Mentre desenes de milers de persones escalfen motors per tornar a protagonitzar una altra mobilització històrica, les principals autoritats del país han iniciat la vigília al Parlament, donant el tret de sortida a la marxa pels drets civils amb què Quim Torra vol emular la flama de Martin Luther King. Just després d'homenatjar l'Associació de Mestres Rosa Maria Sensat, els polítics anaven sortint de la cambra catalana amb sort desigual.
Per una banda, els principals dirigents del PSC -Miquel Iceta, José Montilla o Eva Granados- sortien corrents davant la xiulada de les desenes de persones que començaven a agrupar-se davant, i per l'altra, els membres del Govern i dels grups independentistes i dels comuns anaven seguint les ordres dels encarregats de protocol per situar-se davant d'una tarima. Els majors aplaudiments han arribat quan Torra i el president del Parlament, Roger Torrent, han sortit finalment i s'hi han col·locat. Els esperaven des de feia estona els portadors de la flama del Canigó, que normalment només recorre els Països Catalans per commemorar el solstici d'estiu.
L'excepcional gest nodreix de simbolisme la marxa que recorreran posteriorment per exigir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. La primera referència velada, però, ha arribat amb la cançó que havia de sonar davant la cambra catalana. Obeses, un dels grups amb més projecció del moment, ha interpretat "Ens en sortirem", una cançó que va emocionar Carles Puigdemont, qui la va considerar un himne del procés. No tothom, però, comparteix en el mateix grau el seu entusiasme, si es jutgen les cares inexpressives d'alguns dirigents i els malucs que no podien parar d'uns altres.
"Ni un pas enrere"
Un cop acabada la cançó i començada la marxa, però, s'ha trencat la dictadura del protocol. Torrent, que havia recepcionat la flama, l'ha entregat a Torra, i tots dos, junt al vicepresident, Pere Aragonès, han iniciat el trajecte cap a al Born Centre Cultural. En aquell moment, però, un cúmul de periodistes audiovisuals i ciutadans que havien anat acumulant-se davant del Parlament, han encapsulat els polítics, que intentaven avançar no sense dificultats. "Ni un pas enrere!", cridava la gent, però no era una demanda fàcil d'acomplir -ni en sentit real, ni figurat-. Aquest vespre, els escoltes s'han guanyat un sobresou, fent camí entre estelades, estendards i cables de càmeres. Llavors, però, els dirigents dels comuns presents ja havien marxat, tot i que, al final, els representants de l'ajuntament de Barcelona s'unirien a la plaça de Sant Jaume.
"Anem cap al costat, que avançarem millor", ha dit una mare, cansada d'esquivar gent, davant de la comitiva. "No, que aquí encara sortirem a la tele!", li ha respost el fill, buscant el millor perfil davant les càmeres que, des dels laterals, perseguien alguna escletxa per gravar les autoritats. L'avenç, tot i que lent, ha fet efecte i la marxa ha arribat a temps davant del Born -institució que va dirigir Torra, quan ni somniava en el seu càrrec actual, i que ho va deixar per diferències amb el govern local d'Ada Colau, poc després que aquesta fos investida-.
Hissada de bandera
Davant l'edifici que recull les restes del 1714, Torra i Torrent han passat revista a la guàrdia d'honor dels Mossos d'Esquadra, que també tenien ja davant alguns centenars d'ulls expectants de ciutadans, cada cop més nombrosos. En aquesta punt, la tradició ha agafat el relleu i, després de mostrar i guardar armes, agents de la policia catalana han hissat la bandera del país mentre sonava "El Cant de la Senyera". L'única novetat, en aquest cas, ha estat improvisada, ja que la marxa de torxes també clàssica de la vigília de la Diada ha recorregut el mateix espai, a pocs metres de l'acte institucional. Per si no fossin pocs els solapaments d'actes, en aquell precís instant, Torra apareixia per TV3 llegint el discurs institucional de la Diada.
Un cop la bandera era ben amunt, la marxa ha prosseguit el seu camí cap a la plaça de Sant Jaume, recorrent el carrer Princesa, ben estret, mentre crits per la llibertat dels presos se sentien des dels balcons. Si fins llavors la reivindicació era més o menys subtil, un cop ubicat entre del Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, l’acte ja s'ha convertit en una reivindicació absoluta de la figura dels presos i dels exiliats. Els dirigents privats de llibertat han enviat versos d'elaboració pròpia relacionats amb la llibertat, que apareixien a la façana del Palau, mentre les seves fotografies es projectaven en les quatre pantalles disposades en l'escenari dissenyat per Lluís Danés, habitual en actes d'aquest tipus. En el cas dels exiliats -de Meritxell Serret a Anna Gabriel, de Lluís Puig a Toni Comín-, s'han pogut escoltar les seves veus, molt aplaudides pel públic.
Acte institucional de la Diada a la Plaça Sant Jaume Foto: Adrià Costa
Un dels protagonistes ha estat el president a l'exili, Carles Puigdemont, que ha optat per un vers de Miquel Martí i Pol per reivindicar la llibertat. Autors com Maria Aurèlia Capmany i Maria Mercè Marçal també s'han pogut escoltar durant l’acte, d'una durada més curta que en altres ocasions -mitja hora- i que ha complert escrupolosament l'horari previst. Torra l'ha encetat pujant amb la Flama del Canigó i el nét de Pompeu Fabra a l'escenari, acompanyat també de Laura Turull i Beta Forn -filles de Jordi Turull i de Joaquim Forn, respectivament- i de Pol Leiva, nebot de Jordi Cuixart. Tant ell com Jordi Sànchez també han enviat versos des de la presó.
La violència policial
La part lírica ha anat de la mà de les peces musicals, una de les quals interpretada per Lluís Llach, oficialment retirat i que només apareix per a les grans ocasions. Judit Nedderman ha aparegut a escena amb una cançó de protesta contra la violència policial de l'1-O, mentre que Roger Mas i Paula Valls ho han fet amb entonant les "Corrandes d’exili", mentre, a la façana de la Generalitat, s'hi projectaven personalitats que van haver d'emprendre el camí fora de Catalunya després de la Guerra Civil.
El toc final en clau musical ha arribat amb "Agafant l’horitzó", de Txarango, cançó que posava veu a la campanya de la CUP de cara al referèndum de l'any passat. Una de les aparicions estrella ha estat la del raper Valtònyc, exiliat a Brussel·les i que ja ha participat en actes al costat de Puigdemont i la resta dels dirigents desplaçats a Bèlgica. Una metàfora del front antirrepressiu que l'independentisme -social i institucional- vol bastir aquest Onze de Setembre.
