L'interès pel debat de política general ha tocat terra aquest 2021. En el primer ple d'aquestes característiques amb Pere Aragonès a la presidència, tan sols el 9,4% dels catalans l'han seguit amb molt o bastant d'interès, segons l'enquesta del debat feta pública aquest dimecres pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). És la xifra més baixa, com a mínim, des del 2005, any en què aquest organisme va començar a elaborar els sondejos, tal com es pot comprovar al següent gràfic.



En concret, escassament l'1,6% d'enquestats hi tenia molt d'interès i un 7,8% més en tenia bastant. A banda, un 18,5% hi tenia poc interès però el va seguir i el 72,1% restant, gens ni mica i el va ignorar. Menys de la meitat dels enquestats (escassament el 45,1%) tenia coneixement que se celebrava aquest ple, el qual no va generar interès ni tan sols pels votants d'Aragonès. Malgrat que ERC va reconquerir la presidència per primer cop des de la Segona República, només un 12,7% dels seus electors admet que va seguir aquest rellevant ple amb bastant o molt d'interès.

En relació amb els anteriors debats de política general, el que més va enganxar els catalans va ser el del 2012, quan el 58,4% el va seguir amb molt o bastant d'interès poques setmanes després que l'ANC fes la seva primera gran manifestació i Artur Mas aparqués el pacte fiscal per abraçar definitivament el dret a decidir. Tot seguit se situen el debat del 2014 (interès per al 38,5%), poc abans del 9-N, i la moció de confiança del 2016 (33,3%), quan Carles Puigdemont va anunciar el referèndum que es faria l'1-O. L'últim debat de Quim Torra, el de l'any passat, va generar interès pel 14,4% d'enquestats, xifra baixa però cinc punts superior al d'aquest any.

A partir d'aquí, les respostes concretes sobre el ple presenten un marge d'error molt elevat, ja que tan sols 223 dels 800 enquestats admet haver seguit el debat, 148 dels quals amb poc interès. Igualment, el biaix de la mostra pot ser notori, ja que, per exemple, un 18,8% recorda haver votat ERC, quan en realitat va obtenir el 10,8% del suport sobre el cens, un altre fet que provoca que el resultat pugui ser un reflex poc acurat del conjunt de la ciutadania.

Tenint en compte això, però, Aragonès és el líder que obté millor valoració entre els que van seguir el debat, amb un 4,84 en una escala entre 0 i 10, per davant de Carles Riera (4,17), Albert Batet (4,16), Josep Maria Jové (4,05), Jèssica Albiach (3,94) i Salvador Illa (3,8). Clarament per darrere, es troben Alejandro Fernández (2,5), Carlos Carrizosa (1,67) i Ignacio Garriga (1,5). El president català, a més, és l'únic que rep majoria d'aprovats (51,6%).

Aragonès és també el més citat a la pregunta de qui va guanyar el debat, per un 17% dels que el van seguir, molt per davant d'Illa (4,6%), el segon més esmentat i cap de l'oposició. Un 40,6%, en tot cas, no creu que vencés ningú i un 24,4% no ho sabria dir. El president català també és aquell que va millorar la imatge per a més enquestats, ja que el 20,5% afirma que ara el valora més que abans, per un 18% que ho fa menys.

En el cara a cara amb Illa, Aragonès el més citat pel que fa a qui hauria fet intervencions més serioses (un 55,8% creu que les seves van ser-ho), responsables (51,2%) i constructives (47%). El líder del PSC, en canvi, n'hauria fet més de superficials (51,9%) i demagògiques (48,8%), i tots dos es trobarien en empat tècnic pel que fa a intervencions realistes i clares i comprensibles.