Felip VI ha estat a Freixenet. No ho critico pas, pot anar on vulgui si el conviden. Però, realment, li val la pena? Josep Lluís Bonet, president de la companyia, és un dels dos empresaris importants -l'altre era el desaparegut José Manuel Lara- que s'ha significat públicament com a unionista i que està disposat a donar la cara per Espanya i l'statu quo. Però la visita a Sant Sadurní, amb aquell brindis per "servir Catalunya i Espanya", ha deixat encara més clar que els elements simbòlics del règim del 78 són pura arqueologia política i que, almenys a Catalunya, fer-se la foto amb el Borbó de torn equival a rebobinar en el temps i, sobretot, en les exigències democràtiques.

És difícil de dir si Felip VI i Letizia són els monarques adequats per a l'Espanya actual, ni si la monarquia té algun sentit avui dia. Però el que és indiscutible és que ja no signifiquen res en una societat catalana que ha fet del dret a decidir el propi futur un objectiu clar i directe. Felip de Borbó, per contra, és el pacte de despatx, la rebotiga institucional, el culte a la personalitat i la infantilització dels ciutadans, convertits en una massa informe que agita aquelles banderetes a l'entrada i la sortida de les inauguracions. 

És més, a nivell de comunicació, la relació entre Catalunya i la monarquia espanyola és aquella trucada de la Casa Reial al programa de Miquel Calzada i Quim Nonzó l'any 94; o la liquidació del Set de Notícies de Toni Soler i Toni Albà el 2002 i, en especial, el segrest de la revista El Jueves de l'any 2007... Els queda Freixenet, sí. Però se'ls acaben les visites.