Fa poc menys d'un any que a cent metres de casa van obrir un Dóner Kebab. És un lloc net, endreçat i on l'estètica no té cap mena d'importància. Només entrar et saluda una barra funcional que separa un parell d'artefactes on roden contínuament dos cons immensos de carn. La barra té una nevera de vidres que conté safates amb els ingredients habituals d'un Dóner. Hi ha dos pots plens d'aquella salsa blanca, d'aquella misteriosa salsa blanca que resulta extraordinàriament gustossíssima i que acaba regalimant per la comissura dels llavis d'aquells ventres insadollables que s'acosten a tastar amb golafreria els kebabs.

Serveixen els kebabs dos nois pakistanesos eixerits com un pèsol. Vesteixen uns polos vermells a joc amb gorres de beisbol neutres, sense cap nom brodat. Són servicials, ràpids en les comandes i assenyats amb els preus. Tots dos fan un esforç encomiable per respondre en català i, el que és més d'agrair, per entendre't.

Diria que malgrat que fan més hores que un rellotge i altres tasques -un dia van apagar el foc de la furgoneta del llauner que tenen per veí amb una perícia envejable- cap dels dos no cobra el que cobra Leo Messi. De fet, diria que tampoc no cobren ni tenen el reconeixement de Johan Cruyff. Potser no fa cap falta, però cal tenir-ho present.

En qualsevol cas, els dos nois del Dóner Kebab de Sant Joan de Vilatorrada, el castellà de Leo Messi, el català de Jordi Alba i la impresentable mandra de Cruyff de dir un simple "bona nit" acrediten sobradament que a Catalunya l'únic conflicte lingüístic que existeix és el que s'inventa amb una fabulació extraordinària el poder judicial espanyol.

I si rasquem més, els que sembla que hem de demanar perdó o que ens perdonin la vida, els que hem d'aguantar amb estoïcisme que una interventora de la Renfe insisteixi a dir un llarg "Buenos días" perquè quedi clar qui mana, els que patim que una web de viatges asseguri que no sap "processar" la llengua catalana i els que suportem lliçons de moralina barata perquè posem en dubte que això d'escriure en castellà sigui cultura catalana, sí que som els discriminats. Aquí sí que per part meva, i per respecte als dos xicots que em serveixen kebabs extraordinaris, trobaran el conflicte, perquè aquest ja fa temps que hi és.