Un moment de la constitució de la sectorial de l'ANC Cristians per la Independència. Foto: Q.S./Arxiu ND.Basant-se en el document Arrels Cristianes de Catalunya, acordat per tots els bisbes catalans el 1985, que declarava que "l'existència de la nació catalana exigeix una adequada estructura jurídico-política que faci viable l'exercici dels (seus) drets", una vintena d'entitats catòliques del país han acordat sumar-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i animar les altres entitats religioses a imitar-los. Entre el nucli promotor d'aquesta iniciativa, n'hi ha de tan significatives com l'Escola Pia de Catalunya, els Claretians de Catalunya, la junta directiva de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), Justícia i Pau i la Fundació Joan Maragall, presidida per l'exdiputat del PSC Josep M. Carbonell.
Segons el seu punt de vista, no només l'històric Arrels Cristianes de Catalunya empara la seva postura, sinó que el més recent Al servei del nostre poble, del 2011, també ho fa, en tant que els bisbes catalans hi defensen "la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia".
Però les 18 entitats catòliques que han anunciat la seva adhesió al dret a decidir no es queden aquí. Coordinades pel Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans, fan una crida a la resta d'entitats catòliques del país perquè segueixin el seu exemple, amb l'objectiu d'escenificar un acte conjunt el 31 d'octubre al Parlament que visibilitzi el suport que part del catolicisme ha decidit donar al procés.
Des del grup promotor s'explica a Nació Digital: "Creiem que representem l'esperit més genuí de la tradició de l'Església catalana, que sempre ha estat fidel al poble, de la mateixa manera que creiem que la majoria de bisbes catalans sintonitzen amb aquesta iniciativa, com no podria ser d'una altra manera. D'acord amb Papa Francesc, són pastors i servidors del poble."
Els bisbes catalans, tradicionalment, han atorgat a Catalunya la condició de subjecte polític, "i aplicant els principis de la doctrina social de l'Església, que parla de l'amor a la llengua i l'amor al país, creiem que cal aplicar a Catalunya tot el que és aplicable a qualsevol altra nació", asseguren ara els promotors de la iniciativa.
"Malgrat la caverna, l'Església catalana continua tenint un tarannà obert a les aspiracions de catalanitat i continua estant en plena sintonia amb el Vaticà II", asseguren, i ara creuen que l'adhesió del que preveuen que serà una multitud d'entitats del catolicisme al pacte "palesarà que l'Església catalana està a favor del dret a decidir".
