Artur Mas, Jordi Pujol, Oriol Pujol i Lluís Corominas. Foto: Adrià CostaArtur Mas, l'encara secretari general de CDC, ha destacat davant de tots els delegats convergents la resistència del partit durant la travessia dels nacionalistes pel desert. Des de 2003, després de perdre el Govern de la Generalitat i perdre-ho gairebé tot, els convergents han hagut de reflotar el partit i tornar a organitzar-se arreu del país. Ara, a 2011, la major quota de poder de la seva història. N'han sortit reforçats. Més militants, més càrrecs, menys deutes.
Tornar a les quotes institucionals que tenia el partit abans de 2003 no era fàcil i ara han aconseguit, fins i tot, poder-ho superar. L'assoliment d'ajuntaments importants arreu del país, de la majoria de consells comarcals, de les quatre diputacions i del premi gros que és la Generalitat després de passar per aquest sot és una mostra, ha assegurat Mas, de l'exemple de resistència del partit. I la resistència dels convergents s'arrossega des del 2003. "Algunes persones que eren properes a nosaltres ens van abandonar quan vam perdre el poder; van anar a fer la gara-gara a altres partits" però els de CDC, "el nostre nucli dur, el nostre exèrcit de resistència", va seguir caminant. "Érem soldats derrotats però érem soldats fidels a una causa: Catalunya".
La "decència" dels 'savis' que donaven Convergència per morta
Artur Mas també s'ha mostrat molt dur amb els "savis" que l'any 2003, quan els convergents començaven a caminar pel desert, van pronosticar el final de CDC. "Alguns deien que estàvem acabats, que no tornaríem a guanyar unes eleccions", ha recordat Mas. Aquell mateix any, ha explicat Mas, "vam capgirar les enquestes i vam guanyar les eleccions". "I ara si tenen decència que mirin aquesta sala i que us mirin a vosaltres", ha fet servir per cloure el secretari general.
