El juny de 2005, un grup d'intel·lectuals va fer públic el que es va anomenar el "Manifest del Taxidermista", encapçalat per Albert Boadella, Arcadi Espada i l'etcètera habitual. Allà, des d'una postura nítidament anticatalanista, demanaven la creació d'un partit polític que els representés i portés les seves tesis al Parlament de Catalunya. La iniciativa tenia gruix i, en aquell moment, TV3 va cobrir l'esdeveniment amb una crònica destacada.

A partir d'aquell moment, les informacions sobre la creació i consolidació del que posteriorment seria Ciutadans van ser adequades a l'interès informatiu que va anar adquirint aquesta formació. Al cap d'unes setmanes, el grup promotor va omplir el CCCB (1.500 persones) i, òbviament, la televisió pública se'n va fer ressò.

Però un any més tard, quan va arrencar la campanya electoral, Ciutadans va desaparèixer dels Telenotícies a causa de l'aplicació dels anomenats "blocs electorals", un sistema de quotes que imposen els partits als mitjans públics. Es van queixar, amb raó, que aquesta ingerència antiperiodística no tenia justificació i, naturalment, van considerar que allò anava contra la lliure informació. Tant, que la nit electoral les seves bases van rebre les càmeres de TV3 amb un tristíssim "TV3, toma tres" que tothom recorda.

Bé, doncs quatre anys després, Ciutadans exigeix que s'apliqui aquesta mateixa mesura a Solidaritat i Reagrupament, i ho diuen sense posar-se vermells. Ara són ells els que tenen quota i els altres els que es quedaran fora i, en fi, qui busqui periodisme que se'n vagi als mitjans privats. I aquest serà el criteri mesquí que hauran d'aplicar, una vegada més, els professionals dels mitjans públics d'un país dissortat on els partits fiquen la mà en els guions dels informatius.