Dels "carrers seran sempre nostres" a "llibertat presos polítics". Entre les dues consignes corejades en 20 de setembre al carrer han passat exactament 365 dies. Un any en què la l'independentisme ha passat del punt àlgid de la mobilització a la commoció per l'existència de presos polítics i exiliats. La tardor commemorativa de l'any més dur del procés català ha arrencat aquest dijous amb milers de persones rememorant a les portes de la conselleria d'Economia aquell punt d'inflexió en què tot es va accelerar: la repressió de l'Estat i, també, els preparatius clandestins de l'1-O.

Manifestants i les entitats convocants -ANC i Òmnium- han reclamat als dirigents independentistes "unitat" i determinació per afrontar el tràngol que suposarà el judici. Han demanat, en definitiva, una alineació entre el carrer i les institucions per fer realitat el "no passaran" amb el qual han donat per acabat un acte que ha repassat els fets del 20-S tant a la conselleria d'Economia com el setge policial a la seu de la CUP. Però a més de l'exercici de memòria, significatiu ha estat el crit amb el qual han rebut el president de la Generalitat, Quim Torra, en un moment en què no hi ha ni una estratègia compartida entre Junts per Catalunya i ERC ni un acord sobre com afrontar la situació dels diputats suspesos: "Ni un pas enrere".

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Qm6JuybhAqI[/youtube]

Un any després de les primeres detencions per l'organització del referèndum i dels escorcolls, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó per una manifestació sobre la qual la Fiscalia, l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem han edificat el relat sobre la rebel·lió i la sedició. El mateix dia en què s'han fet públics missatges privats de jutges del Consell General del Poder Judicial ofensius contra l'independentisme i que Torra ha demanat la dimissió de Carlos Lesmes, els dos activistes, a presó des del 16 d'octubre de l'any passat, han insuflat oxigen a la mobilització amb una carta llegida per David Fernàndez i Ada Parellada en la qual han assegurat que "les mentides i la injustícia cauran tard o d'hora". Sobretot perquè, han insistit, "tothom sap" que aquell dia no hi va haver violència en la protesta espontània contra la macrooperació policial de la Guàrdia Civil.

[blockquote]Elisenda Paluzie: "Només cal que tornem a tenir aquesta convicció, aquesta força, aquesta unió, entre Govern, entitats i Parlament"[/blockquote]
La batalla antirepressiva uneix l'independentisme, però és en la diagnosi sobre què va passar la tardor de l'any passat i en el camí per avançar cap a l'objectiu de la República on topen els partits independentistes. En paral·lel a la falta de rumb institucional, l'independentisme segueix empenyent des del carrer. "Venim perquè se sàpiga que encara hi som", assegurava un ciutadà, l'Isidre, que fa un any ja va viure la manifestació a Economia. Com també empenyen les entitats, que han alçat la veu per recordar que en el tram que va del 20-S fins al referèndum de l'1-O va ser la "unitat" la clau perquè hi haguessin urnes. Ara, reclamen el mateix per continuar. "Només cal que tornem a tenir aquesta convicció, aquesta força, aquesta unió, entre Govern, entitats i Parlament. Els ho devem als presos i als exiliats. El seu sacrifici no pot ser en va", ha demanat la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie.

Si una de les principals diferències respecte fa un any és l'existència de presos i exiliats, l'altra és que ara és el Pedro Sánchez i no Mariano Rajoy qui està a la Moncloa. El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha carregat contra el president espanyol per ser "còmplice de l'extrema dreta" mentre planteja un diàleg amb Catalunya que no es pot normalitzar mentre els que haurien de ser els seus principals interlocutors estan entre reixes. I aquest és només el primer episodi d'unes efemèrides que aniran in crescendo a mesura que s'apropi l'octubre i, clar està, un judici que pot acabar desembocant en una nova convocatòria electoral.

La lluita fora i dins de la presó

"Visitar-la em dona molta força. Ella és molt forta". Qui parla en declaracions a NacióDigital és la cosina de l'exconsellera Dolors Bassa, Núria Bassa, que ha assistit a l'acte com molts dels familiars de presos i exiliats. Des de la presó de Puig de les Basses, l'exconsellera no només batalla per la seva llibertat, sinó que entre reixes reivindica millores de les condicions de les dones empresonades. Com ara, el fet que puguin tenir tres hores setmanals de natació com els homes presos. Ho ha aconseguit.

L'excepcionalitat és una realitat que s'ha instal·lat en la ja habitual agitada política catalana. El 20-S de fa un any va ser un mirall de les febleses davant l'Estat i les fortaleses al carrer. I el 20-S d'enguany el reflex dels difícils equilibris de gestionar el dia a dia quan els tribunals tenen la batuta i la mobilització, malgrat tot, continua.