No hi eren. Ahir, els partits catalans van escenificar un front comú contra la llei Wert, però ni el PP ni Ciutadans no hi van voler participar. Són els mateixos partits que van negar-se, en solitari, a demanar la dimissió de la delegada del govern espanyol a Catalunya per l'afer de la División Azul. I són també els que es neguen fins i tot a debatre el dret a decidir de la societat catalana. PP i Ciutadans no només són el no a la independència, també són el no al debat i el no al canvi.
En un sentit cívic, negar-se a debatre equival a desautoritzar la democràcia. Però en l'àmbit general de la societat, aquest rebuig al contrast d'arguments indica que l'unionisme català ha acceptat, definitivament, la seva condició de minoria. Són pocs i han renunciat a convèncer, així que només confien en el suport exterior a la dependència política.
Els diputats catalans al Congrés de Madrid arriben a ser expulsats quan defensen la seva llengua. En canvi, els diputats hispanocatalans al Parlament se'n van de forma lliure i voluntària, rebutjant la invitació permanent al diàleg dels partits catalanistes. Ells creuen que Madrid els defensarà sempre. I s'obliden que, en política, sempre vol dir per ara.
ARA A PORTADA
Publicat el 28 de maig de 2013 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política El govern espanyol i Podem pacten prioritzar els compromisos ambientals en l’ampliació del Prat
-
Política L’embargament d’armes a Israel ressuscita la majoria de la investidura
-
Política Podem cedeix i convalida el decret del govern espanyol d'embargament d'armes a Israel
-
Política El Tribunal Constitucional torna a avalar el gruix de la llei d’amnistia
-
Política Alvise Pérez, a judici per assetjar els excompanys de S'ha Acabat la Festa
-
Política Sacsejada d'ERC i els Comuns a Illa perquè acceleri en finançament i habitatge: «Se li acaba el temps»