L'experta en nacionalismes i catedràtica de Ciència Política de la Universitat de Queen Mary de Londres Montserrat Guibernau té clar que el procés independentista català ha canviat de fase, deixant enrere "la d'escriure la carta als Reis d'Orient". Ara, si els catalans així ho voten el 27 de setembre, s'és a punt d'arribar a "un punt de no-retorn", motiu pel qual reclama als partits independentistes que expliquin clarament què suposaria votar-los.

Una fase en què, lluny de manifestacions festives, s'ha de tenir clar que hi haurà d'haver "reptes" i "sacrificis", i sense esperar-se a trobar gaires complicitats externes. "El procés és difícil", avisa en aquesta entrevista a Nació Digital, coincidint amb la conferència que va pronunciar dilluns al CCCB "Sobirania i Estat".

Entre aquestes complicitats externes, el gruix del catalanisme sempre havia somiat en trobar-s'hi els EUA. Però Guibernau se'n mostra escèptica: "L'espai en el qual Catalunya es defineix, viu i vol desenvolupar-se és la UE." I és en aquest context en què creu que cal plantejar la batalla política del reconeixement internacional.

Autora, entre moltes d'altres, de l'obra Per un catalanisme cosmopolita, no dubta en quin estatus hauria de tenir el castellà en el futurible Estat català: "Català i castellà, llengües oficials totes dues. Sens dubte."


- Des del punt de vista de la política internacional, el 27-S es dirimeix la legitimitat que pot tenir Catalunya a l'hora d'independitzar-se d'Espanya?

- Des de la política internacional, el que dirien és que Catalunya és part de l'Estat espanyol i, com a tal, és dins l'Estat espanyol que ha de resoldre els seus problemes. Això és així. Fins i tot la Unió Europea (UE) diu que això és un afer intern. Quan es va fer una petició formal a la Casa Blanca, el 2012, en la seva resposta van dir que eren conscients de la cultura i tradicions de Catalunya, però que confiaven que les inquietuds dels catalans es resoldrien en el marc de l'Estat espanyol. El que sí que podem dir, des d'un altre punt de vista, és que el 27-S el resultat tindrà una visibilitat mundial. I si hi ha una majoria absoluta de partits a favor de la independència, això donarà una empenta molt i molt important al procés i a la legitimitat que els que representen Catalunya puguin presentar davant de qualsevol fòrum internacional. Això farà que, cada cop més, es faci més difícil entendre per què Espanya no entra a dialogar i no accepta el dret de Catalunya a decidir el seu futur polític.

- Però en cas de victòria dels partits contraris a la independència, tot el procés s'acaba.

- Sí. L'objectiu de l'independentisme ha de ser tenir una majoria absoluta a les eleccions del 27-S, el 50%+1. Els catalans han de saber què van a fer. I si no ho volen fer, no passa res, perquè no es farà. Tothom ha de tenir en compte que el resultat d'aquest procés canviarà radicalment el futur de Catalunya, i els catalans ho han de triar a consciència. Per això és molt important que, si s'hi està a favor, es treballi per explicar què vol dir optar per la sobirania, quins són els reptes d'optar-hi, quins són els sacrificis que demana aquesta opció i, sobretot, la gent s'ha de plantejar si estan disposats a fer-ho. Perquè fins ara hem fet manifestacions, cadenes humanes, el 9-N... Això són mobilitzacions col·lectives molt importants que deixen molt bon regust als que hi participen, però s'ha de tenir en compte que un procés és complicat, i que les coses poden ser més difícils en algun moment.

- Diu que cal "explicar què és la sobirania". Les forces independentistes no ho han explicat prou?

- Exacte. No s'explica prou quines són les conseqüències de votar "Sí" a la sobirania, què vol dir la sobirania per als ciutadans. Això és molt important.

- El procés independentista pateix el síndrome de "la puta i la Ramoneta", en què els independentistes no expliquen els seus objectius amb nitidesa?

- És de mal respondre. S'explica, però s'hauria d'explicar més i millor. És a dir: fins ara escrivíem la carta als Reis d'Orient, i ara hem de començar a tenir clar que no ens ho podran portar tot. S'ha de saber què comporta.

- El procés independentista ha canviat d'etapa?

- Sí. Clarament. Estem en un moment en què s'arribarà a un punt de no-retorn. Si el 27-S surt majoria absoluta de partits a favor de la independència, es tira endavant. I cal explicar millor on volem anar i quins avantatges hi hauria. Amb quin objectiu? Reduir el nombre d'indecisos. Perquè els indecisos ho són perquè ningú no els ha explicat prou bé de què es tracta i de com es fa. Els indecisos, vistes les últimes dades fetes públiques, són els que ho decidiran tot.

- En aquest canvi d'etapa, Catalunya pot tenir legitimitat per independitzar-se. Però la Generalitat té prou força per aplicar aquesta legitimitat?

- Té força per promoure-la a nivell internacional. Té força per utilitzar-la com un aval, perquè té la gent al darrere.

- Però es limita a ser una força diplomàtico-política.

- Sí.

- Qui prendrà l'aeroport del Prat després d'una hipotètica Declaració Unilateral d'Independència (DUI)? Hi ha la idea que aquí pot haver-hi un risc que vagi més enllà de l'àmbit político-diplomàtic?

