Torna a haver-hi problemes a les places africanes que el Tribunal Constitucional manté a la riba sud del Mediterrani. Espanya és un veí enutjós per al Marroc, on encara hi manté dues ciutats que s'aguanten, artificialment, a base d'injectar-hi militars i exempcions fiscals. Però és que, a més, l'Estat espanyol insisteix a conservar territoris estúpids, com el penyal de Vélez de la Gomera o les illes Chafarinas, antigues fortificacions abandonades. O l'illa d'Alhucemas, una roca, a 800 metres de les platges, que només serveix per a què els turistes que prenen el sol al·lucinin amb els militars espanyols, que es dediquen a pujar i baixar la seva bandera. Això, sense comptar amb l'illot de Perejil i alguna altra pedra escampada per la costa. Tot plegat, amb la finalitat única de mantenir uns quants pavellons que recorden un passat fracassadament imperial.

Però és que, per si fos poc, ahir José Maria Aznar es va presentar a Melilla per dir que la ciutat està "assetjada" i, de passada demostrar, una vegada més, que és un pobre malalt. L'home que es va permetre el luxe de jugar als soldadets de plom -amb els nostres impostos- a Perejil va fer una passejada per macarronejar al moro i va deixar clar, per si calia, que el futur plurinacional i respectuós d'Espanya és una quimera que en algun moment de deliri van tenir quatre catalans.