Els passadissos del Parlament la tarda d'aquest dimecres estaven farcits de conciliàbuls de diputats socialistes. La renúncia de Pere Navarro com a primer secretari del partit, amb certa sorpresa, ha obligat als diputats del grup parlamentari socialista a bellugar-se ràpid. Crítics, fidels, castigats i neutres no neguen que veuen en la decisió de Navarro l'oportunitat de recuperar la identitat del PSC, tant pel que fa la S com la C. Sobretot, després de l'ensurt que ERC per una banda i Podemos, per una altra, li van fer al partit a les passades europees en feus de llarga tradició socialista. 

 

Més enllà de la data que s'hagi de celebrar el congrés, de qui ha de ser la junta gestora o nom dels successors tots els diputats feien càbales per resituar-se i buscar una estratègia per aprofitar unes sigles ara un punt cremades amb un procés de restauració catalanista i l'esquerra moderada, és a dir, no dogmàtica però socialment efectiva.

Retorn al catalanisme

D'aquesta manera, cadascú des del seu prisma calculava. Al capdavall, cal tenir present que dels 20 diputats, tres estan castigats, dos rebaixats de servei per estar imputats, tres més no tenien la confiança de la direcció del grup, un prejubilat i tres són inexperts. Una situació a imatge dels quadres del PSC repartits pel territori. 

 

Així els tres diputats díscols -Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura- ja han apuntat el seu objectiu crucial: la refundació del partit i un viratge total cap a la defensa sense embuts del dret a decidir. Un gir evident cap al catalanisme. De fet, la trobada prevista per el 4 de juliol de tots els corrents crítics, una setmana després de la tercera assemblea d'Avancem, vindrà marcada per la decisió del consell nacional de dissabte convocat de manera extraordinària. Seran dos conclaves que serviran als catalanistes per tornar a mesurar forces.

Un ànim que comparteix l'únic diputat que dos dies després del 25-M va demanar un congrés extraordinari, Xavier Sabaté. El president de la Federació del Camp de Tarragona considera que els ciutadans demanen al PSC que sigui "fort, clar i contundent" en les dues vessants, la del socialisme i la del catalanisme. En la mateixa línia s'expressen altres diputades apartades del servei per diferències evidents amb la direcció com Rocío Martínez Sampere.

Viratge social 
 

Ferran Pedret, valor emergent de l'aparell i omnipresent diputat, defensa com a primer secretari de la Federació de Barcelona que el gest de Navarro és “l'oportunitat de refermar el seu compromís amb la ciutadania de Catalunya, i en especial amb les classes populars i treballadores, des de la pluralitat, amb unitat d'acció i amb voluntat majoritària".

Una reafirmació del seu discurs social. Altres noms com Núria Parlón, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, també apunten cap aquesta direcció. Ara bé, Parlón, hàbil, s'ha limitat a lloar la decisió de Navarro i ha respost amb un silenci capciós quan se li ha preguntat si es veia ocupant la primera secretaria del carrer Nicaragua. 

El triangle i la trituradora

 

Més enllà de buscar més viratges a l'esquerra o al catalanisme, tots eren conscients que la marxa de Navarro no resolt, ni de bon tros, els problemes del partit. De fet molts temen  que el triangle format per l'alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, l'alcalde de Sant Joan Despí Antoni Poveda i l'ideòleg Miquel Iceta -els X-Man del partit-  i les ferides obertes inutilitzin la porta que deixa oberta Navarro.

“La trituradora dels darrers mesos ha deixat ferides massa profundes, massa problemes s'han dut al terreny personal i això no s'arregla amb un mes ni amb un canvi de nom”, apuntaven a Nació Digital fonts del partit. “Ara com ara, la prioritat és alfabètica, hem de recuperar la C i la S, i tenim pressa”, sentenciava un veterà del partit mentre no amagava el seu recel a què el Baix Llobregat aprofiti per imposar-se del tot.

Ara bé, l'amenaça recol·lectora de vots d'ERC per banda catalanista, i la de Podem, per banda social, obliguen a maniobrar, com s'ha de fer en casos d'estricta supervivència. Potser depèn quina ala s'imposi, la crisi no quedarà mai tancada.