Set milions i mig d'euros. Finalment, tenim la xifra del que inverteix la Generalitat en qüestions de tipus identitari. El càlcul l'ha fet el PP català, possiblement els millors experts en la recerca de subvencions públiques al catalanime. Aquí s'hi inclou tot l'imaginable, fins el punt d'afegir-hi l'oficina de l'expresident Jordi Pujol.

Aquests 7,5 milions suposen l'astronòmica quantitat d'un euro per català i any. Entenc que a Alícia Sánchez-Camacho li molesti pagar l'equivalent anual de vint minuts de zona blava a Barcelona per donar suport a persones que es dediquen a l'ensenyament del català al País Valencià o la Catalunya Nord. Però no veig per on aquests vuit cèntims mensuals poden solucionar, com diu ella "les places de les escoles bressol, que no s'hagi de pagar l'euro per recepta i reduir el cànon de l'aigua".

Una altra cosa seria, per exemple, deixar d'aportar diner públic als toros. Un espectacle del qual no se'n beneficia cap català però que, en canvi, costa cada any 600 milions d'euros en subvencions institucionals. A més, l'estat ja ha anunciat que pensa incrementar la dotació, en coordinació amb els diversos nivells administratius que hi aporten fons. Això ja és un euro al mes, no a l'any.

A partir d'aquí, el BOE és un festival identitari que demostra, com a poc, que qui paga no mana. Quant paga vostè de la seva butxaca per l'espanyol, senyora Camacho? Li ho pregunta un soci de la Bressola.