Mentre encara continua el recompte de morts, cada cop són més les persones que es pregunten què ha fallat o què s'hauria hagut de fer millor en la resposta al temporal que ha arrasat el País Valencià. El president del Consell, Carlos Mazón, del PP, és al punt de mira pel que es considera una mala gestió de la DANA, que s'ha saldat amb més de 155 morts. La principal crítica se centra en la poca prevenció i la tebior dels avisos a la població. Mazón assegurava el dimarts que el temporal aniria a la baixa, i en comptes d'això la intensitat va augmentar. Les alarmes no van saltar quan tocava, les empreses no van enviar els treballadors a casa, i moltes persones van quedar atrapades a la carretera. Aquest dijous, l'alarma a Castelló també ha arribat tard, malgrat que totes les previsions apuntaven que el temporal pujaria cap al nord. El dia 9 s'ha convocat una manifestació i ja hi ha veus que demanen la dimissió del president, mentre encara es fa difícil saber quan podran començar les feines de reconstrucció.
Ha de tenir necessàriament conseqüències polítiques un fenomen natural així? "Com qualsevol esdeveniment de gran impacte, pot tenir repercussions: per l'efecte directe de les morts, per la gestió i per l'impacte econòmic que tindrà", assenyala el doctor en Ciències Polítiques Jordi Muñoz, en declaracions a Nació. No es pot culpar el president valencià dels més de 600 litres per metre quadrat que van caure en alguns punts de l'àrea metropolitana de València la nit de dimarts a dimecres, però sí que es pot assenyalar el govern per la poca prevenció i per la resposta a la crisi. I als gabinets dels darrers anys per la poca adaptació de la zona -urbanisme en zones inundables, neteja de les lleres dels rius...- a les noves característiques provocades per l'emergència climàtica.
Per si de cas, el PP ja ha sortit en defensa d'un dels seus barons per la gestió de la crisi i ha assenyalat Pedro Sánchez: "Un president autonòmic gestiona en funció de la informació que rep d'organismes de competència exclusiva del govern central". I el govern espanyol respon: "L'avaluació del perill correspon a la comunitat autònoma". La picabaralla política pujarà de to mentre l'aigua vagi baixant i es vagi concretant la magnitud de la tragèdia. Encara hi ha un nombre indeterminat de persones desaparegudes. Per a Muñoz, el govern de Mazón va "minimitzar l'amenaça".
La reacció és important
El desastre al País Valencià ha estat excepcional. Ho explica Didac Amat, doctorand en Dret Internacional Climàtic, que afirma que és habitual que hi hagi riuades i inundacions a Europa, i el canvi climàtic n'ha incrementat la intensitat. Ara bé, les dades indiquen que les víctimes mortals han anat a menys en les darreres dècades, per la bona feina preventiva. No es tracta només d'activar les alarmes a temps, sinó de fer una feina de fons de manera continuada. Amat assenyala per exemple les adaptacions en dret urbanístic, els sistemes d'evacuació de l'aigua o la neteja del clavegueram. "Això és una feina de llarg recorregut, però que ajuda a evacuar l'aigua amb més rapidesa", explica. Aquesta feina es posa ara en dubte en el cas del govern valencià, i s'hi suma també la liquidació de la Unitat Valenciana d'Emergències o les poques advertències a la ciutadania. "El factor determinant pel nombre de morts és la manca de previsió", afirma Muñoz.
Els darrers estudis, de 2021 i 2022, apunten que un fenomen natural extrem -no necessàriament un temporal- reforça l'equip de govern si ho fa bé. Amb una excepció: en el cas dels negacionistes o aquells governants que no tenen com a prioritat el clima. A ells no els beneficia, perquè situa al centre de l'agenda la qüestió de medi ambient, que no els interessa ni poden marcar perfil propi. "El factor principal sembla ser la reacció dels governs", apunta Muñoz. Hi ha evidències en totes dues direccions: el canceller Schröder va sortir beneficiat de les inundacions de Saxònia de 2002 i, als EUA, la despesa en reconstrucció afavoreix els governs en zones afectades per desastres naturals. Però també hi ha evidències contràries: el terratrèmol de l'Aquila, a Itàlia, el 2009, i que amb el temps ha beneficiat la dreta radical.
De tota manera, serà difícil calibrar l'efecte electoral d'aquest temporal per a Mazón i el PP, perquè falten tres anys per a les eleccions. Per molt que hi pugui haver dimissions o cessaments -si les víctimes mortals continuen augmentant, també ho farà la pressió cap als responsables polítics i tècnics-, res no fa pensar en un avançament electoral. I, com assenyalen Muñoz i Amat, "la memòria dels electors és curta" i a l'hora de votar es barregen molts altres factors. La previsió i la reacció són importants, però el factor temporal, el temps entre el desastre i la cita dels ciutadans a les urnes, també és determinant.
