L'independentisme centra la batalla al Suprem en els drets fonamentals

Pocs minuts després de les deu del matí, Manuel Marchena ha pres la paraula i la realització televisiva que ha gestionat les imatges del judici al Tribunal Suprem ha enviat la fotografia més esperada: els presos, asseguts al banc dels acusats. Feia 484 dies que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart -els dirigents que fa més temps que estan reclosos- no apareixien en una imatge pública. Bona part del Govern de la Generalitat de l'anterior legislatura, líders del sobiranisme civil i la resta de dirigents acusats han entrat en directe a les cases dels catalans per primer cop en molts mesos. L'estampa al Suprem ha remès al record de 1935, quan el Tribunal de Garanties Constitucionals va jutjar Lluís Companys i bona part del seu executiu. Si s'hagués difós en blanc i negre, la imatge no hauria estranyat ningú.

Aquest és un judici de naturalesa política. Ho ha projectat la plana major de l'independentisme en els darrers mesos -per últim cop, a la porta del Suprem aquest dimarts al matí, amb Quim Torra i Roger Torrent al capdavant- i també n'han deixat constància bona part de les defenses. De la sessió inaugural d'aquest dimarts, dedicada a les qüestions prèvies, en queda la conclusió que una majoria dels acusats han orientat la causa a la denúncia de vulneració de drets fonamentals, drets consagrats a la Constitució, un text protegit pel PSOE de Pedro Sánchez i també el tripartit de dretes que encarnen PP, Ciutadans i Vox, amb un to sensiblement diferent. Un judici als drets polítics, aquest és el fons de la causa que ocupa l'alt tribunal espanyol en els pròxims mesos.

"L'autodeterminació és sinònim de pau i no de guerra"

Mentre els acusats que no estan presos esperaven als passadissos del Suprem l'inici de la sessió inaugural -Carles Mundó conversava afablement amb la premsa, Santi Vila departia amb el seu advocat i Meritxell Borràs s'interessava per la situació dels familiars dels empresonats, que han denunciat obstacles per accedir a la sala-, els presos eren custodiats als calabossos de l'Audiència Nacional, primer, i al Suprem, després. Qui més ha insistit per transmetre'ls mostres de suport, també dins de la sala, ha estat el president de la Generalitat, rebut per Carlos Lesmes, president del Suprem, al seu despatx. Una estampa de clara anomalia. El poder polític i judicial, interactuant en una escena incòmoda. 

Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Dolors Bassa havien mostrat predisposició per no demorar més el judici. Tenen ganes de defensar-se, exposen al seu entorn. "Ha anat molt bé", li ha dit Forn a la consellera de Justícia, Ester Capella, en el recés del migdia. Es referia al trasllat des de Soto del Real, una incomoditat que els presos hauran de suportar tres cops per setmana. El mateix des d'Alcalá Meco, en el cas de Bassa i Forcadell.
 

EN DIRECTE Els presos ja són als calabossos de l'Audiència Nacional per posar-se a disposició del Suprem després d'un trajecte de poc més de mitja hora des de les presons; informen @aidamboix i @jserracarne des de Madrid https://t.co/gb8JuHEbEN#judici1Opic.twitter.com/82kgzqKuhu

— NacióDigital (@naciodigital) 12 de febrer de 2019

Com s'han defensat els dirigents? A l'atac, acusant el tribunal de lesionar drets constitucionals, sent fidels al lema Jo acuso, propagat per Òmnium. Han adoptat tots la mateixa estratègia? No, s'han evidenciat diferències en l'estratègia dels acusats. Mentre que els advocats d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart han advertit que "tenen dret" a defensar la idea de la independència i que no tot és possible en nom de la "unitat territorial", el lletrat de Joaquim Forn s'ha cenyit a un argumentari exclusivament tècnic.
 
"L'autodeterminació és sinònim de pau i no de guerra", ha afirmat Andreu Van den Eynde, e nom dels dos dirigents d'ERC. El judici serà una "derrota col·lectiva de la societat espanyola", ha sostingut Benet Salellas davant Marchena, en nom del president d'Òmnium. Des de Waterloo, Carles Puigdemont ha instat la Unió Europea a complir amb el seu "deure" de garantir els drets polítics.

Drets vulnerats al Suprem, drets negats al Congrés

Les defenses de Sànchez, Turull i Rull han desplegat el discurs de l'advocat del líder d'ERC. Jordi Pina, també contundent en el llenguatge emprat, ha acusat el tribunal d'estar "contaminat" i ha traslladat a la sala que la "temença" dels seus clients de assistir a un judici amb "aparença de falta d'imparcialitat" està plenament justificada. Les vulneracions d'altres drets, com la garantia d'un judici just -lesionada per la dispersió d'instàncies judicials que intervenen en la causa general contra l'independentisme-, també han aparegut a la sala. La veu més discordant en l'estratègia de defensa ha estat la de Santi Vila. Responia a la lògica: va ser l'únic dirigent que va dimitir abans de la declaració del 27 d'octubre del 2017 al Parlament.

Espanya ja posa rumb a unes noves eleccions. Síntesi ajustada de la manera com l'Estat ha atès la carpeta catalana: només per la via judicial

A la jornada inaugural del judici de l'1-O s'han enumerat drets polítics vulnerats, un relat escoltat per sis representants d'International Trial Watch, que no han pogut accedir a la sala com a observadors. En un altre punt de Madrid, al Congrés, se n'han negat. El govern espanyol, per boca de la ministra d'Hisenda, ha advertit que no podrà atendre el dret a l'autodeterminació encara que els vots independentistes siguin necessaris per tramitar uns pressupostos que ara semblen una quimera. "Ni volem, ni podem", ha etzibat a la cambra baixa la ministra María Jesús Montero. Espanya ja posa rumb a unes noves eleccions. Síntesi ajustada de la manera com l'Estat ha atès la carpeta catalana: via política morta, via judicial activada.