El procés sobiranista engegat a Catalunya a partir de la gran manifestació del passat Onze de Setembre ha tingut el seu reflex en la campanya electoral gallega. Per activa i per passiva, explícita o implícitament, com a exemple a seguir per a alguns i com a problemes a evitar per altres.

 

Tot i que no ha estat ni de lluny la qüestió principal, que òbviament ha estat Galícia i la crisi, per aquest ordre, la qüestió catalana ha estat present. Tant és així que el PP gallec, en el seu tancament de campanya repetia el seu missatge nacionalitzador espanyol, de tal manera que Mariano Rajoy va avisar que “votar el PP és votar una idea d'Espanya on hi cabem tots, integradora i integrada al cor d'Europa, amb uns valors i uns principis que per a nosaltres són iguals a Catalunya com al País Basc, a Galícia, o on sigui”.

 

“És el missatge de l'Espanya es trenca”, apunta Carlos Callón, president de la Mesa Pola Normalización Lingüística, per a qui la situació política i lingüística catalana es segueix com a exemple per a uns i com a problema per a uns altres. “Lingüísticament -apunta Callón-, Catalunya la veiem com un far i entenem que el poble català, com el gallec, té el dret a decidir”.

 

De tota manera, qui més nota ha pres del procés català ha estat el nacionalisme gallec, és a dir, AGE i BNG. Alternativa Galega d'Esquerda assegura viure amb “molt de respecte” el que passa a Catalunya i defensar “el dret d'autodeterminació del pobles”, mentre que el BNG es mostra convençut que la dinàmica catalana acabarà posant sobre la taula el debat sobiranista a Galícia.

 

Nestor Rego, secretari general d'Union do Povo Galego, partit hegemònic al si del Bloque Nacionalista Galego, reflexiona sobre la qüestió a partir de la base que “la situació social i política de Galícia és molt diferent a la de Catalunya”. Tot i així, apunta, “convivim a l'Estat espanyol i som conscients que hi ha dinàmiques que ens afecten a tots, com el procés de recentralització que està duent a terme el govern espanyol”. “Hi ha una progressia invasió de competències i en vista d'això hi ha processos de reacció”, i per això es mostra convençut que  “el procés que viu Catalunya i el que possiblement viurà aviat el País Basc” portarà “necessàriament a un debat sobre la reformulació de l'estat”, assegura Rego, per reblar que “tot això ens portarà a la necessitat de posar sobre la taula el mateix debat a Catalunya”.

 

Catalans “lobotomitzats”

 

El fet és que la qüestió catalana no ha passat desapercebuda, tot i que hi ha opinions per tot, i com a exemple, la de Gloria Lago, presidenta de l'entitat Galicia Bilingüe, que fa seves les idees de Wert quant a l'educació a Catalunya: “L'actual procés polític a Catalunya és conseqüència de les polítiques lingüístiques, perquè a Catalunya hi ha una lobotomització total”. 

 

No gaire diferent pensa Francisco Fernández Torío, candidat a la Corunya de Sociedad Civil y Democracia -el partit liderat per Mario Conde-, que considera que els fets catalans “són problemes creats per la classe política” de tal manera que no es pot “identificar una manifestació al carrer amb el que realment pensa la gent”.

 

Catalunya doncs, com a exemple o com a problema, per bé o per mal. Del que no hi ha cap dubte és que totes les forces polítiques saben que el 25N es decidiran coses que, a la llarga, tindran la seva repercussió a Galícia.