Lluís Recoder, en una de les escales interiors del Parlament.. Foto: Adrià Costa

L'editor d'aquest diari sol dir que darrere d'un tintinòfil, inevitablement, hi ha un idealista. I Lluís Recoder (Barcelona, 1958) és un adepte a tan estranya secta. O sigui que és possible que per això prefereixi ser simple advocat a honorable conseller. O, qui sap, potser passi el contrari, perquè l'univers Hergé també és ple de conspiradors... Sigui Tintin o sigui Rastapópulos, el cas és que Lluís Recoder pren decisions pròpies que molt sovint no agraden a tothom.

- Per què ha plegat, vostè?

- La política per a mi ha estat una vocació, però no pas una professió i crec que ha arribat el moment de la meva vida en què he d'orientar el meu futur cap al terreny professional. I jo el que sóc és advocat.

- Entendrà que això no s'ho cregui ningú...

- No em preocupa. Porto molts anys a la política i, de forma exclusiva, hi sóc des del 1999 en què vaig sortir elegit alcalde. I això de la política... Avui hi ets i demà no. I jo visc del meu sou, així que he de pensar què faig el dia de demà. I així li ho vaig comunicar al president.

- I què li va respondre?

- No s'ho esperava, però va entendre les meves raons.

-I ?

- Vam tenir diverses converses i, al final, va haver d'acceptar l'evidència que jo volia marxar del Govern.

- Però per a algú interessat en la política i, més encara, per algú que hi participa des d'una òptica nacional, no és una contradicció deixar-ho ara?

- És dolorós, sí. Aquests dos anys de Govern han estat apassionants, malgrat les dificultats. Me'n vaig amb molta recança, però sé que ho he de fer.

- Ho dic perquè hi ha una interpretació -gairebé canònica, perquè sorgeix de l'entorn convergent- de la seva sortida del Govern que indica que aquesta renúncia està relacionada amb un suposat desacord personal seu amb el procés sobiranista.

- Doncs la gent que ho abona ho fa amb molt mala intenció. No m'estimen gens. És una mentida rotunda, si algú ho diu.

- Home, vostè ho sap, que això es diu.

- Doncs estan mentint. Aquesta és una manera de fer política amb la qual no em sento gens identificat. Jo en qualsevol ocasió en què he estat en desacord ho he expressat, però sempre he estat molt solidari amb els companys de viatge.

- Per tant, vostè no té cap discrepància essencial amb el procés.

- No, estem fent el que havíem de fer. Uns ho poden veure com la realització dels seus somnis i, d'altres, com que ens han tancat totes les portes i hem d'anar cap aquí. Puc tenir discrepàncies puntuals, però les plantejo on ho he de fer, que és en els organs del partit i la coalició.

- En quin moment exacte li va plantejar la renúncia a continuar al president Mas?

- El mes de setembre, poc després d'anunciar la convocatòria d'eleccions.

- El 25 de novembre es fan unes eleccions i CiU perd dotze diputats. A què ho atribueix?

- Uf, a un conjunt de moltes circumstàncies. El fet de trencar una certa ambigüitat i posicionar-nos clarament com a força sobiranista fa que una part dels electors ens marxin cap a d'altres forces que no són sobiranistes; els dubtes que, des de la pròpia federació, introduïm durant la campanya sobre la nostra convicció d'anar cap a l'estat propi fa que alguna gent se'ns mogui cap a qui representa nítidament aquesta opció, que és ERC...

- Això vol dir Duran.

- Bé, jo ho dic d'aquesta manera.

- Més causes?

- El fet d'haver estat en un Govern que ha ajustat pressupostos, les famoses retallades, ha fet que haguem tocat moltes persones i potser no hem estat prou contundents a l'hora d'explicar que aquests ajustos es fan, precisament, per preservar l'estat del benestar que està en qüestió a causa de l'asfíxia financera en què ens col·loquen el moment econòmic i el govern de Madrid. Potser tampoc no hem prioritzat com calia el discurs social i, també, algunes campanyes dels mitjans de comunicació i muntatges sobre casos de corrupció aquesta vegada han caigut en terreny adobat... I tensar el debat nacional segurament també ha tingut l'efecte de mobilitzar un vot determinat en contra...

- Veig que no esmenta la campanya de CiU.

- Sí, també ha tingut influència, evidentment. Jo em vaig quedar una mica sobtat quan vaig veure el president Mas amb els braços oberts a punt de creuar el desert. Potser no vam acabar d'ajustar aquella campanya.

- Se li atribueixen males relacions amb el que se sol anomenar el pinyol. Això ha influït en la seva retirada?

- Jo tinc una relació oberta i normal amb tothom que comparteix el projecte. Sempre tinc tendència a sumar, aquest país és massa feble per fer una altra cosa. Ara bé, també és veritat que jo tinc els meus propis plantejaments polítics i els defenso. I quan estic en desacord amb una cosa ho manifesto. I crec que no hi pot haver una patrimonialització en la presa de decisions d'un partit polític, sinó que aquestes decisions s'han de prendre de forma col·legiada.

