La llei d'amnistia ja ha començat la seva tramitació al Congrés malgrat l'oposició la dreta espanyola i de bona part de la cúpula judicial, que ho veu com una vulneració del principi de separació de poders i una esmena a la resposta dels tribunals al procés. Mentre algunes causes clau continuen vives, com la dels preparatius del referèndum o la de Tsunami Democràtic, la proposició de llei no serà una realitat fins a l'any vinent i serà aleshores que els jutges l'hauran d'interpretar i aplicar. L'amnistia pactada entre el PSOE i els independentistes podria quedar en paper mullat? És tècnicament solvent? És o no és constitucional?

Aquestes i més preguntes les han analitzat sis juristes de prestigi en un acte aquest dilluns a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB). La jornada ha comptat amb la participació de Jesús M. Sánchez, advocat i degà de l'ICAB; Eugeni Gay, exvicepresident del TC; Olga Arderiu, advocada penalista i que va portar la defensa de Carme Forcadell en el judici de l'1-O; Elisa de la Nuez, advocada de l'Estat en excedència; Carlos Pérez del Valle, magistrat i catedràtic de Dret Penal; i María Jesús Pesqueria, degana de la Facultat de Dret de la Universitat Abat Oliva i que ha fet de moderadora de la taula rodona. Pesqueira ha reivindicat la separació de poders i la igualtat davant la llei abans de donar veu als ponents.

El debat ha girat al voltant de la constitucionalitat de la llei d'amnistia, una qüestió que ha abordat Eugeni Gay. L'exvicepresident del TC ha defensat l'estat de dret espanyol i la "prohibició de la impunitat". Alhora, ha criticat que ni el PSOE ni el PSC portessin l'amnistia al seu programa electoral, i ha assegurat que això suposa un "problema moral", perquè els ciutadans van votar aquests partits sense tenir tota la informació. "Per què no ho deien abans?", s'ha preguntat, i ha recordat, en aquest sentit, que els independentistes no han enganyat a ningú perquè han deixat clar què volen.

En tot cas, ha dit que l'amnistia "és possible", perquè "no està prohibida" a la Constitució. Ara bé, ha admès que pugui ser oportuna, perquè en el cas concret de la proposició del PSOE i els independentistes "no deixa de ser un indult". Els indults general sí que estan explícitament prohibits a la Constitució. Segons Gay, una cosa és que l'amnistia sigui possible, i l'altra que hi pugui haver "impunitat" cap a persones que s'han saltat de la llei de manera conscient. "O tots estem sotmesos a la llei o ningú", ha reblat. Si bé no ha volgut "jutjar els infractors", sí que ha defensat l'actuació del Poder Judicial en el cas del procés. En el torn de preguntes, Gay ha admès que hi ha elements d'inconstitucionalitat en l'articulat de la llei i que això serà analitzat pel TC.

Els ponents han abordat també si el Congrés pot o no pot fer una norma d'aquestes característiques, amb posicions que han anat des de l'oposició per part d'Elisa de la Nuez, fins al ferm suport d'Olga Arderiu. Totes dues, això sí, han admès que poden haver-hi problemes en l'aplicació. L'advocada de Forcadell ha admès riscos en l'aplicació de la llei per part dels jutges, després d'anys en què s'han fet interpretacions controvertides del dret penal, mentre que l'advocada de l'Estat ha sentenciat que la llei presentarà problemes en l'aplicació. Carlos Pérez, per la seva banda, ha admès mancances en la tècnica jurídica.
 

Una llei amb mancances tècniques 

L'anàlisi més tècnica de la llei l'ha feta el magistrat i catedràtic Carlos Pérez del Valle, favorable a les amnisties però que en el cas concret ha admès dubte de tècnica jurídica. A través de diverses preguntes retòriques, Pérez del Valle ha assenyalat les mancances tècniques de la proposició de llei, per acabar concloent que el problema és que s'ha seguit una tècnica pensada per incloure una sèrie de casos que havien d'entrar tant sí com no en la llei. "Aquesta no és la naturalesa de l'amnistia", ha afirmat. El jurista ha preguntat per què la temptativa d'homicidi no queda exclosa de l'amnistia o bé com és que s'exclouen les mutilacions però no les lesions. També ha admès dubtes sobre un dels elements controvertits de la llei, el delicte de terrorisme. "Si se seleccionen casos individuals, o grups de casos, estem davant d'un indult", ha afirmat. Els indults generals són inconstitucionals.
 

El risc d'interpretacions "rocambolesques"

Per la seva banda, la penalista Olga Arderiu ha defensat la llei d'amnistia i la capacitat del Congrés per aprovar-la. "L'amnistia és una decisió purament política", ha apuntat, i ha afirmat que el poder legislatiu té legitimitat per elaborar una llei d'aquestes característiques. Segons l'advocada, l'amnistia es dona per un criteri d'oportunitat política, per tal de "tornar al marc de la política allò que no hauria d'haver sortit mai de la política". Pel que fa a l'aplicació, Arderiu ha admès que poden haver-hi problemes d'interpretació de la nova llei malgrat que és una norma "exhaustiva" que busca reduir al màxim el marge dels jutges. "Hem vist interpretacions rocambolesques del codi penal, i l'amnistia pot no ser una excepció", ha afirmat. Per això, ha demanat que es respecti el principi d'interpretació mínima del dret penal i les interpretacions favorables al reu.
 

Elements il·liberals en l'exposició de motius

Elisa de la Nuez, advocada de l'Estat en excedència i responsable del bloc Hay Derecho, ha obert el debat amb crítiques al PSOE i denunciant "elements il·liberals" en la proposició de llei. "L'exposició de motius recull arguments il·liberals, diu que el poble i els polítics poden estar per sobre de la llei i el poder en una democràtica liberal representativa està subjecte a límits", ha argumentat. En aquest sentit, ha afirmat que la justificació de la llei és insuficient i que, a la pràctica, suposa una "autoamnistia", perquè són polítics que amnistien altres polítics, cosa que no té precedents a Europa. De la Nuez ha anticipat "problemes d'aplicació" un cop la llei s'aprovi i ha carregat contra els socialistes perquè no portaven aquesta proposta al programa electoral i, de fet, ho rebutjaven abans de les eleccions. "La decisió és fruit de la conjuntura electoral", ha constatat.