Escales d'accés, amb un fluorescent encès, els vidres bruts i amb pintades. Foto: Jordi Borràs
Un fluorescent encès il·lumina, sota el sol de migdia que passa a través dels vidres bruts i plens de pintades, unes escales mecàniques aturades que condueixen a un pis subterrani connectat amb les andanes del TGV del Prat de Llobregat. Les escales tenen la mateixa funció que els dos ascensors aturats entre els dos pisos, l'entrada dels quals s'ha convertit en un magatzem de pols i cigarretes. I de rerefons, un gran porxo, també il·luminat per fluorescents, decorat amb quatre bancs i unes jardineres.
És el paisatge que ha deixat una obra pública encarregada fa sis anys per l'aleshores ministra de Foment Magdalena Álvarez a l'empresa Isolux-Corsán, que havia de ser l'estació de maniobres i emergències de l'estació del TGV al Prat de Llobregat, i posteriorment, un punt d'avançament i estacionament de trens ubicat en un gran nus de comunicacions en què s'unirien el TGV, Rodalies, les línies 1 i 9 de metro i diversos autobusos.
És la mateixa empresa que ara està essent investigada per un possible cas de malversació de diners públics en la construcció d'un tram del TGV de la línia Madrid-Barcelona s'havia vist afavorida el 2008 per una concessió a dit de la ministra socialista per executar una obra que Foment havia valorat en 18.209.276,66 euros.
El diari AVUI destapava que Adif, l'ens gestor d'infraestructures que depèn de Foment, havia adjudicat l'obra abans de de publicar-la al BOE el 4 de juny de 2008, i de fet, quan el 27 de juliol el diari feia pública la informació, les obres ja estaven molt avançades.
És el paisatge que ha deixat una obra pública encarregada fa sis anys per l'aleshores ministra de Foment Magdalena Álvarez a l'empresa Isolux-Corsán, que havia de ser l'estació de maniobres i emergències de l'estació del TGV al Prat de Llobregat, i posteriorment, un punt d'avançament i estacionament de trens ubicat en un gran nus de comunicacions en què s'unirien el TGV, Rodalies, les línies 1 i 9 de metro i diversos autobusos.
És la mateixa empresa que ara està essent investigada per un possible cas de malversació de diners públics en la construcció d'un tram del TGV de la línia Madrid-Barcelona s'havia vist afavorida el 2008 per una concessió a dit de la ministra socialista per executar una obra que Foment havia valorat en 18.209.276,66 euros.
El diari AVUI destapava que Adif, l'ens gestor d'infraestructures que depèn de Foment, havia adjudicat l'obra abans de de publicar-la al BOE el 4 de juny de 2008, i de fet, quan el 27 de juliol el diari feia pública la informació, les obres ja estaven molt avançades.
La maniobra de Magdalena Álvarez havia deixat fora altres constructores aspirants al concurs d'obra pública, però més enllà, aquella estació de maniobres tampoc no tenia cap sentit, perquè el Prat de Llobregat tampoc no tenia, ni té sis anys després, els accessos de Rodalies Renfe necessaris perquè l'alta velocitat fes parada a l'Aeroport de Barcelona.
La denúncia de l'AVUI va desencadenar una resposta política que va obligar l'executiu de Zapatero a aturar les obres, de manera que caldria adjudicar de nou les obres de la part subterrània de l'estació. El 2010, el Senat aprovava una moció per auditar aquell procés i depurar responsabilitats. Però Magadelna Álvarez ja no era ministra de Foment, Zapatero l'havia rellevat l'abril de 2009 i ja era a Brussel·les ocupant un escó d'europarlamentària. I de la nova adjudicació per al subterrani no se'n sabia res.
La denúncia de l'AVUI va desencadenar una resposta política que va obligar l'executiu de Zapatero a aturar les obres, de manera que caldria adjudicar de nou les obres de la part subterrània de l'estació. El 2010, el Senat aprovava una moció per auditar aquell procés i depurar responsabilitats. Però Magadelna Álvarez ja no era ministra de Foment, Zapatero l'havia rellevat l'abril de 2009 i ja era a Brussel·les ocupant un escó d'europarlamentària. I de la nova adjudicació per al subterrani no se'n sabia res.
Però quan pensava que l'estació maleïda del Prat, “un error comès per Adif que ja s'ha contrarestat en desistir de la licitació” -o sigui, paralitzant i abandonant les obres-, el 2014 un altre possible “error” d'Adif li recorda el frau més flagrant que va cometre com a ministra de Foment de Zapatero.
Una auditoria inexistent i un sistema viciat
Han passat més de quatre anys des que el 17 de febrer de 2010, el Senat aprovava a instàncies de CiU i amb el vot del PP i els senadors d'ERC, l'abstenció d'ICV i el vot en contra del PSC i el PSOE, que el govern espanyol fes una auditoria per aclarir les irregularitats en l'adjudicació a Isolux-Corsán d'aquesta estació de maniobres i urgències del TGV al Prat de Llobregat.
La senadora de CiU que va intervenir al Senat aleshores, Montserrat Candini, explica a Nació Digital que “CiU s'hi tornarà a posar de ple, en aquesta qüestió, i reclamarà explicacions sobre aquesta auditoria, si efectivament s'està duent a terme i quines són les conclusions, si n'hi ha, perquè en aquests quatre anys no n'hem tingut notícia”. Candini s'ha compromès “a aclarir definitivament aquest episodi, que és una mostra viva de la manera de procedir dels governs espanyols en infraestructures”. De fet, la senadora de CiU assegura que en aquests anys “he insistit als ministres Blanco i Pastor en totes les intervencions sobre infraestructures en la necessitat d'auditar les obres públiques d'Adif”.
Per la seva banda, el diputat de CiU al Congrés espanyol Pere Macias, especialista en infraestructures, alerta que tant el cas de l'estació de maniobres de Magdalena Álvarez com el cas de suposat desviament de diner públic en les obres del TGV Madrid-Barcelona són “el fruit de les males pràctiques en la contractació de l'obra pública, perquè les subhastes entreguen el poder a les constructores, que acaben definint el seu pressupost i justificant-lo com els va millor, sense un control estricte de l'Estat”.
Macias denuncia que “Adif es mou en un sistema viciat d'adjudicacions que dóna peu a irregularitats, amb la connivència de l'administració, perquè s'aplica la filosofia de “anem fent i ja ho trobarem -els sobrecostos- al final de l'obra, perquè cada obra acaba essent una mena de 'ordeno y mando' del ministre de Foment de torn que fa càlculs electorals. I en això, els dos Álvarez, Magdalena i Francisco, es van endur la palma”, rebla.
Macias denuncia que “Adif es mou en un sistema viciat d'adjudicacions que dóna peu a irregularitats, amb la connivència de l'administració, perquè s'aplica la filosofia de “anem fent i ja ho trobarem -els sobrecostos- al final de l'obra, perquè cada obra acaba essent una mena de 'ordeno y mando' del ministre de Foment de torn que fa càlculs electorals. I en això, els dos Álvarez, Magdalena i Francisco, es van endur la palma”, rebla.
Porxo d'accés a l'estació de maniobres del TGV que Foment va fer construir a Corsán. Foto: Jordi Borràs 
Ascensors que donen accés a la planta subterrània que connecta el carrer amb les andanes. Foto: Jordi Borràs
