Marina Geli, en un moment de l'entrevista al centre de Girona. Foto: QS/ND

Marina Geli , (Sant Gregori, 1958). Exconsellera de Salut, activa diputada i constant burxadora de consciències del PSC és fidel a la seva feina: metgessa internista. Com a tal fa un diagnòstic diferencial de la situació política general, de l'econòmica, -per la qual mostra una profunda preocupació-, de l'independentisme, del pacte fiscal i del PSC. Una conversa llarga en la qual Geli resumeix en tres qüestions la seva jerarquia de preocupacions: l'economia, les finances de la Generalitat i el pacte fiscal com avantsala del dret a decidir.

Defensa que Mas deixi la porta oberta al referèndum i diu obertament que el PSC també defensi aquesta posició. Aposta per un acord amb CiU, i en cas que Espanya tanqui la porta al pacte fiscal, el PSC ha de plantejar exercir el dret a decidir. Vol anar a la manifestació.

-La situació del país és difícil, però del PSC també. Quim rumb traça el seu partit?

-Hem de tocar de peus a terra: una jerarquia de tres qüestions. La primera preocupació és reactivar l'economia i com generem ocupació. Ja estic cansada del victimisme i del retrovisor cap el tripartit que posa el Govern, com fa contínuament el portaveu de l'executiu, Francesc Homs, quan allò important és que l'economia no tira.

-La segona?

-A la vista de la petició del fons de liquiditat: com tenir tresoreria, diners per afrontar la gestió del dia a dia. Miri recordi que al 2007, els números de la Generalitat no tenien dèficit, a partir del 2008 apareix el dèficit i un deute acumulat que provenia de la caiguda dels ingressos, la mateixa caiguda que provoca que la Generalitat no tingui tresoreria.

- I la tercera?

-Arreglar el dèficit fiscal. Hem d'objectivar les balances fiscals i el dèficit d'infraestructures que no s'ha solucionat amb el darrer model de finançament que es va pactar perquè l'Estat no ha complert i per efecte de la crisi. Així les tres preocupacions del país i del PSC han de ser: recuperar l'activitat econòmica i generar ocupació, que no s'apliquin més retallades a canvi del fons de liquiditat i pacte fiscal. I és en el pacte fiscal que el president, Artur Mas, no pot tirar la pedra i amagar la mà.

-Què vol dir amb això de tirar la pedra i amagar la mà?

- Miri, la manifestació de l'Onze de Setembre, si no hi ha una exclusió de la senyera, era el moment per tornar a demostrar unitat per revisar el model econòmic i per revisar amb seny les relacions fiscals amb Espanya. I el president, que va demanar un gran suport al pacte fiscal, deixa en mans la manifestació d'aquella gent que només vol l'independentisme, i a més, CDC hi va.

-Però així ho diu el lema de la manifestació de la societat civil

-Jo no tinc cap por al dret a decidir, a mi l'estelada no em molesta -tot i que no ho veig prioritari-. No sóc independentista, -reclamar l'estat-nació és del segle XIX, antiquat i adolescent - sóc interdependentista. Crec -potser sóc naïf- en l'Europa dels pobles. La construcció política d'Europa ha de permetre que les regions europees amb vocació d'Estat com Catalunya, Flandes, Escòcia o Euskadi, Europa els hi atorgui competències d'Estat. En la construcció de l'Europa de les regions- com postulava Pasqual Maragall- Catalunya pot tenir més competències d'Estat, compartides o no amb Espanya. Encara vull pensar que Espanya sigui Canadà o el Regne Unit, un estat que tingui seny i aporti valor afegit, però amb independència que jo pensi això reclamo que es pugui debatre amb naturalitat del dret a decidir. I demano als independentistes un debat sobre el com arribar a la independència, m'aterra la idea que hi hagi fractura social. Hem de gastar les mateixes energies en el pacte fiscal o en preparar el camí del dret a decidir que en recuperar l'economia.

- Vostè hi serà o no a la manifestació?

-Jo hi seré si la senyera no és exclosa.

- No l'entenc, perquè la senyera en cap cas és exclosa.

- No ho tinc clar això, ho vull veure. Si la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" és l'estelada, no hi seré. Si és per la construcció de l'Europa dels pobles hi seré. L'Onze de setembre me'l sento meu.  

- Però com s'arriba a la conclusió que la senyera s'hi exclou a la manifestació?

-Què hi haurà rere el lema "Catalunya, nou estat d'Europa" l'estelada?

- Dona, d'estelades segur que n'hi haurà i moltes!

- Segur, però li recordo que a mi l'estelada no em molesta. I ras i curt, el model autonòmic ja no serveix. Catalunya li ha de dir a Espanya que tenim vocació d'Estat. Però dilluns intentaré convèncer l'executiva del PSC que hi hem d'anar buscant la unitat.

-Aviam recapitulem, vostè té ganes d'anar a la manifestació?

-Sí,sí, jo en tinc ganes, jo hi vull anar.

-Però l'Estat espanyol ja ha dit que NO a la vocació d'estat de Catalunya que vostè explica, i si alguna cosa ha demostrat Espanya és que no és ni el Regne Unit ni el Canadà...

- Els trenta darrers anys han estat els millors per Espanya i Catalunya, però això tenia data de caducitat. La globalització i un model econòmic ho han demostrat. Insisteixo l'Estat-nació no existeix, encara penso que podríem fer com Escòcia, que malgrat guanyi el referèndum diu que compartiran la política exterior amb el Regne Unit i tindran com a cap d'estat la monarquia britànica, això és un model confederal, més lligat a Europa que amb el Regne Unit. Imaginem que això passa a Catalunya...

