"Màxim respecte a les decisions del poder judicial", però alhora deixar clar que "el text de la llei d'amnistia és molt clar, tan clar com la voluntat del legislador". Així s'ha expressat la ministra portaveu, Pilar Alegría, després que ahir, el Tribunal Suprem descartés amnistiar pel delicte de malversacióCarles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, i alhora mantingués les ordres de detenció contra l'expresident, Toni Comín i Lluís Puig.
La portaveu de l'executiu ha posat en valor que el text legal va ser aprovat per "la majoria absoluta del Congrés" i ara els compet als jutges interpretar-la. Alegría no ha volgut expressar una coincidència explícita amb el PSOE, que ha considerat que el Suprem s'autoexcedeix en la seva decisió, però ha refermat en vàries ocasions que el text és "molt clar ", alhora que ha mostrat el convenciment de l'executiu en "l'eficàcia i els efectes beneficiosos que tindrà la llei".
Sobre si pot patir la relació de l'executiu amb Junts i ERC, i si pot afectar la investidura de Salvador Illa, l'executiu ha traslladat la seva "confiança i prudència", tot esperant que es produirà aquesta investidura. Ha al·ludit a l'acord de govern tancat al País Basc entre el PNB i el PSE i que s'ha allargat dos mesos.
La decisió de l'alt tribunal desafia l'esperit de la llei d'amnistia, que es va fer precisament per amnistiar el procés en general i els fets de l'1-O en particular. El Suprem va rebutjar el que havien demanat tant les defenses com la Fiscalia, que després d'una crisi interna va acabar defensant que la malversació del procés s'havia de perdonar. Ara, les parts podran presentar recursos, però el retorn de Puigdemont queda en entredit i la inhabilitació de Junqueras es manté.
En relació a les declaracions d'Alberto Núñez Feijóo posant en dubte la neutralitat del Tribunal Constitucional, Alegría les ha considerat d'"extrema gravetat" que es tingui constantment posant en qüestió les institucions d'aquest país. La portaveu ha reclamat a Feijóo una "rectificació" de les seves paraules. "No ens sorprenen aquestes declaracions si recordem que Esteban González Pons va parlar del TC com d'un càncer per a l'estat de dret". Alegría ha al·ludit a una "crisi de confiança que pateix Feijóo dins del seu partit però no la pot traslladar a les institucions".
La portaveu ha comparegut junt a la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, la ministra d'Inclusió, Elma Saiz, i el titular de Transició Digital, José Luis Escrivá. Díaz ha intervingut per dir que és curiós que això ho digui el PP, "que ha designat el senyor Macías com a nou membre del TC", que "alguna intervenció va tenir" en els 5 anys de bloqueig del CGPJ. Una al·lusió a un magistrat conegut per les seves posicions ultraconservadores.
Alegría ha posat en valor en la seva compareixença els "50 mesos de creixement continuat de l'ocupació", amb un 55% d'ocupació femenina de tota la creada el darrer any. L'afilicació a la seguretat social frega els 21,4 milions, amb 71.000 nous llocs de treball creats el mes de juny, i la xifra de desocupats a l'estat espanyol és actualment de 2.561.067 persones, la més baixa des del 2008.
Díaz: No a una "reducció laboral fake"
Díaz ha assegurat, en relació a les tensions amb la patronal CEOE per les discrepàncies sobre la reducció de la jornada laboral, que no es farà "una reducció laboral fake". La vicepresidenta ha elogiat, en canvi, el paper dels sindicats en el diàleg social. Responent al que ha dit Antonio Garamendi de no ser escoltat, Díaz ha refermat "no només la voluntat de diàleg del govern, sinó la voluntat d'arribar a acords". Yolanda Díaz ha reclamat un debat sobre la responsabilitat del poder judicial per les seves actuacions.
Escrivá ha explicat l'aprovació pel consell de ministres de l'oferta pública d'ocupació, que supera les 40.000 places noves, prop d'un 10% de les quals seran per a persones amb discapacitat. Quasi 8.500 places són per a personal de justícia. El ministre ha assenyalat que aquest any és encara de transició cap a un nou model d'ocupació que entén el capital humà com una inversió que requereix una planificació àmplia.