Miquel Iceta: «Quan sento això de 'ho tornarem a fer' se m’encongeix el cor, perquè acabarem igual»

Miquel Iceta (Barcelona, 1960) es prepara per ser el candidat del PSC el 14 de febrer amb la tranquil·litat que li dona la seva experiència i uns marges polítics perfectament delimitats. Diu sense embuts que el seu objectiu és ser president malgrat que les enquestes no dibuixen una alternativa a un govern independentista. Avisa, però, que els catalans encara no han decidit i assenyala el "problema" de JxCat i ERC: la incapacitat de concretar com avançaran cap a la independència. En aquest aspecte res canviarà, segons ell, encara que superin el 50% dels vots. L'important, insisteix des del seu despatx de primer secretari, on destaquen els seus retrats en caricatures, fotos o cartells electorals, és garantir estabilitat amb els pressupostos i en la gestió de la pandèmia. Serà el tercer round com a cap de cartell per a un polític amb una trajectòria orgànica i institucional que va camí de les quatre dècades. No vol dir si és l'últim perquè si ho fes, afirma, "començaria el meu temps de descompte". 

- La sentència que absol Trapero i la cúpula dels Mossos no dona credibilitat a la Guàrdia Civil i contradiu la sentència del Suprem sobre l’1-O. És una constatació d’un problema de la justícia a Espanya?
- No, això és la constatació de que la teoria de que tots els poders de l’Estat estan en una causa general contra l’independentisme no és certa. La independència del poder judicial pot portar a interpretacions diferents, però també a alguna coincidència, perquè si alguna cosa diu la sentència de l’Audiència és que no hi ha rebel·lió. Alguns sectors conservadors van acusar de tebior el Suprem per no haver considerat la rebel·lió. El que és evident és que aquest estat que deien que era demòfob, poc democràtic i tenebrós no devia tenir com a objectiu demonitzar els Mossos si ha sortit una sentència així.

- Joaquim Forn, com a exconseller d’Interior, té una pena de deu anys i mig de presó. Els seus números dos i tres, que li van ser lleials, absolució.

- És el que ha considerat un tribunal. Aquí hem entrat en una mena de competició en la qual ens semblen bé les sentències que ens són properes i malament les que són contràries a la gent que simpatitzem. Nosaltres sempre diem que les sentències cal acatar-les i, en aquest cas, ens alegrem que deixi clar que els Mossos van fer el que els tocava, complir amb la llei.

- Fa referència a la independència judicial, però Sánchez ha denunciat reiteradament el bloqueig del PP a la renovació de la cúpula judicial i ministres de Podem diuen que està segrestada per la dreta.

- Una cosa és el poder judicial i el paper del jutges i una altra com s’ha de governar el Consell General del Poder Judicial, que és l’òrgan de govern dels jutges i ha de ser independent però no ha de sortir de l’aire. Des de les Corts s’influeix i es decideix qui l'integra. Si un partit, en aquest cas el PP, decideix bloquejar els nomenaments esperant tenir un millor resultat electoral i tenir més força en la negociació, sí que és un intent de condicionar el poder judicial que, des del meu punt de vista directament contra la Constitució.

"L'absolució de Trapero és la constatació de que la teoria que tots els poders de l’Estat estan en una causa general contra l’independentisme no és certa"

- En l’última visita del rei a Catalunya va demanar unitat per garantir l’estabilitat. Considera que la monarquia és encara un factor d’estabilitat?
 
- És un símbol que probablement dona més estabilitat en un país tan dividit com el nostre que no pas una república. Si el president de la república el triéssim entre tots seria el president d’una meitat contra una altra. Per tant, els símbols tenen el seu avantatge. Ara, els símbols han de poder ser apreciats per tothom i, per tant, molt transparents i curosos amb la gestió de la seva responsabilitat. Però, sens dubte, un canvi de règim ara generaria molta inseguretat a Espanya.
 
- A Catalunya genera més consens la monarquia que la república, sigui catalana o espanyola?
 
- No. Ara, estic convençut que aquestes coses són molt contingents. La imatge de la monarquia està molt condicionada pel que sembla haver estat un comportament anòmal del rei emèrit i això objectivament influeix sobre la imatge de la institució. Ningú pot dir que d’aquí deu anys estarem millor o pitjor.
 

"Si el president de la república el triéssim entre tots seria el president d’una meitat contra una altra"

 - Creu que l’actuació del rei emèrit se cenyeix a la Constitució?