- Què li sembla el pacte amb ERC?

- Era el que s'havia de fer, tot i que m'hauria agradat d'ampliar-lo a d'altres forces polítiques perquè segur que podem trobar moments de coincidència, almenys en un tram d'aquest projecte nacional.

- Per cert, sembla que s'acaba el pacte CiU-PP a la Diputació de Barcelona.

- Jo ja vaig plantejar els meus dubtes sobre aquest acord. A Catalunya hi ha hagut sempre una centralitat política entre el PSC i CiU i no és bo que es desplaci cap al PP, sobretot pel que fa a posicions nacionals. També en el seu moment vaig expressar els meus dubtes sobre permetre que el PP governés a Badalona. El PSC s'haurà d'aclarir sobre quina és la seva actitud al Parlament sobre el dret a decidir, però nosaltres no hem de perdre de cap manera la intensitat de l'oferta cap a ells.

- Una pregunta gairebé de filosofia. Tenint en compte que totes les pressions fàctiques van en contra del procés de sobirania, vostè creu que la política catalana serà prou forta per tirar endavant en solitari?

- Aquest és el repte de la política. I si la política catalana no és capaç de donar resposta a un anhel ciutadà hi haurà un terrabastall que s'endurà els partits.

- Però les pressions són creixents.

- Perquè el procés no és fàcil i hi ha moltes dificultats. Però això ho hauríem d'haver donat per descomptat.

- Anant a la seva gestió concreta dins del Govern, hi ha alguna manera clara d'explicar què és el que ha passat en el procés d'adjudicació d'Aigües Ter-Llobregat?

- Jo el que li puc garantir és que el Departament que jo encapçalava, juntament amb el d'Economia, vam donar la màxima garantia de transparència. Que un país faci les coses bé és la millor manera d'atraure inversions de fora.

- Però s'ha arribat al bloqueig.

- Hi ha hagut una persona que ha entès que hi havia elements per tirar endarrera el procés. Molt bé, doncs ho acabaran resolent els tribunals.

- A què ho atribueix?

- Jo no comparteixo en absolut la decisió de l'organ -que és una sola persona- i el Govern tampoc, perquè ha presentat un recurs contenciós-administratiu. Seran els tribunals els que ho hauran de decidir. Però jo li puc assegurar que, des de la meva perspectiva, les catorze persones que formaven part de la mesa de contractació i de l'organ tècnic són persones d'un gran coneixement i del millor que hi ha a la Generalitat. A més, l'oferta econòmica era abismal en favor d'un dels ofertants. Ara bé, tot això genera una imatge que no és gens positiva per a Catalunya, això és evident.

- Vostè era partidari que els Túnels Vallvidrera es mantinguessin sota control públic.

- Sí, perquè els Túnels de Vallvidrera tenen un balanç econòmic positiu i això ens permetia, en un moment de sequera econòmica, poder-nos endeutar i fer obra pública. Fins i tot des del Departament de Territori havíem mil·limetrat les obres que podíem fer: els túnels de Comiols i la carretera entre Ponts i la Seu d'Urgell. Però, al final, la decisió del Govern va ser que la prioritat era fer caixa i ens vam posar al costat del Departament d'Economia per fer efectiva la privatització abans de finals d'any.

- El seu departament és un dels que té una relació intensíssima amb Madrid. Passats dos anys, quin balanç en fa?

- El Ministeri de Foment té una concepció de l'estat absolutament centralista, la política d'infraestructures és radial i està pensada per construir una nació a través de les pròpies infraestructures i nosaltres som perifèria. No hi ha una inversió sostinguda i hi ha molts temes aparcats; des de les Rodalies de Barcelona fins a la Nacional II a Girona i el Corredor del Mediterrani... A cada racó del país hi trobarem una obra que el Ministeri no posa en marxa. La relació no pot ser bona perquè fins i tot quan hi ha acords s'incompleixen, com en el cas de la Disposició Addicional Tercera o la inversió en Rodalies. Jo no he tingut cap interès en fer-los la gara-gara perquè, si ens volen prendre el pèl, vull que sàpiguen que no ens els deixem prendre i que no els riurem les gràcies.

- Un conseller d'Obres Públiques ha de sortir necessàriament independentista del seu mandat? Ho dic perquè fins i tot el senyor Nadal manifesta símptomes...

- Des de la racionalitat, qualsevol ciutadà que faci una valoració objectiva de les coses ha de concloure amb una opció sobiranista. Al Departament de Territori al final arribes a la conclusió que amb Madrid no hi ha res a fer.

- Tanca la porta a tornar a tenir responsabilitats institucionals?

- No, jo no tanco cap porta. Sento passió pel país i pel servei públic, però ara el que vull és orientar-me professionalment perquè no vull viure permanentment de la política. Fora de la política hi ha vida i els caps de setmana pots fer moltes coses si no hi tens actes.

Lluís Recoder en un passadís (dalt) i al seu despatx de diputat. Foto: Adrià Costa