Pedro Sánchez va recuperar la secretaria general del PSOE ressuscitant l'"Espanya plurinacional" que en el seu dia va abanderar José Luis Rodríguez Zapatero. No va ser una simple proclama, sinó que el propi congrés que el partit va celebrar el juny del 2017 ho va incorporar com un dels puntals del seu full de ruta. En aquell moment no s'albirava el calibre de l'1-O ni la declaració d'independència ni el 155, com tampoc els empresonaments dels líders independentistes. I encara menys que Sánchez arribés a la Moncloa i que la dreta espanyola es radicalitzés en paral·lel a l'ascens de l'extrema dreta.

Dos anys després, els socialistes han arribat a la conclusió que el vent no bufa a favor per parlar de plurinacionalitat. I que parlar de Catalunya, més que sumar vots, en resta. Durant la presentació que va fer el president del govern espanyol dels seus 110 compromisos de cara a la campanya va deixar clar que la batalla del 28 d'abril la lliurarà en l'eix social. L'única referència a la qüestió territorial que va fer va ser la de "seguir construint l'Espanya de les autonomies" i "reforçar el model autonòmic", declaració d'intencions que queda lluny de la reforma federal de la Constitució segellada en el document de Granada i ratificada al darrer conclave. Aquesta referència, però, és més tolerada pel votant contrari a un estat més descentralitzat, a qui es pretén seduir a través de la proposta social.

[blockquote]"Volem fer una campanya en positiu, inclusiva i sense arestes perquè volem sumar tota mena de vots", explica un dels dirigents coneixedors de l'estratègia de Sánchez[/bockquote] 
"Volem fer una campanya en positiu, inclusiva i sense arestes perquè volem sumar tota mena de vots", explica a NacióDigital un dels dirigents coneixedors de l'estratègia de Sánchez per quedar-se a la Moncloa. I aglutinar vot, afegeix, implica "eliminar qualsevol obstacle". Centrar massa el focus sobre Catalunya o el debat territorial, reconeix una altra veu coneixedora de la situació, implica assumir tres riscos: generar anticossos en una part de l'electorat, donar munició a la dreta i incomodar els quadres interns a les portes de les municipals i autonòmiques del 26 de maig.

Sánchez vol guanyar les eleccions i fer-ho, a més, amb solvència onejant el programa de govern tombat als pressupostos i recollint també suport del vot útil contra la dreta. Sortir victoriós a les urnes és un repte pendent en el seu currículum, que inclou el mèrit d'haver fet triomfar per primera vegada una moció de censura a Espanya, però també els pitjors resultats que ha tingut mai el PSOE en els comicis del 2015 i del 2016. Les enquestes li són favorables, encara més per la divisió de la dreta, que segons els sondejos deixa el PP com a segona força a molts distància.  

"Anem a una campanya en positiu i no de confrontació, de refermar lideratge i no donar peu al conflicte", resumeix un altre dirigent. Per tot això, defugiran -o intentaran passar de puntetes-, com han fet fins ara, polèmiques com la dels llaços grocs o el debat que atien PP i Cs sobre l'aplicació d'un nou 155, que consideren que perjudica els grans debats sobre les qüestions socials i que només fan guanyar vots a la dreta. Veus socialistes recorden, de fet, que Inés Arrimadas va guanyar les eleccions catalanes en el moment més àlgid de conflicte.

[blockquote]"Hem de demostrar que la millor manera de defensar Espanya i els territoris és fer que la gent visqui millor", assegura un altre dirigent[/blockquote]
La previsió tant del PSOE com del PSC és, doncs, és situar l'eix social com la columna vertebral de la campanya. El fil conductor que han teixit és que aquestes eleccions s'han precipitat perquè es van tombar uns pressupostos que contenien mesures socials. I la responsabilitat l'atribueixen a l'independentisme per una banda, i a la dreta de PP i Ciutadans per l'altra. Els socialistes catalans entraran especialment en el cos a cos amb ERC -els seus principals rivals a les enquestes- mentre que Sánchez lliurarà la batalla principalment a Pablo Casado i Albert Rivera. 

"El debat és sobre l'esquerra, aquesta esquerra que ERC ha defugit votant el mateix que el PP i Cs", argumenta un dirigent del PSC, que assegura que seguiran fent referència al diàleg i a l'"Espanya inclusiva". Admet, però, que la intenció no és fer referències a la reforma federal de la Constitució. "Hem de demostrar que la millor manera de defensar Espanya i els territoris és fer que la gent visqui millor", insisteixen. I afegeixen que les mesures que estan posant a sobre de la taula "no són una carta als reis", sinó que estaven incloses en els pressupostos tombats o les han portat al Congrés. 

Picada d'ullet a l'esquerra, però sense tancar portes     

Els 110 compromisos presentats per Sánchez pretenen ser una picada d'ullet a esquerra i a dreta, malgrat que en els esquemes de l'entorn del president no entra a hores d'ara intentar governar amb Ciutadans. Amb tot, conscients que part dels barons prefereixen no reeditar l'aliança de la moció de censura amb Podem i els independentistes i que la geometria estarà necessàriament marcada per les sumes possibles, els socialistes no són partidaris de fixar vetos abans d'hora.    

Així doncs, han mirat a l'esquerra incloent la pujada de les pensions d'acord amb l'IPC, l'ingrés mínim vital, la gratuïtat de les primeres matrícules universitàries, l'augment dels permisos de maternitat i paternitat, modificar el límit de despesa que fixa la LOFCA als Ajuntaments o manllevant a la congressista demòcrata d'Estats Units Alexandria Ocasio-Cortez el concepte de Green New Deal. Per contra, el PSOE ja no parla de derogar per complet la reforma laboral del PP, sinó només els punts que considera més lesius, no fa referències a l'impost de la banca i eludeix el del dièsel en el seu pla per potenciar el sector de l'automoció. 

"Tenim agenda social i l'hem de treure a passejar", insisteixen els socialistes. En canvi, l'Espanya plurinacional es quedarà en un calaix. Almenys, mentre la política espanyola estigui condicionada pel calendari electoral.