Mercè Conesa (Terrassa, 1968). És una persona modesta (ella diu que no), però la seva cursa pel terreny de la política si no fulgurant sí que ha estat progressiva, ràpida, i de baix a dalt. De regidora de l’Ajuntament de Sant Cugat a tinent d’alcalde i alcaldessa per segona vegada. Portaveu de Convergència fins fa quatre dies, i ara presidenta de la Diputació de Barcelona. Avui manté dos càrrecs, l’alcaldia i la presidència, que sens dubte representa també una actiu per a Sant Cugat. Només se’n cobra un, però es treballa el doble. A Mercè Conesa no obstant, advocada de professió i pragmàtica de costum, la feina no li fa por. No ara: mai.
- Convergència ja pot dir sense complexos que és un partit de centreesquerra com anunciava en els documents dels anys setanta?
- Ep! Ja no sóc la portaveu de Convergència.
- Ho sé, però vostè segueix sent convergent.
- Sí. Convergència és i ha estat sempre un partit de centreesquerra.
- Però els han situat a la dreta.
- A qui li interessa. Però des dels inicis els conceptes de funcionament han estat sempre de progrés, tot i que aquesta etiqueta se l’han volgut apropiar uns altres. Nosaltres ni hi hem renunciat ni ho farem mai.
- Convergència és progressista.
- Sempre ho ha estat.
-Sense Unió és més fàcil explicar-ho?
- Igual, perquè sempre hem estat al mateix lloc. Miri les polítiques que hem portat a terme; una mostra més evident impossible. Fins i tot ens ho reconeix Lucia Caram.
- La recent escollida alcaldessa de Montcada i Reixac per ICV, em deia que vostès són neoliberals. Quina sensació els provoca?
- Simplement ens fa riure una mica. Segurament, a l’alcaldessa de Montcada, li interessa només trobar algú a qui pugui situar a una banda de la foto per explicar-se millor; res més.
- Potser els fa riure, però no deixa de ser una afirmació contundent no?
- La contundència no necessàriament significa certesa. Convergència ha estat central al llarg de tota la democràcia a l’estat espanyol, i seguirem amb aquesta voluntat davant el nou horitzó.
- Quin és aquest nou horitzó?
- Superar l’autonomia i passar a una nova relació amb l’estat espanyol i Europa. Un estat propi on nosaltres volem seguir sent aquest espai central i que aglutina diverses formes moderades de ser i de pensar que pretenen i desitgen un progrés de tota la societat.
- Alguna mostra d’aquestes millors polítiques redistributives?
- La primera Llei de reserva d’habitatge protegit, que es fa amb Felip Puig i imposa les corresponents reserves econòmiques.
- Als ajuntaments?
- La revisió cadastral que estem treballant a Sant Cugat en què pretenem rebaixar l’IBI o la pressió fiscal dels ciutadans i no posar l’estat del benestar en perill. Les forces d’esquerres hi estan radicalment en contra.
- Podríem dir que al llarg dels anys Convergència ha estat més socialdemòcrata que de dretes i el PSC més que d’esquerres?
- Perfectament.
- Per cert, on és ara Jordi Pujol?
- Ostres! No ho sé. Vostè fa preguntes que jo no puc respondre.
- El que sí sabrà és explicar com és fa una ascensió política fulgurant com la seva.
- No crec que hagi estat fulgurant.
-No sap on està Jordi Pujol, però i Catalunya?
- En un moment històric i a punt d’encarar un plebiscit que no ens van deixar fer. I és una oportunitat històrica que hem d’aprofitar.
- En tot cas, i vostè que és presidenta de la Diputació de Barcelona, estem més enllà de la Mancomunitat de Prat de la Riba, i de la Catalunya de Tarradellas, Pujol, Margall i Montilla.
- Per descomptat.
- Avui els nacionalistes tenen més força que mai. A Espanya la gent es preguntarà: quin és el límit?
