"I per què no li diuen a la gent d'una vegada que això és impossible?", em deia, no fa gaire, un alt càrrec d'una de les empreses catalanes més importants. I la resposta és fàcil: Perquè les bases electorals del catalanisme reclamen la independència i liquidaran políticament qui els vulgui convèncer del contrari.

El fet és que el procés d'emancipació política de Catalunya funciona en dos eixos. Un, el més important, és el que va de baix a dalt. Es manifesta constantment, tant al carrer com a les urnes. I l'altre va de dalt a baix i intenta frenar el procés, de moment sense cap èxit.

Per això s'avança molt ràpid a nivell d'opinió pública i ningú no dubta que la claredat en el projecte de construcció d'un estat propi és l'arma que servirà per guanyar les pròximes eleccions, siguin quan siguin. I també per això les elits catalanes es neguen a donar la cara públicament contra un independentisme que és massiu i transversal. Però mentre no hi ha mobilització, la pressió de dalt -la de Madrid i la induïda per Madrid- ralenteix el procés, dificultant-lo amb tota mena de subterfugis i paranys polítics i institucionals.

Però la qüestió és que "la gent" és un problema molt seriós en una democràcia. No hi ha manera d'evitar que es manifesti i, pitjor encara, que voti. Així que hauran de començar a aprendre que, al final, "la gent" és qui té les de guanyar. Així s'han derrotat imperis molt més grans que el que queda de l'espanyol.