- Des de que va deixar de ser rei no ho sé. I, precisament, segurament va abdicar perquè va considerar que ja no podia seguir exercint amb plenitud aquesta funció de símbol. El que puc jutjar és el rei actual, i Felip VI crec que està fent les coses raonablement bé com a símbol i com a cap de l’estat, on les seves competències són limitadíssimes.
 
- Vostè és monàrquic?

- No, jo sóc republicà. La monarquia en aquest país no té poder. Per tant, no és un problema. Hi ha qui vol veure aquesta contradicció permanent. Jo estic convençut que a Suècia hi ha molts que són republicans però que no consideren que tenir una monarquia constitucional sigui contrari als seus valors. Aquí la qüestió, i és un tema que a Espanya haurem de millorar, és la de garantir la transparència i el rendiment de comptes de la monarquia. Per tant, s’ha de millorar en els aforaments, en la inviolabilitat, en les condicions en les quals s’ha d’exercir el paper de cap d’estat.

- I la monarquia ha de fer pública la seva fortuna?

- I tant, és evident. Si la monarquia té recursos propis han de ser coneguts i, si aquests recursos formen part de transaccions econòmiques, han de ser transparents i tributar.

- Estan a les portes de la presentació dels pressupostos espanyols. Vostè avalaria que s’apugi l’IRPF a les rendes altes a partir dels 200.000 euros i que es pacti la regulació dels preus dels lloguers com al Parlament?
 
- No crec que la regulació dels lloguers hagi d’estar en uns pressupostos, perquè això seria tant com dir que cada any canvia la regulació dels lloguers. Tant llogaters com propietaris tenen dret a una estabilitat en la regulació. Ara, aquesta és una posició de principi. Després resulta que en una negociació per tirar endavant uns pressupostos pots haver de pactar coses amb les quals no estàs del tot d’acord. L’important és que hi hagi pressupostos. I crec que tots els que vulguin la prosperitat per a Catalunya i Espanya hi votaran a favor. I amb la fiscalitat sempre s’ha d’anar molt en compte. Nosaltres som partidaris de la redistribució de la renda i la sostenibilitat dels serveis públics. Ara, en un moment de recessió, hem de ser especialment curosos. La idea bàsica de qui més té més paga genera un consens general en la societat catalana i espanyola.
 

"No crec que la regulació dels lloguers hagi de negociar-se en uns pressupostos, perquè això seria tant com dir que cada any canvia"

 
- Què haurien d’incloure aquests pressupostos per considerar que són beneficiosos per a Catalunya? El Govern reclama 30.000 milions dels fons europeus.
 
- Només? Perquè jo crec que cada cop demanen més. El projecte de pressupostos que no va sortir en l’exercici anterior ja era molt bo per a Catalunya. No tenir-ne ha estat pitjor. Un pot tenir totes les reivindicacions que vulgui, però al final hem de tocar vores i fer que els pressupostos surtin. Necessitem un nivell d’inversió pública a Catalunya que sigui suficient, i que es mantingui l’orientació política del govern d’Espanya d’evitar que ningú es quedi enrere per la recessió que ens ve. Espero que tothom vegi clar que ens convé tenir uns pressupostos, que convé fer un bon ús i un bon repartiment dels fons europeus i ha de formar part d’un acord polític en el qual espero que hi siguin com més forces polítiques millor.
 
- El que no ha canviat és el baix nivell d’execució dels pressupostos en temes com infraestructures.
 
- De vegades hem trobat fórmules de rescabalament si en un exercici, per les raons que sigui, no s’ha executat el suficient. És plantejable. A mi el que m’agradaria és que tothom prengués exemple en les negociacions el govern basc i el PNB, que no hi ha negociació en la qual no treguin un bon fruit i que, a més, la seva aportació sigui a l’estabilitat i el progrés.
 

"Coincideixo amb Rovira i Tremosa quan es manifesten a favor de la negociació pressupostària. Hi ha una demanda d'acord, de diàleg i de solucions"

  
- Aspira a tenir els vots d'ERC? Marta Rovira defensava dijous en una entrevista a aquest diari que s’havien de negociar pensant en què siguin un "instrument útil" per als catalans.
 
- Hi coincideixo. L’altre dia també ho deia el conseller Ramon Tremosa, que de cop i volta es va manifestar a favor de la negociació pressupostària. Crec que hi ha molta gent que està llegint en l’opinió pública una demanda d’acord, de diàleg i de solucions. Una certa demanda d’estabilitat. Aquests dies amb la moció de censura de Vox potser encara més perquè s’està veient el contrast del que seria una alternativa de la dreta i de l’extrema dreta a Espanya. 
 
- Què ha de passar perquè la taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa es reuneixi abans de les eleccions?
 