- Estic d’acord. Però la clau està en: el poder per a fer què?
-Digui’m-ho vostè, però el 1974 quan es va fundar Convergència ningú hauria apostat per la independència.
- Perquè veníem d’una dictadura. Ara hem de recuperar aquelles institucions que ens són pròpies i ser un país normal.
- La Generalitat -de 1359- ja ho és una institució pròpia. Els ajuntaments també i les diputacions són una versió actual de les vegueries. Quines falten?
- El finançament.
- Parlàvem d’institucions. En tot cas, pel que fa a l’economia, Catalunya ha perdut empenta respecte la resta d’Espanya.
- La força econòmica de Catalunya és gran. Tenim un PIB més que destacat i l’exportació ha augmentat exponencialment.
- Però l’economia productiva ha baixat, i és bàsica per a crear riquesa.
- Les dades són més bones ara. No és el nostre millor moment, té raó, però el progrés de Catalunya ha estat espectacular.
- Com el d’Espanya.
- Ho hauria estat més si des de el govern central s’haguessin fet les inversions adequades per potenciar un territori que ja és potent per si sol. Se’ns ha aïllat expressament amb la voluntat que la nostra economia productiva no tiri endavant. I la mostra d’això és l’increment de les exportacions; aquí no hi han pogut fer res.
-I Espanya no ho veu això?
- Del control de l’economia catalana en treu un rèdit polític.
-Sant Cugat és una ciutat amb un bon nivell de vida. Quines són les prioritats del nou Ajuntament?
- Per davant de tot els ciutadans i que tinguin oportunitats de millora en ocupació, serveis i prestacions.
- En ocupació els ajuntaments tenen el camp una mica limitat.
- De moment la nostra taxa d’atur ha disminuït, està en un 7’58%.
... si no estic equivocat vostès deuen tenir la taxa d’atur més baixa de l’Estat?
- Sí, però en tenim. I mentre hi hagi una persona aturada aquesta serà la nostra prioritat. Volem baixar al 4%.
- O al 0?
- (riu) Al 0 és impossible. De moment amb un 4% estaríem més que satisfets. I sobretot evitar que sigui una qüestió cíclica.
- La capacitat d’inversió de l’Ajuntament on s’ha d’adreçar?
- Als serveis i equipaments. La biblioteca central és clau, Sant Cugat ja no és una ciutat dormitori de Barcelona. Un nou pavelló esportiu per a la formació als infants, atès que la mitjana d’edat del municipi és de 36 anys i mig. Hi ha un 22% de la població menor de divuit anys. I hem de cuidar el Monestir, un patrimoni arquitectònic de primera magnitud.
- Això és una política molt d’estil “Jordi Pujol” dels inicis on els poliesportius i les biblioteques eren la prioritat.
- Doncs fantàstic, també és molt Prat de la Riba, com la xarxa de camins...
-Sí, sí, la xarxa de camins... ja veig que no li agrada gaire parlar de Jordi Pujol. Pel que fa a serveis sanitaris o urgències?
- Un altre tema important. Tenim una reivindicació històrica: que l’Hospital General de Catalunya doni servei en el marc del CatSalut als ciutadans de Sant Cugat.
- No cal un hospital nou?
- No. Amb un acord com li deia n’hi ha prou.
- D’altra banda, com es planteja la tasca a la Diputació?
- Tenim un pacte amb ERC i les prioritats és atendre al territori, els ajuntaments i la seva sostenibilitat econòmica.
- N’hi ha amb un gran deute, més enllà del 75% límit. Per la Diputació és aquesta una qüestió problemàtica?
- Dels 311 municipis, vostè es refereix a casos molt concrets i no és la situació general. Els ajuntaments han fet els deures molt bé en aquest sentit. Ara bé, als que es troben amb dificultats els ajudarem sens dubte amb el programa Xarxa on es poden acollir. En els darrers quatre anys la Diputació hi va posar més de 1.000 milions, que no és xavalla.
