Les pugnes internes que afronta el PP a tot l'Estat

El partit afronta congressos territorials a Madrid, Castella-la Manxa, Balears, Múrcia, Cantàbria i Astúries, on han emergit veus crítiques | A Castella-la Manxa, el sector crític reclama la impugnació de la candidatura de María Dolores de Cospedal per no haver presentat personalment els avals

Mariano Rajoy, en una junta directiva del PP
Mariano Rajoy, en una junta directiva del PP | Flickr PP
07 de març del 2017
Actualitzat a les 17:49h
Després del congrés estatal del PP, amb la reelecció plebiscitària de Mariano Rajoy, ara és el torn dels congressos de les organitzacions regionals. Algunes són plàcides i sense competència. És el cas del PP català, que celebrarà el seu congrés els dies 25 i 26 de març amb un únic candidat al lideratge, Xavier García Albiol.

Però el partit viu batalles sorolloses en diversos territoris, fins al punt que la direcció de Génova preveu amb preocupació alguns d’aquests escenaris. A la petició de primàries internes, la direcció va respondre amb una concessió. En les organitzacions on es demanés i hi hagués més d’un candidat, hi hauria una votació interna. Si un candidat obtenia més del 50% dels vots i un 15% més d’avantatge sobre un competidor, quedava proclamat automàticament. Si no, serien els compromissaris del congrés els qui acabarien elegint el president de la formació.    

Castella-la Manxa, Cospedal qüestionada

La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, presenta la seva candidatura per continuar al davant del partit a Castella-la Manxa, on va ser presidenta de la comunitat. La seva victòria en el congrés està fora de dubte, tant com la duresa d’un petit sector organitzat que se li enfronta. Va ser d’aquest nucli que va sorgir la moció contra l’acumulació de mandats, que va estar a punt de guanyar en el congrés del PP del 11 i 12 de febrer.

Ara, Tomás Medina, alcalde de Puebla Nueva del Príncipe, a Ciudad Real, aspira a competir amb Cospedal. Que hi ha crispació al PP castellà ho corrobora que Medina ha demanat la impugnació de la candidatura de Cospedal. El motiu: que la secretària general no va presentar els seus avals personalment, tal i com exigeixen els estatuts. Per això reclama la suspensió cautelar del congrés, previst pel 18 de març.  
 

María Dolores de Cospedal amb Mariano Rajoy, a l'últim congrés del PP. Foto: Europa Press

 
Madrid, liberals contra conservadors

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, afronta el seu congrés amb un control ferri de l’organització. Però no pas sense oposició. L’ombra de la "lideresa" Esperanza Aguirre, durant anys la cap indiscutible del partit a Madrid, continua sent allargada. Un ex-regidor de Madrid, Luis Asúa, proper a Aguirre, li planta cara a la presidenta per la dreta.

Asúa critica que Cifuentes fa una política més aviat de centre esquerra, com es va comprovar en les vigílies del congrés, quan la dirigent popular es va mostrar a favor de posicions nítidament liberals en temes com l’avortament o la maternitat subrogada. El congrés tindrà lloc els dies 18 i 19 de març, però la votació dels militants serà el 12 de març.

Balears, Palma versus el PP rural

El 25 de març tindrà lloc el congrés del PP de les Illes Balears. Les aigües baixen tèrboles entre els populars illencs, ara a l’oposició. Dos grups competeixen. Biel Company lidera el pols amb el suport no gaire amagat dels anteriors presidents, Gabriel Cañellas i Rosa Estaràs. El PP dels pobles, que juga a un regionalisme folklòric i no vol fer de la llengua una batalla, s’està mobilitzant amb la simpatia de Génova enfront un Juan Ramón Bauzá, més urbà i fort a Palma, i que com a president balear va “aconseguir” que la seva política castellanitzadora mobilitzés l’escola contra ell. El sector renovador Hablan las Bases, favorable a les primàries però de catalanisme nul, s’ha acabat decantant a favor de Company, favorit indiscutible. Però si Bauzá s’acostés al 40%, la divisió seria feridora.     

La Rioja, una alcaldessa ambiciosa

A la Rioja, dues candidatures competeixen en igualtat de forces. Són dues generacions i, sobretot, dues ambicions en joc. José Ignacio Ceniceros, 61 anys, president regional, enfront Cuca Gamarra, 43, alcaldessa exitosa de Logronyo. Ceniceros no és un líder assentat. Va arribar a la presidència gràcies al fet que Ciutadans va exigir que l’aleshores president, Pedro Sanz, es retirés. Gamarra, per la seva banda, no és una figura marginal. El seu nom va circular com a possible ministra i darrera d’ella s’entreveu algun suport de pes: manté bona sintonia amb Soraya Saénz de Santamaría.    

Múrcia, el president imputat

El PP de Múrcia celebrarà congrés amb un únic candidat, el president de la comunitat, Pedro Antonio Sánchez. Però això no implica una situació de serenor interna ja que Sánchez ha d’afrontar la imputació pel cas Auditori, pel quals e l’acusa de frau, malversació, falsedat en document públic i prevaricació. El PP, abans omnipotent a Múrcia, ja no disposa de la majoria absoluta i necessita el suport de Ciutadans, que exigeix la seva renúncia.    
 
Cantàbria, la revolta de la número dos

El PP de Cantàbria viu un conflicte fratricida. La número dos, María José Saénz de Buruaga, presenta candidatura per desplaçar l’actual president del partit, Ignacio Diego, que dirigeix l’oposició al govern càntabre del regionalista Miguel Ángel Revilla amb els socialistes. És de les batalles internes del PP que es presenta com a més oberta.
 
Astúries, Fernández contra Rodríguez

Dues dones pugnen per l’hegemonia en el PP d’Astúries: Mercedes Fernández enfront Carmen Rodríguez Maniega. La primera és la presidenta de la formació i té el suport de la direcció de Génova. Carmen Rodríguez és una opositora coneguda i dirigeix el partit a Avilés, però tot indica que serà Fernández qui s’emporti el congrés del 25 de març. Astúries, ara amb un govern dirigit pel cap de la gestora del PSOE, Javier Fernández, és una plaça difícil pel PP,que va haver d’afrontar una greu escissió amb la marxa de Francisco Álvarez Cascos i l’aparició del Foro Asturias. Un element que sí que neguiteja Génova és el mal ambient existent entre les dues aspirants.
Arxivat a