- De moment, no.

  - I s'ha de transmetre a l'exterior aquesta por a un esclat violent que sempre ha tingut el catalanisme?

- Si parlem d'una intervenció per la força... A veure, Espanya forma part de la UE, i no li interessa. Si Espanya fes això, en quedaria fora. Espanya necessita estar a la UE, i per Catalunya és molt important que així sigui. Perquè no viuríem tot aquest procés que estem vivint si Espanya no formés part de les estructures comunitàries, perquè seria una dictadura directa. Hem de tenir en compte que és prioritari que Espanya estigui dins la UE, perquè això dóna unes garanties. Que potser ens sembla que no són res, però són molt valuoses.

- Rajoy pot justificar davant Merkel que aquí hi ha un problema policial, com París tenia un problema a les banlieues?

- No és el mateix. Tothom ho sap, que Catalunya no és una banlieue. No ho veig possible. I Rajoy ha de tenir molt de compte, perquè ho acabarien pagant ells. Perquè això no es pot tolerar, estem parlant de democràcies liberals, avançades, al cor d'Europa. Sense la UE els seria més fàcil, però ara les normes del joc són les que són. El que sí que hem de fer és impedir que sorgeixi qualsevol tipus de violència a Catalunya. És molt important.

- Fa uns mesos, l'unionisme parlava insistentment de "clima violent" a Catalunya... fins que es va demostrar que la suposada agressora de Pere Navarro havia anat a les llistes del PP.

- Un ha de manifestar-se en contra de qualsevol tipus de violència i a favor d'una democràcia entesa com un mecanisme basat en el diàleg i que permet arribar a una entesa entre persones que puguin tenir un pensament diferent. I si els interlocutors que hi ha no en són capaços, el que s'ha de fer és canviar aquests interlocutors, per forçar que sigui un tarannà democràtic el que ho tiri endavant.

- Descartat l'escenari violent, s'imagina una DUI que fos reconeguda per alguns països però no per Madrid?

- Podríem trobar-nos en una situació en què Espanya no reconegués Catalunya, i a l'estranger algú sí que ho fes, sí.  La pregunta que sempre es feia era: quins països votarien a favor d'una Catalunya independent? S'havia dit que Andorra... i ara s'ha vist clarament que Andorra votarà que no. Deixem-nos d'il·lusions. Com ja he dit, el procés és difícil. Perquè Catalunya, en aquests moments, no té un interès geopolític com perquè vingui un país i s'hi instal·li.

- Com pot rebre Washington una DUI?

- Primer haurien de mirar on és Catalunya.

- L'administració americana no reaccionarà?

- Crec que no.

- Perquè entendrà que és un problema intern espanyol?

- Clar. Seria molt encoratjador pensar que sí, però a hores d'ara no hi hauria cap motiu perquè es preocupessin de Catalunya. Amb les relacions internacionals t'adones que el que nosaltres pensem que té sentit i importància, a un altre lloc no. Què els oferim?

- Una porta d'entrada a Europa?

- Ja la tenen. Entren pel Regne Unit, amb més confiança, i també tenen Irlanda.

- La partida catalana és europea, doncs?

- Sí, clar. L'espai en el qual Catalunya es defineix, viu i vol desenvolupar-se és la UE, dins les democràcies liberals.

- Quina sortida hi veu?

- Veig factible un canvi de govern a Espanya, amb diversificació de forces polítiques al Congrés, necessitat dels diferents partits polítics de pactar i relaxació i canvi d'algunes actituds. No tothom té aquesta idea recalcitrant d'una democràcia estàtica. És probable que això canviï amb un govern nou.

- L'hipotètic Estat català té algun atractiu per a la UE?

- Seria una democràcia avançada, viable, que té una renda per capita superior a la mitjana de la Unió... Són tota una sèrie de punts positius que, de manera objectiva, fan que Catalunya sigui un "good asset" per a Brussel·les. Però Espanya és un estat gran, amb influència, poderós, que no va saber, o voler, respondre a les demandes de més autonomia per Catalunya. I no ha sabut mai respondre, ni volgut, al desig dels catalans de decidir el seu futur polític. En no respondre-ho, han fet que la distància entre Catalunya i Espanya cada cop s'hagi fet més gran. Hi ha una desconnexió emotiva.

- Ja per acabar. Com a experta en nacionalismes moderns, autora de llibres com Per un catalanisme cosmopolita, què opina sobre la possibilitat que el castellà sigui llengua oficial al futurible Estat català?

- Català i castellà, llengües oficials totes dues. Sens dubte. Perquè això és una idea que automàticament atreu o, almenys neutralitza, aquells que veuen la llengua com una barrera. A més que hi ha una necessitat que tot el moviment sobiranista pugui atraure classes treballadores desvinculades dels principals partits polítics, alguns d'ells en procés de desintegració. Però això s'ha de fer d'una manera genuïna: oferir una imatge d'un país del qual puguem estar contents de participar-hi, d'un país que sigui inclusiu, en què no es discrimini, en què es donin oportunitats. Perquè la lleialtat de les persones que arriben es pot aconseguir si tenen una bona arribada.