- A més aquests diners venen de l’Estat.
- I dels nostres impostos que es dediquen a serveis com la teleassistència –avui arriba a 61.000 persones- o al el suport al espais naturals o el manteniment dels camins.
- Sí, com va fer Enric Prat de la Riba amb la Mancomunitat?
- Exacte, com ho va fer Prat de la Riba.
- Convergència ja pot dir sense complexos que és un partit de centreesquerra com anunciava en els documents dels anys setanta?
- Ep! Ja no sóc la portaveu de Convergència.
- Ho sé, però vostè segueix sent convergent.
- Sí. Convergència és i ha estat sempre un partit de centreesquerra.
- Però els han situat a la dreta.
- A qui li interessa. Però des dels inicis els conceptes de funcionament han estat sempre de progrés, tot i que aquesta etiqueta se l’han volgut apropiar uns altres. Nosaltres ni hi hem renunciat ni ho farem mai.
- Convergència és progressista.
- Sempre ho ha estat.
-Sense Unió és més fàcil explicar-ho?
- Igual, perquè sempre hem estat al mateix lloc. Miri les polítiques que hem portat a terme; una mostra més evident impossible. Fins i tot ens ho reconeix Lucia Caram.
- La recent escollida alcaldessa de Montcada i Reixac per ICV, em deia que vostès són neoliberals. Quina sensació els provoca?
- Simplement ens fa riure una mica. Segurament, a l’alcaldessa de Montcada, li interessa només trobar algú a qui pugui situar a una banda de la foto per explicar-se millor; res més.
Mercè Conesa. Foto: Adrià Costa
- La contundència no necessàriament significa certesa. Convergència ha estat central al llarg de tota la democràcia a l’estat espanyol, i seguirem amb aquesta voluntat davant el nou horitzó.
- Quin és aquest nou horitzó?
- Superar l’autonomia i passar a una nova relació amb l’estat espanyol i Europa. Un estat propi on nosaltres volem seguir sent aquest espai central i que aglutina diverses formes moderades de ser i de pensar que pretenen i desitgen un progrés de tota la societat.
- Alguna mostra d’aquestes millors polítiques redistributives?
- La primera Llei de reserva d’habitatge protegit, que es fa amb Felip Puig i imposa les corresponents reserves econòmiques.
- Als ajuntaments?
- La revisió cadastral que estem treballant a Sant Cugat en què pretenem rebaixar l’IBI o la pressió fiscal dels ciutadans i no posar l’estat del benestar en perill. Les forces d’esquerres hi estan radicalment en contra.
- Podríem dir que al llarg dels anys Convergència ha estat més socialdemòcrata que de dretes i el PSC més que d’esquerres?
- Perfectament.
- Per cert, on és ara Jordi Pujol?
- Ostres! No ho sé. Vostè fa preguntes que jo no puc respondre.
- El que sí sabrà és explicar com és fa una ascensió política fulgurant com la seva.
- No crec que hagi estat fulgurant.
-No sap on està Jordi Pujol, però i Catalunya?
- En un moment històric i a punt d’encarar un plebiscit que no ens van deixar fer. I és una oportunitat històrica que hem d’aprofitar.
- En tot cas, i vostè que és presidenta de la Diputació de Barcelona, estem més enllà de la Mancomunitat de Prat de la Riba, i de la Catalunya de Tarradellas, Pujol, Margall i Montilla.
- Per descomptat.
- Avui els nacionalistes tenen més força que mai. A Espanya la gent es preguntarà: quin és el límit?
- Estic d’acord. Però la clau està en: el poder per a fer què?
Mercè Conesa. Foto: Adrià Costa
- Perquè veníem d’una dictadura. Ara hem de recuperar aquelles institucions que ens són pròpies i ser un país normal.
- La Generalitat -de 1359- ja ho és una institució pròpia. Els ajuntaments també i les diputacions són una versió actual de les vegueries. Quines falten?
