La despesa social de l'Estat encara no superarà aquest 2019 la temporada de retallades, a diferència de la de la Generalitat. Si s'exclou la partida en pensions -condicionada en bona mesura per l'augment de jubilats- i s'analitzen les partides per a polítiques socials i foment de l'ocupació, els primers pressupostos de Pedro Sánchez preveuen una quantitat un 8,6% inferior a la del 2010, quan van començar les tisorades.

En concret, els comptes presentats aquest dilluns a Madrid reserven 5.984,6 milions per a foment de l'ocupació, 4.292,1 milions per a sanitat, 3.645 milions per a serveis socials i 2.722,3 milions per a educació. En total, 16.644 milions per a unes matèries que, en bona mesura, estan transferides a les comunitats, però per a les quals reserven unes partides similars a les que gasta la Generalitat en solitari. De fet, la llei de dependència fixa que l'Estat ha de finançar la meitat de la llei de dependència, una obligació que ha ignorat quasi tots els anys.

Aquests 16.644 milions són un 9,6% més que la quantitat aprovada en els comptes del 2018 i fins i tot un 39,9% més que els del 2014, quan la despesa social va tocar terra. Tot i això, són encara 1.570,3 milions inferiors que els pressupostats el 2010, l'any del sostre en inversió en polítiques socials, i fins i tot queden per sota de la quantitat aprovada per al 2008, el 2009 i el 2011, el primer any de retallades, encara amb José Luis Rodríguez Zapatero.

La despesa militar sí que creix

Els comptes de l'Estat venen molt condicionats per la despesa en pensions, que té previst pujar aquest 2019 a 153.864,3 milions, quasi un terç de la despesa total, i per la de deute públic, de 123.332,9 milions, més d'una quarta part del total. Això no impedeix, però, que el pressupost militar sigui un 16% superior al del 2010, mentre que el d'habitatge és encara un 54,7% inferior, el de cultura, un 20,5% inferior, i el d'investigació i recerca, un 19,9% inferior.

Per contra, la Generalitat té previst sortir definitivament aquest any de l'etapa de retallades, segons la documentació lliurada pel vicepresident català, Pere Aragonès, als comuns i els agents socials. Segons aquelles dades, orientatives i encara no definitives, la despesa dels departaments de salut, educació, i treball i afers socials vorejaria els 20.301 milions, uns 2.000 milions més als pressupostats el 2017 i un 6% més que els aprovats el 2010, just abans de les retallades.


[despiece]Una inversió a Catalunya als nivells del 2002

En termes absoluts, les inversions de l'Estat previstes a Catalunya són encara molt inferiors a l'etapa prèvia als primers ajustos. Més enllà que el 16,8% previst respecte el total d'inversions és el percentatge més elevat dels darrers 20 anys -tot i que, en relació a les infraestructures, segueix sense complir amb la disposició addicional tercera-, la quantitat neta és encara molt baixa en comparació a fa una dècada.

En concret, Pedro Sánchez preveu aconseguir el suport de l'independentisme amb un pressupost d'inversions a Catalunya de 2.051,4 milions. Són 700 milions més que el 2018 i més del doble que el 2014, però, en canvi, queda molt per sota dels 3.790,6 milions del 2009, malgrat que aquests tan sols representessin el 15,2% del total regionalitzable d'aquell any. De fet, la inversió prevista a Catalunya per al 2019 escassament ha recuperat el nivell de la pressupostada el 2002, quan va ser de 2.034,3 milions.
 
[/despiece]