La gran paradoxa, impensable fa quatre anys, és que José Montilla planteja aquestes eleccions en l'eix nacional. Després d'una legislatura on, suposadament, es tractava de gestionar en silenci, sense més política que les carreteres i els hospitals, ara resulta que el líder del PSC sacseja l'espantall de l'independentisme per mobilitzar uns electors que, segons les enquestes, estan desertant del tripartit de forma massiva.
El cas és que la presidència de José Montilla, malgrat els esforços, no ha aconseguit anestesiar el debat nacional. Al contrari, el patriotisme social i la pluja fina són dues ocurrències oblidades i l'escenari resultant és un PSC que es presenta a si mateix com la gran -i última- barrera contra l'independentisme. Montilla, finalment, s'aferra a les paraules.
Per això aquestes eleccions tenen un component plebiscitari. A una banda de la ratlla hi haurà els que volen un estat propi, encara que sigui a velocitats diverses. I, a l'altra, els que lluiten per mantenir Catalunya dins d'Espanya. O sigui que, com diu el mateix Montilla, aquesta societat tindrà dret a decidir uns resultats que, si realment denoten moviment, Espanya i Europa es miraran amb lupa.
ARA A PORTADA
Publicat el 07 de setembre de 2010 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política L'alcalde de Paiporta expulsa una veïna del ple que volia imposar el castellà: «Respondré en valencià, et fots»
-
Política Els Comuns proposen que l'ONU bombardegi posicions militars israelianes per evitar la invasió de Gaza
-
Política L'ANC critica que Illa «no ha complert» cap dels compromisos durant el primer any de mandat: «Només ven fum»
-
Política L'excomissionat de la dana José María Ángel, hospitalitzat després d'un intent de suïcidi
-
Política Puigdemont, un any després del retorn efímer: «Calia posar en evidència una anomalia democràtica greu»
-
Política ERC defensa «ordenar» el turisme a Barcelona: «No el pot gestionar un club d'hotelers»