- El vicepresident amb funcions de president ha dit que no, que cal esperar a les eleccions. La taula és cosa de dos governs. Jo ja fa mesos que vaig dir que abans d’unes eleccions serà difícil. Aleshores em van acusar de no voler el diàleg. Doncs Iceta, profeta. Davant d’unes eleccions, els partits tenen menys llibertat perquè s’estan mirant de reüll, tothom està esperant un mal pas de l’altre per aprofitar-ho... Per tant, no és el millor moment perquè estem en un moment d’interinitat. És lògic que tothom s’emplaci a quan hi hagi un nou Govern a Catalunya per reprendre la taula de diàleg.

"És lògic que tothom s’emplaci a quan hi hagi un nou Govern a Catalunya per reprendre la taula de diàleg"

  
- Rovira ens deia també que aquesta taula havia de transitat al marge de la conjuntura i de les eleccions.
 
- O sigui que està en contra del que ha dit el vicepresident Aragonès? Jo crec que en política res està al marge del que passa. És lògic que en el plantejaments dels partits i dels governs la proximitat d’unes eleccions condicioni. De la mateixa manera que dic això, si demà Sánchez i Aragonès decideixen que la taula es trobi, seré el primer en alegrar-me.
 
- L’ordre del dia pot incloure la llei d’amnistia i l’autodeterminació?
 
- El tema és si figura en un paper? El govern d’Espanya no pot decidir ni l’amnistia ni l’autodeterminació. No la pot decidir, és una decisió, en tot cas, del Congrés i és més pròpia d’un canvi de règim i no de la situació actual. I el govern tampoc té entre les seves competències promoure un referèndum d’autodeterminació.
 
- Mariano Rajoy també ho deia.
 
- El que deia Rajoy és a les hemeroteques. Jo el que dic és que difícilment puc acceptar que he de prendre una decisió que no depèn de mi. Ara, que en una taula de negociació poden haver-hi moltes qüestions que aboquin a la discussió? I tant, clar que es pot, només faltaria. Per això estem negociant. 
 
- Però reconeix com l’arrel del conflicte el dret a decidir i la situació dels presos i encausats?
 
- El conflicte és aquest i sabem que el govern es proposa modificar el codi penal i que està tramitant els indults. Els independentistes què hi han posat a part del "ho tornarem a fer"? Tendim moltes vegades a demanar al govern d’Espanya i a les forces polítiques espanyoles que facin moviments. Però les forces polítiques catalanes no hi han de posar cap gest? Quin ha estat? Potser me l’he perdut. Hem de ser molt exigents amb tothom.

"Les forces polítiques catalanes no haurien de posar també de la seva part algun gest d’apropament? Perquè potser me l’he perdut"

   
-  ERC va permetre investir Sánchez.
 
- Això està molt bé i gràcies a això tenim aquest govern i no un govern del senyor Casado amb Abascal. Però per a la reconciliació? Què fem? L’independentisme tendeix, i és lògic, percebre molt el seu dolors, però en canvi només Carme Forcadell va dir que potser es van oblidar de la meitat dels catalans. Déu n’hi do. Ja m’agradaria que el conjunt de dirigents independentistes subscrivissin aquesta afirmació perquè això seria un pas endavant per trobar una solució.
 
- L’independentisme també els retreu falta d’empatia i autocrítica.
 
- Jo em faig sempre la mateixa autocrítica: mira que vam advertir que aquest camí portava al desastre i no vam poder convèncer els nostres adversaris d’això. És la cosa que més lamento. Qui ha fet moviments és precisament el govern espanyol i l’independentisme està bloquejat. Tenen dificultats objectives per fer un nou full de ruta. Potser quan arribin les eleccions el presentaran, però no és senzill. S’està intentant guanyar temps, fer proclames del tipus "ho tornarem a fer", que és un error fonamental.
 
- Si l’independentisme obté el 50% dels vots tindrà més força i se n’ha de derivar alguna conseqüència política?
 
- Si tens més vots, tens més força. I si té el 60% en tindrà més. Ara, el que dic és que amb el 50% no es té un referèndum perquè no dona peu a que et saltis la llei. Per fer un referèndum s’ha de canviar la Constitució i això requereix unes determinades majories al Congrés i al Senat que no es donen i que en el temps polític que puc imaginar no es donaran.
 

"La resposta que alguns esperen és que es tornarà a fer el que es va fer. Però és que encara que tinguis el 60% tampoc podràs"

   
- Però superar el llindar com a mínim tindria un simbolisme important.
 