Què ha passat en altres llocs d'Europa?
- Inundacions a Alemanya el 2002, el revulsiu de Schröder
A Europa hi ha hagut desastres naturals i no sempre amb conseqüències polítiques negatives per als governs que els han hagut de gestionar. L'any 2002, la resposta del canceller alemany Gerhard Schröder a les greus inundacions de l'estiu a Saxònia el va ajudar a guanyar les eleccions per la mínima. Abans del temporal, les enquestes situaven el socialdemòcrata sis punts per sota del seu rival, el conservador Edmund Stoiber i l'economia creixia a un ritme massa baix pels estàndards alemanys. Les ajudes del govern a les víctimes de les inundacions d'aquell agost van ser la palanca de Schröder per canviar els mals pronòstics. Una de les imatges icòniques va ser Schröder amb botes d'aigua i la camisa arremangada per visitar les zones afectades. La versió espanyola és Mazón amb una armilla vermella del servei d'emergències, o Felip VI traslladant el condol a les famílies vestit de militar.
- Terratrèmol de l'Aquila el 2009, el plató de Berlusconi
Els governs també han intentat obtenir rèdits electorals de les catàstrofes de manera descarada. El terratrèmol de l'Aquila el 2009 va servir a Silvio Berlusconi per convertir aquesta localitat del centre d'Itàlia en un plató de televisió. Van morir-hi més de 300 persones i amb destrosses de milers de milions d'euros. Berlusconi, aleshores primer ministre, i el seu cap de protecció civil, Guido Bertolaso, van mirar de treure rèdit polític del drama de la reconstrucció, com apuntava deu anys després El País. Fins i tot hi van celebrar el G-8 de 2009. Al municipi, la gestió de l'alcalde socialdemòcrata no va agradar, i la resposta va ser votar el candidat de l'extrema dreta Germans d'Itàlia l'any 2017. Quan fa 15 anys del desastre, tots els dirigents que ha tingut Itàlia han mirat d'aprofitar el terratrèmol per carregar contra els seus predecessors i contra la Unió Europea.
- Incendis a Grècia el 2021, el govern demana perdó
No només hi ha hagut inundacions. L'any 2021, Grècia va ser víctima de greus incendis, atiats per la calor extrema que afectava aquell agost el Mediterrani oriental, i que cada vegada és més habitual. Amb un balanç de dos morts i 65.000 hectàrees cremades, el govern del conservador Kyriakos Mitsotakis va optar per la disculpa. El primer ministre va prometre "crítica i autocrítica" i va garantir una revisió dels protocols davant la constatació que el foc havia posat -536 focus en tot el país- havia posat al límit la capacitat de resposta de les administracions. "Demano perdó per les pèrdues", va dir. L'oposició va pressionar el govern per donar una resposta més ràpida, però la crisi no va posar en risc la majoria, i tampoc no es va traduir en un augment de la popularitat de Syriza. L'any 2023, Nova Democràcia va guanyar amb una victòria clara.
- Incendis a Portugal el 2017, cau la ministra d'Interior
Portugal s'ha acostumat els darrers anys a incendis devastadors. L'any 2017, el foc va deixar més de 100 morts i més de 316.000 hectàrees cremades. El desastre va tenir una conseqüència política clara: la dimissió de Constança Urbano, ministra d'Administració Interna, equivalent a Interior, per la gestió de política i tècnica del desastre. En aquell cas, va intervenir fins i tot el president del país, Marcelo Rebelo de Sousa, que va exigir al primer ministre, Antonio Costa, que prengués decisions immediates o "actuaria amb tots els seus poders". La duresa del president va moure Costa. S'havia resistit des de feia mesos a cessar la seva ministra d'Interior, que ja havia posat el seu càrrec a disposició pels focs de l'estiu (64 morts) i ho havia tornat a fer amb els de l'octubre (42 morts). Dos anys després, el 2019, Costa va guanyar les eleccions.
- Temporal Glòria el 2020, tapat per la Covid
A Catalunya, la DANA també s'ha deixat veure a les Terres de l'Ebre, amb pluges intenses. El gener de 2020, el temporal Glòria va arrasar el Delta de l'Ebre i va deixar quatre morts a Catalunya i cinc al País Valencià, a més de destrosses milionàries. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, no havia plogut tant des de 1932. L'any 2022, els territoris afectats pel Glòria encara no s'havien recuperat del tot. El temporal no va tenir conseqüències polítiques per al govern de Quim Torra, que va aprofitar les inundacions per reclamar a Sánchez resoldre els "dèficits històrics i estructurals" que pateix Catalunya. Només faltaven un parell de mesos per l'estat d'alarma i l'esclat de la crisi de la Covid-19, que va enterrar les conseqüències del temporal. Torra va ser inhabilitat i a Catalunya va guanyar ERC. Els efectes del Glòria no van tenir cap rellevància a les eleccions.