De tots els arguments de la negativa d'ERC -alguns dels quals perfectament vàlids, com la lluita prioritària contra la corrupció- el que és més difícil de sostenir és el de l'eix esquerra-dreta. El recurs polític a les retallades de les escoles i els hospitals només és viable si va acompanyat d'una esmena a la totalitat del sistema, com fa la CUP des de Catalunya o Podemos des de Madrid. Però si un partit polític accepta el principi que cal retornar el deute públic o, com a mínim, pagar-ne els interessos, està fent una prelació incompatible amb la prioritat social, fins i tot des d'un punt de vista purament teòric. Qualsevol altra interpretació equival a negar el dèficit fiscal amb l'estat, com es fa des de l'unionisme. En qualsevol cas, l'esquerra real -és a dir, la socialment activa- acampa més enllà de les muralles del sistema.

Portes endins, el Govern actual ha de gestionar dins d'un marge estretíssim, tal i com marquen els pressupostos que van aprovar, conjuntament, CiU i ERC. I, sigui quin sigui el resultat de les futures eleccions, el pròxim Govern haurà de continuar fent el que pugui amb el Fons de Liquiditat Autonòmica que vagi arribant, cada final de mes, des del despatx del ministre Montoro. És evident que, fins i tot en aquest cas, sempre es pot accentuar la despesa social, però també és cert que el deute és poc menys que irretornable i el gruix del patrimoni de la Generalitat ja està venut.

En definitiva, no hi ha capacitat d'inversió i la despesa corrent supera els ingressos. Això passa ara, passava quan es van aprovar els pressupostos actuals i passarà l'endemà de les eleccions, per quan Junqueras proposa un Govern de coalició. Què és d'esquerres? Els comptes per a 2014? Un Govern CiU-ERC per a 2015? O només la campanya electoral d'ERC?