- Per a l'independentisme, molt. Però també la dificultat de concretar-ho en què. Si els hi pregunta el president Torra i per ara no ha rebut resposta! I és lògic, perquè la resposta que alguns esperen és que es tornarà a fer el que es va fer. Però és que això, encara que tinguis el 60%, tampoc ho podràs fer. És la dificultat de l’independentisme i no ho dic com a crítica, sinó com a descripció objectiva. La via unilateral i il·legal ha fracassat. Se n’ha de buscar una altra que només pot ser la negociació i l’acord. Junqueras i Rovira han dit que es necessita una majoria àmplia i sostinguda en el temps. Crec que és la manera que tenen de dir que del que ha passat en treuen conseqüències.
 
- Més enllà del que consideri adequat, si l’independentisme supera el 50% i ho torna a fer, el govern espanyol ha de reaccionar com el 2017?
 
- La reacció serà contrària a qualsevol vulneració de la llei. La del govern i la del poder judicial. Per això quan sento això de "ho tornarem a fer" se m’encongeix el cor, perquè acabarem igual que aleshores.
 
- Així doncs, tant li fa un 47% o un 52% dels vots a l'hora d'afrontar-ho? 
 
- Saltar-se la llei té una reacció, que és el que no es va voler veure i que potser nosaltres no vam insistir-hi prou. Saltar-se la llei acaba malament pel que se la salta i pels altres. És així d’obvi. Et pots saltar la llei amb el 50%? No. I amb el 60%? Tampoc. Per tant, és millor mirar la realitat de cara. Si tens més raó potser pots tenir més força en una negociació, però això no et dona la raó per saltar-te la llei. D’aquí la dificultat perquè l’independentisme estableixi un full de ruta. No esperis un resultat diferent si fas el mateix. Han de buscar un altre camí.

"Saltar-se la llei acaba malament pel que se la salta i per tots els altres. És així d’obvi. Et pots saltar la llei amb el 50%? No. I amb el 60%? Tampoc"

   
I quan algú diu "o independència o res", aleshores per què parlem de pressupostos i d’estabilitats governamentals i de fons europeus? Doncs perquè el mentrestant és molt important. Jo reivindico un mentrestant profitós. 
 
- Diagnostica que l’independentisme té un problema per definir el seu camí. Les enquestes, però, no prefiguren alternativa. Tenen vostès un problema?
 
- Sí, tenim un problema, que és que no tenim el 50% dels vots. Si el tinguéssim, segurament faríem avançar les coses molt més ràpid i millor. 

- I no sospesen canviar d’estratègia?
 
- Per a mi el problema és la incoherència i enganyar la gent i dir-li que són possibles coses que no ho són. Nosaltres volem el millor resultat possible, però no al preu d’enganyar ni de defensar la independència en 18 mesos que després es queda a l'hemeroteca.

- ERC descarta un Govern amb vostès i els assenyala com el gran rival. I Carles Puigdemont ha defensat que ells són la garantia d’un netament independnetista. Els sap greu?

- El que faig és lloar la seva sinceritat. El que ens estan dient és que volen seguir governant plegats. Si tornen a sumar, faran el mateix Govern i els catalans tenen dret a avaluar si els surt a compte aquest camí o valdria la pena intentar un altre.

"El problema mai ha estat amb qui, sinó per fer què. Pel projecte que té ERC, no hi pot haver un acord amb el PSC"

   
- I si ells no sumen, oblidaria aquestes paraules?

- Oblidar-les segur, però no sé si ERC oblidarà la independència i el referèndum. Nosaltres no donarem suport a cap Govern que plantegi en els propers quatre anys la independència o un referèndum. El problema mai ha estat amb qui, sinó per fer què. Pel projecte que té ERC, no hi pot haver un acord amb el PSC. No ens ho prenem malament, però el que ells volen fer amb nosaltres no ho poden fer.

- Aleshores, vostè ho té molt difícil per ser president o estar en al Govern.

- Depèn. Hem d’escoltar els catalans i saber quines ofertes es presentaran. Hi ha partits que han de decidir si van en solitari o es presenten amb d’altres. Queden moltes incògnites. Nosaltres amb qui pactarem? Amb qui puguem acordar un programa per la recuperació i la concòrdia. Si no, seguirem a l’oposició. Amb un avantatge: estem disposats a acordar amb el Govern. Ara som els que més estem insistint en el pacte per a la reactivació. O fer un pacte de salut.
  
- Percep algun canvi en el Govern des de la inhabilitació de Quim Torra?
 