- El finançament.
- Parlàvem d’institucions. En tot cas, pel que fa a l’economia, Catalunya ha perdut empenta respecte la resta d’Espanya.
- La força econòmica de Catalunya és gran. Tenim un PIB més que destacat i l’exportació ha augmentat exponencialment.
- Però l’economia productiva ha baixat, i és bàsica per a crear riquesa.
- Les dades són més bones ara. No és el nostre millor moment, té raó, però el progrés de Catalunya ha estat espectacular.
- Com el d’Espanya.
- Ho hauria estat més si des de el govern central s’haguessin fet les inversions adequades per potenciar un territori que ja és potent per si sol. Se’ns ha aïllat expressament amb la voluntat que la nostra economia productiva no tiri endavant. I la mostra d’això és l’increment de les exportacions; aquí no hi han pogut fer res.
-I Espanya no ho veu això?
- Del control de l’economia catalana en treu un rèdit polític.
-Sant Cugat és una ciutat amb un bon nivell de vida. Quines són les prioritats del nou Ajuntament?
- Per davant de tot els ciutadans i que tinguin oportunitats de millora en ocupació, serveis i prestacions.
- En ocupació els ajuntaments tenen el camp una mica limitat.
- De moment la nostra taxa d’atur ha disminuït, està en un 7’58%.
... si no estic equivocat vostès deuen tenir la taxa d’atur més baixa de l’Estat?
- Sí, però en tenim. I mentre hi hagi una persona aturada aquesta serà la nostra prioritat. Volem baixar al 4%.
- O al 0?
- (riu) Al 0 és impossible. De moment amb un 4% estaríem més que satisfets. I sobretot evitar que sigui una qüestió cíclica.
Mercè Conesa. Foto: Adrià Costa
- Als serveis i equipaments. La biblioteca central és clau, Sant Cugat ja no és una ciutat dormitori de Barcelona. Un nou pavelló esportiu per a la formació als infants, atès que la mitjana d’edat del municipi és de 36 anys i mig. Hi ha un 22% de la població menor de divuit anys. I hem de cuidar el Monestir, un patrimoni arquitectònic de primera magnitud.
- Això és una política molt d’estil “Jordi Pujol” dels inicis on els poliesportius i les biblioteques eren la prioritat.
- Doncs fantàstic, també és molt Prat de la Riba, com la xarxa de camins...
-Sí, sí, la xarxa de camins... ja veig que no li agrada gaire parlar de Jordi Pujol. Pel que fa a serveis sanitaris o urgències?
- Un altre tema important. Tenim una reivindicació històrica: que l’Hospital General de Catalunya doni servei en el marc del CatSalut als ciutadans de Sant Cugat.
- No cal un hospital nou?
- No. Amb un acord com li deia n’hi ha prou.
- D’altra banda, com es planteja la tasca a la Diputació?
- Tenim un pacte amb ERC i les prioritats és atendre al territori, els ajuntaments i la seva sostenibilitat econòmica.
- N’hi ha amb un gran deute, més enllà del 75% límit. Per la Diputació és aquesta una qüestió problemàtica?
- Dels 311 municipis, vostè es refereix a casos molt concrets i no és la situació general. Els ajuntaments han fet els deures molt bé en aquest sentit. Ara bé, als que es troben amb dificultats els ajudarem sens dubte amb el programa Xarxa on es poden acollir. En els darrers quatre anys la Diputació hi va posar més de 1.000 milions, que no és xavalla.
- A més aquests diners venen de l’Estat.
- I dels nostres impostos que es dediquen a serveis com la teleassistència –avui arriba a 61.000 persones- o al el suport al espais naturals o el manteniment dels camins.
- Sí, com va fer Enric Prat de la Riba amb la Mancomunitat?
- Exacte, com ho va fer Prat de la Riba.
Mercè Conesa a l'Ajuntament de Sant Cugat. Foto: Adrià Costa
