Potser el símptoma més clar que el PSC i els seus socis són al final d'un cicle és que acumulen el que en terminologia tennística es consideren "errors no forçats". A aquesta categoria pertanyen equivocacions clamoroses com les que s'han produït a l'Ajuntament de Barcelona, però també algunes decisions contradictòries del govern català i, sobretot, la matusseria del front parlamentari de la majoria governamental.

Ahir mateix, diversos càrrecs de la Generalitat van desfilar per la comissió d'investigació del cas Palau, concebuda pel tripartit com una manera de fer visible la suposada vinculació entre Fèlix Millet i CDC. Doncs bé, el resultat va ser que tots els interrogats van haver de defensar, com podien, la posició pròpia i, en segona línia, la del conseller Castells. De fet, només Elena Lauroba, directora general de Dret i Entitats Jurídiques, va intentar complir amb l'encàrrec del partit amb un tímid qüestionament -ètic, no pas jurídic- dels convenis entre el Palau/Orfeó Català i la Fundació Cat-Dem, de CDC.

El tripartit fa set anys que governa a la Generalitat i, amb fórmules diverses, trenta-un a l'Ajuntament. Era impensable que poguessin dibuixar un cercle al voltant de Millet i Convergència mentre ells els assenyalaven amb el dit. I no. Ara l'única estratègia possible és la de l'estruç.