- Tots hi hem perdut perquè l’interinatge no és bo enmig d’una pandèmia i aniria molt millor tenir un president a totes. Per això vam insistir a Torra que convoqués eleccions. Ens haguéssim estalviat, com a mínim, els dos mesos que ara han començat a comptar. JxCat va dir de forma clara en el ple que no pensava presentar cap candidat. Ho va dir Albert Batet i me l'he de creure. En tot cas jo vull reivindicar el paper d’una oposició disposada a arribar a acords. Un pacte per la salut, és obligat, hi hem de ser. I en un pacte per poder votar amb garanties, també hi serem.
 
- Encara que s’hagi d’aprovar una llei electoral?
 
- Fem la llei electoral, la tenim presentada. Ara, el que no farem és posar pedaços. Som l’única comunitat que no tenim llei electoral pròpia. Si ens hi posem és per fer-la sencera.

"Amb Argimon la pandèmia s'està gestionant millor, però tenim crítiques, és clar"

    
- S’està gestionant millor la pandèmia des de la Generalitat des de que hi ha el doctor Argimón al capdavant de Salut Pública?

- Sí. Però Catalunya és l’únic país del món que ha estat durant 46 dies sense secretari de Salut Pública. No he trobat una resposta o explicació sensata. Des de que en tenim, considerem que està fent les coses bé. Al Govern li diem que té el nostre suport per a totes les mesures que cregui que ha de prendre. El té pel tancament de l’hostaleria -demanem, però, que hi hagi compensacions- i el té si demana ara el toc de queda. Però ha mancat transparència en moltes coses i no ha cooperat prou ni amb el govern d’Espanya ni amb els ajuntaments. Tenim crítiques, sí, però el Govern té el nostre suport per prendre les mesures que consideri adequades.
 
- La Moncloa ha d’accedir a l’ajornament del pagament d’impostos de bars i restaurants que ha demanat Pere Aragonès?
 
- S'ha de mirar. Estem d’acord amb que s’ha de fer això, però el més normal, si es pensava tancar l’hostaleria, era que el Govern ho hagués comunicat abans al govern d’Espanya i hagués parlat sobre aquests temes abans i no després. El Govern va prendre aquesta mesura sense tenir previst els costos econòmics.
  
- Quina opinió li mereix que l'extresorer de CDC, Daniel Osàcar, hagi vinculat Artur Mas al blanqueig de capitals del partit? JxCat ha de respondre?

- Artur Mas ja no està a la política activa i, més enllà de recordar-ho públicament no es pot fer més que les explicacions que se li van demanar. En política les responsabilitats polítiques són aquestes. Ara estem davant d’uns altres judicis que també afecten al finançament de Convergència. El mínim que podem dir és que ha estat irregular. Si això afecta d’altres? Convergència en un determinat moment va decidir dissoldre’s. Qui se’n considera hereu? Hem vist aquests dies Batet dient que ell no sap què és Convergència. Home, entre poc i massa. Per ara sembla que JxCat encara passa diners al PDECat per fer front a deutes de l’època de CDC. Una certa continuïtat hi ha.
 
- Des de la direcció del PSC mantenen la confiança en els dos regidors de l’Hospitalet investigats per presumptes irregularitats?
 
- Sí. Pel que nosaltres sabem, el que es pot haver comès és algun tipus d’irregularitat administrativa. Però res que tingui a veure amb corrupció. Ara, acceptarem el que diguin els jutges i no direm que hi ha una causa general contra els socialistes i aquestes coses quan un fragmenta pagaments i contractes.
 

"Pel que sabem, a l'Hospitalet el que es pot haver comès és algun tipus d’irregularitat administrativa. Però no corrupció"

    
- I no hauria estat bé que l’Ajuntament de l’Hospitalet es personés en la causa? El PSC ho va impedir.
 
- Depèn. No ho tinc clar. Perquè un es pot personar i ser útil o no tant. En el nostre país, tant el tema de les acusacions particulars com algunes personacions de les administracions són més per demostrar que tens interès que no pas una eficàcia real. El que ha de fer l’Ajuntament, que és el que està fent, és col·laborar amb la justícia.
 
- Serà el candidat a les eleccions del 14 de febrer. És la darrera?
 
- No ho sé. El que sí que sé és que si li ho digués començaria el meu temps de descompte. Per tant, no li ho diré. Afortunadament, tenim un projecte col·lectiu i, si sóc candidat o no, ho decidirà el meu partit quan toqui. Jo de vegades amb to d’humor dic que ho deixaré quan tinguem això arreglat i molta gent em diu que quina manera més fina de dir que t’eternitzaràs. El partit sempre em tindrà a disposició. La situació política catalana des de fa 10 anys s’ha embolicat moltíssim i jo crec que els que hi hem participat tenim certa obligació de trobar el desllorigador, i és una de les coses que a mi em mou.