Tot i això, el Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, d'Ernest Maragall, ja ha replicat que el pla d'expansió de la conselleria "segueix en marxa i el procés d'obertura de delegacions continuarà segons el calendari previst". "El Govern segueix determinat a portar la veu de Catalunya a Europa i al món", ha asseverat en una piulada:
El pla de govern d’@exteriorscat segueix en marxa i el procés d’obertura de delegacions continuarà segons el calendari previst.
— Exteriors Catalunya (@exteriorscat) 23 d’agost de 2018
El @govern segueix determinat a portar la veu de Catalunya a Europa i al món.
Serà el Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, liderat per Josep Borell, l'encarregat de presentar el contenciós-administratiu contra el decret del Govern del 26 de juny pel qual es restableixen les delegacions al Regne Unit i Irlanda, Alemanya, Estats Units d'Amèrica, Itàlia, Suïssa i França. Segons informa aquest ministeri, l'article 12 de la llei de l'Acció i del Servei Exterior de l'Estat estableix que, abans de la creació de les seves delegacions a l'exterior per a l'exercici de les seves competències, les comunitats han de comunicar aquest fet al govern espanyol.
D'aquesta manera, el departament de Borrell pot informar sobre l'adequació de la proposta a les directrius, fins i objectius de la política exterior, l'estratègia d'acció exterior i, en particular, amb el principi d'unitat d'acció a l'exterior, així com perquè el Ministeri d'Hisenda pugui emetre informe pel que fa al principi d'eficiència en la gestió dels recursos públics, i el Ministeri de Política Territorial i Funció Pública pugui fer-ho des de la perspectiva de la seva adequació a l'ordre competencial.
No obstant això, afegeix el ministeri, la Generalitat va comunicar al la creació d'aquestes delegacions amb només 24 hores d'antelació a l'adopció del decret de creació, el que feia impossible emetre aquests informes. El departament de Borrell, exposa que, en les converses mantingudes amb la conselleria d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, d'Ernest Maragall, aquest va explicar que en realitat no estava obrint cap nova delegació, sinó reobrint les que l'Estat havia tancat en virtut de l'aplicació de l'article 155.
Un recurs ja arxivat
No obstant això, exposa el ministeri, en els processos de creació de delegacions després de l'entrada en vigor de llei espanyola d'acció exterior tampoc es van complir els tràmits legals, de manera que l'anterior govern espanyol va interposar els corresponents recursos contenciosos administratius que van ser arxivats pel TSJC en considerar que s'havia perdut l'objecte del recurs quan aquestes delegacions van ser suprimides.
La Generalitat també va argumentar que, a la pràctica, no s'havia pres cap iniciativa per posar-les en funcionament, de manera que el ministeri va esperar que es rectifiqués i es complís el procediment establert per la legislació vigent abans de la fi del termini per presentar el recurs.
Delegacions restituïdes
No obstant això, durant el mes de juliol, la Generalitat ha restituït als delegats al Regne Unit i Irlanda, Alemanya, Itàlia i Suïssa i ha convocat durant el mes d'agost els concursos per a nomenar els directors de les delegacions a França i Estats Units, amb la qual cosa, segons el ministeri, "queda clara la seva voluntat de no complir amb el que estableix l'esmentada llei i de fer cas omís a les reiterades advertències que se li han fet al respecte".
El ministeri assegura que no qüestiona la facultat del Govern d'establir delegacions a l'exterior per a l'exercici, dins l'àmbit de les seves competències, d'activitats amb rellevància exterior, però considera que "la creació d'aquestes delegacions s'ha d'ajustar al que estableix la llei de l'acció i del servei exterior de l'Estat".
En el comunicat, el ministeri "lamenta haver de presentar recursos davant la jurisdicció contenciosa administrativa" però entén que no se li deixa una altra opció per preservar el mandat legal. No obstant això, aquest recurs no afectarà "òbviament", segons el departament de Borrell, a les 40 delegacions de la Generalitat que manté com a oficines comercials, les 13 oficines turístiques i les 8 culturals, que han estat creades d'acord amb el procediment legal vigent.