-Imagine'm-ho vinga

-Voldria que Catalunya i els seus ciutadans siguin capaços no només d'il·lusionar-se amb un fet emocional com és la independència, sinó sobre el com arribar-hi. La qüestió econòmica és més important que l'anímica.

-Llavors, vostè no s'oposaria a un referèndum d'independència?

-No, no, no m'hi oposaria pas.

-I què votaria?

-No ho sé què votaria! Depèn com evolucioni tot quan el fessin. I, personalment com a Marina Geli, perquè el meu partit és federalista, crec que Catalunya ha de tenir una posició al marge de la que tingui Espanya i el PSC, igual que ho té ICV, el referent del dret a decidir. Ara bé, insisteixo que aquest no és l'únic problema del país. Miri a Escòcia, no les tenen totes que el guanyaran i el Regne Unit ...

- Però insisteixo, el Regne Unit no és Espanya

-Miri, al Regne Unit la Corona uneix, aquí no. Una de les coses que més malament ha fet Espanya és l'himne i la bandera perquè recorden al franquisme.

- Tornem a la manifestació. Vostè farà costat a Àngel Ros que també va avançar que defensaria l'assistència del PSC a la convocatòria en l'executiva del dia 3 ?

-No necessàriament en el meu cas, perquè puc demanar anar-hi personalment. De fet, el PSC tindrà una posició institucional com a partit i, com a persones, podem anar-hi. Fixi's un detall però..., les divergències només es veuen al PSC i mai a Convergència. Es furga negativament en la divergència que si el PSC decideix no anar a la manifestació i militants i membres sí. En canvi, CDC pot decidir anar-hi i el seu president, Artur Mas, no fer-ho i a sobre animar a la gent que hi vagi. Aquest país és estrany!   

-Molt !

-Més ambigu que CiU no hi ha res ni ningú, i si nosaltres tenim ambigüitats se'ns retreuen. I això que CiU va fer president espanyol José Maria Aznar, fet que em va doldre molt...

- I vostès a Artur Mas ...

-Sí i jo defenso un pacte CiU-PSC per les quatre qüestions que li deia en començar: recuperar l'economia, tenir tresoreria i el pacte fiscal.

-Sobre el pacte fiscal, per què no va fer com l'Ernest Maragall?

-Miri, el dimecres del ple del pacte fiscal vaig defensar l'Agència Tributària a Catalunya consorciada amb l'Estat ja que mentre no siguem independents l'haurem de pactar amb Espanya. Vaig estar a punt de votar com l'Ernest, però com que ens havíem abstingut i va haver un punt de deslleialtat de CiU vaig mantenir la disciplina de vot. Per altra banda, la lectura que ha fet la gent és que vam votar en contra del pacte fiscal, la qual cosa no és certa, ho vam explicar malament.

-Però no em negarà que grinyolava que els seus companys d'Euskadi defensessin el concert i , en canvi, vostès aquí fins i tot posessin en dubte els drets històrics catalans per reclamar-lo...

-... Al capdavall el model català ha de tendir a tenir els mateixos rèdits que el basc.

-Però vostè realment creu que Espanya acceptarà el pacte fiscal?

-Si no ho fa, Espanya té un problema.  Catalunya no és Euskadi, tenim un 20% del PIB. Espanya ha d'interpretar bé que Catalunya vol tenir clarament competències d'estat. Miri, jo ara sóc molt Josep Terradellas.

- Què vol dir?

- Seny, ambició i acció. Si jo fos el president Mas intentaria un pacte de pressupostari amb el PSC. En segon lloc, un acord pel pacte fiscal ja que el conseller Antoni Castells va ser el que va posar les bases del canvi de model. I en tercer terme, el dret a decidir. Hem de plantejar amb serenor -per evitar la confrontació i indiferència- com fem per exercir-lo, per exemple el 2016. Amb això em donaria per satisfeta. I per això demano que la manifestació sigui unitària rere la senyera.

-Però escolti, els convocants ho tenen clar: per la secessió d'Espanya

- Per això no li asseguro que hi vagi. Potser ho veuria d'una altra manera si es liderés un procés en el qual s'arribés a un dia en el qual hem d'acordar exercir el dret a decidir. Però amb serenor.

-La veig més pallaquista

-Totalment. En Josep Pallach era socialista, i el PSC ha fet un servei extraordinari al país. Ha fet una feina ingent en prevenció del nacionalisme espanyol.

-Vostè veu bé que els independentistes hi càpiguen al PSC?

-Jo estic a favor de què com a mínim hi capiguem aquells que pensem que no hem de dir que no amb un referèndum de claredat sobre el dret a decidir.

-La recomanació al president Mas és que "amb serenor plantegi un referèndum el 2015 o 2016 per aclarir posicions" no?

-Que deixi la porta oberta a aquesta possibilitat, però que no s'aliï amb un projecte que no controla el país, perquè el país necessita un full de ruta més seriós. Igual que negociem un pacte fiscal hem de negociar un canvi de model d'Estat per veure si hi cabem, evolucionar cap un model més confederal.

-Però si Espanya tanca la porta al pacte fiscal que ha de fer el PSC?

-Llavors el PSC ha de plantejar exercir el dret a decidir.

-Moltes gràcies

-A vostès