrrecs. 

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola ha desplegat uns cinc-cents agents per investigar el presumpte desviament de fons públics de la Diputació de Barcelona i per detenir diversos exdirigents de CDC o fins i tot un quadre d'ERC. Els escorcolls s'han produït hores abans que la justícia espanyola sentenciés a l'extresorer del PP Luis Barcenas a 33 anys de presó, el líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, a 51 anys de presó, i al Partit Popular a pagar 245.000 euros com a responsable a títol lucratiu.

Curiosament, no és la primera vegada que una notícia rellevant que afecta negativament als populars se solapa amb desplegaments policials molt vistosos contra polítics independentistes. També es van produir escorcolls i interrogatoris el mateix dia de les polèmiques declaracions de l'exsecretari general del PP valencià Ricardo Costa i el de la compareixença del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, davant de l'Audiència Nacional com a testimoni en el cas Gürtel.

Ricardo Costa: "Sí, el partit es finançava amb diner negre"

El 24 de gener passat, Ricardo Costa va admetre el relat dels fets del fiscal i va confessar a l'Audiència Nacional que el Partit Popular valencià "es va finançar amb diner negre d'empresaris contractistes de la Generalitat" per indicació del que era aleshores el president del País Valencià, Francisco Camps.

També va ser notícia aquell dia els escorcolls de la Guàrdia Civil a les seus de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural a Barcelona. Per ordre del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, la policia espanyola va copiar els correus que els dirigents de les organitzacions investigades, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, havien compartit amb el Govern cessat.

D'altra banda, el mateix 24 de gener l'executiu espanyol va ordenar un aparatós desplegament policial amb la finalitat d'impedir que el president exiliat, Carles Puigdemont, accedís al Parlament i així evitar la seva possible investidura. El dispositiu de seguretat, dut a terme per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, es va estendre pel clavegueram, les fronteres i els aeròdroms.

Rajoy compareix als tribunals pel cas Gürtel

Mariano Rajoy va declarar el 26 de juliol de 2017 a l'Audiència Nacional com a testimoni en el cas Gürtel. Va haver de comparèixer davant del tribunal físicament, a contracor, ja que la seva voluntat d'explicar-se per videoconferència.

Així mateix, també va declarar com a investigat just aquell dia el secretari general de la Presidència, Joaquim Nin, davant de la Guàrdia Civil -en el marc d'una causa sobre l'organització del referèndum de l'1 d'octubre- per delictes de sedició i malversació de fons públics. Després també va haver de comparèixer el director general d'Atenció Ciutadana, Jordi Graells, en qualitat de testimoni.