Quim Torra, Carles Puigdemont, Marta Rovira, Anna Gabriel, Marcel Mauri i altres representants de partits i entitats tenen una reunió de treball aquest cap de setmana a Ginebra, on estan exiliades Rovira i Gabriel. L'objectiu? Recosir la unitat independentista, especialment amb la vista posada a la reacció -i si s'escau, la iniciativa política- a la sentència del Suprem, que s'espera dura. De nou, però, les diferències s'han airejat després que transcendís una cimera que havia de ser secreta.

I ho han fet la primera i la segona autoritat del país. És a dir el president de la Generalitat, Quim Torra, i el del Parlament, Roger Torrent. Aquest últim ha proposat, en una entrevista a l'ACN, un govern de concentració com a resposta. I des de Palau li han respost, de forma gairebé instantània, que el que havia de fer era preparar-se per investir Puigdemont, encara que aquest estigui pendent de renunciar a l'escó a la cambra catalana per convertir-se en eurodiputat.

L'andanada, que Palau ha intentat corregir durant el dia sense èxit -en un intent de rebaixar la tensió-, ha caigut com una bomba a Ginebra i ha enrarit encara més les relacions entre uns i altres.

Junts per Catalunya també ha intentat pacificar la situació afirmant que el govern de concentració és compatible amb investir Puigdemont i que aquest el lideri. Un extrem que ERC no comparteix. De fet, diversos dirigents d'ERC, entre ells Oriol Junqueras o Joan Tardà, han afirmat que caldria anar eleccions si el Suprem falla en el sentit que s'espera. I com quadra, això, amb el govern de concentració? "És possible que un govern d'aquestes característiques, per integrar més forces, requereixi altres equilibris i això vol dir unes noves eleccions per clarificar l'estratègia antirepressiva i republicana", afirmen.

Els comuns juguen

El diputat dels comuns al Congrés, Gerardo Pisarello, no s'ha tancat en banda a parlar-ne. De fet, ha mostrat el seu interès per la qüestió aquest mateix dissabte. Cal, però, que porti incorporat un plus de "justícia social".

Torra i Torrent s'han expressat, en tot cas, de forma gens coincident, exhibint les diferències estratègiques entre ERC i JxCat. Aquestes diferències s'han mantingut al llarg del dia amb un intercanvi de missatges per part dels respectius portaveus. Des de la presidència del Parlament puntualitzaven que "com sap el president Torra, el president Torrent treballa des de fa molts mesos una resposta institucional a la sentència que apel·li el 80%" de la ciutadania catalana, amb la voluntat de "sumar àmplies majories que ens permetin posar fi a la repressió i resoldre democràticament el conflicte".

"La proposta que ha fet avui el president Torrent s'inscriu en aquesta mateixa lògica: traslladar a les institucions els grans consensos del país (prou repressió, referèndum i agenda republicana)", han afegit, i han celebrat que la proposta de la màxima autoritat de la cambra catalana "hagi estat ben acollida per les forces de l’espai sobiranista", en referència no només a les altres forces independentistes, sinó també als comuns.

Des de la presidència de la Generalitat, a la vegada, s'ha insistit en declaracions a NacióDigital en la pressió a Torrent, tot i que rebaixant l'afirmació del matí de Torra que parlava d'investir Puigdemont. "El Parlament també haurà de reaccionar a les sentències contra diputats que van ser escollits per aquesta legislatura", han assenyalat fonts de Palau, que han afegit que "totes les institucions hauran de liderar amb l'exemple en el període de confrontació democràtica".

Feien notar que caldria tenir en compte el context de la ronda de contactes amb partits i entitats des de juny per trobar fil comú i "reunions del president Torra amb Consell República liderat pel president Puigdemont on hi és tothom representat (clau de cara a la unitat estratègica futura) i altres trobades discretes".

Diferencies i contradiccions arreu

La disparitat de propostes entre Torrent i Torra és un capítol més de les diferències estratègiques que arrossega des de fa mesos el Govern i que afecta de ple la resposta al veredicte de l'alt tribunal espanyol.

La investidura de Puigdemont ha estat, precisament, un dels punts més calents en la relació entre els socis de Govern, i ha fet que els postconvergents posin Torrent al punt de mira. La primera negativa, mesos enrere, del president de la cambra a investir a distància l'expresident a l'exili per "manca d'efectivitat" i per la pressió de la justícia espanyola va topar de ple amb els interessos de JxCat i va obrir una profunda crisi de confiança.

Torra sosté que totes les institucions hauran de liderar la reacció a la sentència, també el Parlament, en el marc d'un període de "confrontació democràtica" amb l'Estat que encara no s'ha concretat i que a Palau resolen amb un lacònic "tot està per fer i tot és possible". Ell posarà el seu càrrec i camí a consideració del Parlament quan hi hagi sentència malgrat que no és partidari de noves eleccions, una possibilitat que sí contemplava en ser investit.

Amb la CUP i els comuns

En canvi, Torrent -que no descarta noves eleccions- és partidari de trobar una fórmula compartida que permeti encaixar  el 80% de la societat, amb "un vessant social, un discurs antirepressió i una voluntat de solucionar democràticament el conflicte". La proposta passaria per oferir als comuns i a la CUP integrar-se a l'executiu. A principis d'agost Pere Aragonès també va abonar aquesta possibilitat.

El president del Parlament considera que el govern de concentració traslladaria un missatge polític "claríssim" no només al país sinó també a l'Estat. El president de la cambra defensa que aquesta mesura enfortiria les institucions i ajudaria a forçar Madrid a asseure's a negociar el "referèndum inevitable".