Michael Keating: «Si Escòcia ho reclama, serà difícil pel Regne Unit negar-se a un segon referèndum»

El politòleg i professor de la Universitat d'Aberdeen ha participat en unes jornades de l'IEC i considera que és difícil una intervenció europea per resoldre el conflicte català: "Per la UE, Catalunya és una qüestió de política interna espanyola"

Publicat el 13 de novembre de 2020 a les 18:42
Actualitzat el 13 de novembre de 2020 a les 18:44
De l'11 al 13 de novembre, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'Eusko Ikaskuntza (Societat d'Estudis Bascos) han organitzat en format virtual unes jornades sota el títol "Conflictes de sobirania a Europa: bases per a una solució". Hi han participat un seguit d'experts internacionals per respondre a les principals qüestions que plantegen les crisis sobre la sobirania: què són els conflictes territorials? Com es poden resoldre? Quin paper hi ha de jugar la Unió Europea?

Des de l'IEC s'ha volgut treballar des de fa temps per assolir un consens entre acadèmics de prestigi en un tema que "tindrà una solució complexa si es deixa en mans dels estats", com assenyala Jaume López, professor de Ciències Polítiques de la UPF i que ha coordinat l'equip català de les jornades. L'objectiu és establir un codi de bones pràctiques que faciliti la intervenció de les instàncies europees per resoldre els conflictes. Hem conversat amb un dels acadèmics que hi han intervingut, el professor Michael Keating, del Centre de Canvi Constitucional de la Universitat d'Aberdeen.

- El concepte de sobirania està en qüestió?

- És un concepte abstracte. Hi ha dues dimensions del concepte. D'una banda, defineix la legitimitat del poder. De l'altra, té un vessant més pràctic i implica que l'Estat és omnicompetent. Com a concepte, té molt de mite. Però actualment, especialment a Europa, en lloc de parlar del vell principi de sobirania de l'Estat, és més útil fer-ho de sobiranies compartides. La sobirania no ha desaparegut, però sí que s'ha transformat d'una manera més plural.

- En les jornades de l'IEC, han discutit sobre una via de solució als conflictes de sobirania a Europa. Però la UE continua sent un club d'estats. Com es poden trobar sortides europees a aquest tipus de contenciosos? 

- No hem tractat a les jornades de cap carta jurídica per limitar el paper dels estats. Tan sols hem creat un àmbit de debat. Però sí que hi ha la possibilitat d'introduir nous conceptes, com són la negociació o les sobiranies compartides. Però no hi ha un concepte absolut de sobirania. Ni la sobirania d'un estat ni el dret d'autodeterminació són conceptes absoluts. El Brexit no deixa de ser un procés d'autodeterminació absolut, amb la voluntat d'una desvinculació de l'ordre internacional europeu, el que és pràcticament impossible si es vol fer al marge d'un acord de negociació. 

- Quin referent podríem esmentar per defensar un cas pràctic de sobirania compartida?

- La sentència de la Cort Suprema del Canadà, la llei de claredat, que assenyala que no existeix un dret absolut a l'autodeterminació, però tenint en compte els valors democràtics de la Constitució, arbitra una solució de negociació que han de dur a terme els responsables polítics. És un contrast amb el que ha establert el Tribunal Constitucional espanyol. 

[noticia]209133[/noticia]
- En el cas del Regne Unit, l'actuació de l'Estat també ha estat molt diferent a la d'Espanya.

- Sí, però així com la Constitució britànica és flexible, la seva interpretació pel Tribunal Suprem no ho és. Segons el Suprem britànic, no existeix el dret d'autodeterminació, el Parlament de Westminster és totalment sobirà i, en tot cas, és possible que el govern cedeixi competències als territoris.      

- És professor a la Universitat d'Aberdeen, a Escòcia. Com es troba en aquests moments la situació política a Escòcia? 

- El sobiranisme va perdre el referèndum, però el Brexit ho ha canviat tot. Els nacionalistes reivindiquen un nou referèndum per poder continuar a Europa, mentre el suport a un segon referèndum per la independència s'ha incrementat. Estem pendents de les eleccions escoceses del maig. Si l'independentisme creix, reclamaran un altre referèndum. 

- Hi haurà un segon referèndum d'autodeterminació?

- El govern de Londres s'hi pot negar, però políticament serà difícil. En clau de política britànica, el Partit Laborista pot necessitar dels vots escocesos per governar un dia i aleshores podria autoritzar un nou referèndum. Però aquí cal dir que pel que fa als conservadors, molts creuen que no necessiten Escòcia. Això és diferent al que passa a Espanya. Un sector de l'opinió pública, de nacionalisme anglès més que no pas britànic, creu que si la independència d'Escòcia és el preu que han de pagar pel Brexit, estan disposats a acceptar-ho.

- Veu alguna sortida al conflicte de Catalunya amb l'estat espanyol?

- El problema no és la Constitució espanyola, sinó la seva interpretació. És evident que els partits estatalistes no volen plantejar-se una sobirania compartida ni flexibilitzar la seva interpretació.  

- I veu imaginable que les institucions europees intervinguin per trobar una sortida a Catalunya?

- És poc probable. Per la UE, Catalunya és una qüestió de política interna espanyola. Nosaltres hem intentat contribuir a la recerca de solucions.