Política

Mor Josep Piqué, el català d'Aznar

L'empresari perd la vida als 68 anys i deixa enrere una llarga carrera política després de ser ministre d'Exteriors durant la guerra d'Iraq i provar un gir catalanista del PP català

Josep Piqué, en imatge d'arxiu
Josep Piqué, en imatge d'arxiu | JP
Victor Rodrigo / Pep Martí
06 d'abril de 2023, 08:33
Actualitzat: 10:14h
Amb la mort de Josep Piqué, traspassat aquest dijous a l'edat de 68 anys, se n'han anat moltes més coses que un exministre de José María Aznar. Desapareix una figura que -ja fa anys- va encarnar una possibilitat. La d'un encaix possible entre Catalunya -la Catalunya moderada i pujolista- i l'Estat. I també la viabilitat d'una dreta conservadora a Catalunya que fos més liberal que postfranquista i més catalanista que unitarista. Totes dues opcions van esdevenir inviables. Després, el seu arrelament a Madrid van fer de Piqué una personalitat llunyana, amb algunes intervencions sobre la política catalana que eren ja més pròpies d'un exministre del PP que d'un burgès català intel·ligent, que és sobretot el que va ser.

Entre 1996 i 2003 va ocupar diverses carteres ministerials dels governs populars de José María Aznar, per després convertir-se en el president de la formació a Catalunya entre 2002 i 2007. Un cop finalitzada la seva etapa política, Piqué va ser president de l'aerolínia Vueling entre el 2007 i el 2013. Un dels períodes polítics més convulsos de Piqué va ser la cartera d'Afers Exteriors que ocupava al govern d'Aznar, just quan va esclatar la guerra d'Iraq.

Piqué era doctor en Ciències Econòmiques i llicenciat en Dret per la UB. Va ser un jove antifranquista i militant del PSUC abans de passar a exercir càrrecs en l'administració catalana com a director general d'Indústria i, més tard, en l'espanyola, com a ministre d'Indústria, Assumptes Exteriors i Ciència i Tecnologia en els governs de José María Aznar. Va presidir el PP de Catalunya durant cinc anys que van acabar sent molt convulsos.

Una dreta impossible?

El mandat de Piqué al capdavant del PP de Catalunya ha quedat com l'intent-al capdavall inviable- de construir un projecte possible un arrelament en la cultura política catalana i, per tant, d'alguna manera no es posés d'esquena a la tradició catalanista i alhora que fes compatible amb un vincle amb la dreta espanyola. Un intent que va semblar viable durant la primera legislatura d'Aznar (1996-2000), quan l'economista va ser fitxat com a ministre d'Indústria i va fer de pont entre la Moncloa i la Generalitat pujolista.  

Piqué era el 1996 el president del Cercle d'Economia i emergia com un dels joves més brillants del fòrum burgès. Potser d'haver-se mantingut la correlació de forces del 1996 les coses haguessin estat diferents. Però la majoria absoluta aznariana del 2000 va desequilibrar els pactes entre el PP i CiU i Aznar ja va entroncar amb la vella tradició unitarista, de la qual de fet provenia.  Piqué va ser enviat a Catalunya per defensar els colors del PP en les eleccions del 2003, les que van encetar els governs tripartits. Les coses van canviar molt per Piqué, que de fer de pont es va trobar sense sòl: amb un PP que passaria a l'oposició a Espanya el 2004 i a l'oposició també a Catalunya, i obligat a un discurs dur.

Un Cercle d'Economia a favor d'un referèndum

Piqué va ser torpedinat per una direcció del PP que, presidit per Mariano Rajoy, estava en mans de la gent que havia deixat Aznar, com Ángel Acebes. Cansat de lluitar amb una Génova hostil i amb un PP català que el veia com un estrany, l'exministre va plegar el 2007 i va tornar a la vida empresarial. Però encara tindria un protagonisme públic important quan va tornar a la presidència del Cercle d'Economia el 2013. Eren els moments inicials del procés. Van compartir junta amb ell figures com Josep Ramoneda, Antón Costas i Joan B. Culla. Per molts d'ells, Piqué va ser un president memorable, amb una capacitat sorprenent per aplegar totes les sensibilitats. "El president més democràtic que hem tingut", explica un exmembre de la junta.

El 2013, el Cercle va demanar públicament que s'obrís un "procés de negociació" entre Catalunya i l'Estat, i es va obrir a un referèndum "dins del marc legal". Un posicionament que va sorprendre i que fou fruit de transaccions dins del Cercle. Piqué va mostrar-se molt crític en aquell moment amb la manca de cintura política de Rajoy. Més tard, instal·lat a Madrid i ja en plena fase àlgida del procés, el seu discurs es va endurir. Ara, amb la seva mort, ja serà impossible de saber si el llibre biogràfic de Josep Piqué ens deparava alguna nova sorpresa. 

El Partit Popular, després que la COPE avancés la mort de Piqué, ha emès un petit comunicat. També la seva família ha comunicat el seu traspàs: "Amb un profund dolor comuniquem la mort del nostre marit i pare, Josep Piqué Camps, a l'hospital 12 d'octubre de Madrid. La seva integritat personal, la seva fortalesa, el seu amor per la família, el treball i la seva lluita per la vida ens acompanyaran sempre", han lamentat.


L'exlíder del PP català va pertànyer a consells científics de patronats i fundacions, com el Reial Institut Elcano i l'Institut Atlàntic de Govern, i ha exercit responsabilitats en el món empresarial (des de conseller d'Aena a president de Vueling) i associatiu, com a president del Cercle d'Economia.

Reaccions a la pèrdua de Piqué

Les primeres reaccions a la mort de Piqué no han trigat a arribar. Pocs minuts després que es fes pública la seva pèrdua, el líder actual del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, s'ha desfet en elogis cap a Piqué i ha traslladat el condol d'ell i la seva formació a la família. 
  El primer conseller del Govern en pronunciar-se ha estat Carles Campuzano, cap del Departament de Drets Socials. En una piulada, envia el condol a la seva família "des de la discrepància política". Més tard, el president del Govern, Pere Aragonès, ha escrit una piulada per lamentar la mort de Piqué. "La gran distància ideològica i política amb els seus posicionaments no m'impedeix agrair el seu tracte afable i reconèixer la rellevància de la seva trajectòria política i empresarial", ha deixat clar el president.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, també ha valorat la figura de Piqué en el dia de la seva mort. Destaca el seu compromís pel diàleg en un breu comunicat, i aplaudeix que va ser "un gran servidor públic" i una persona "compromesa amb la societat civil".

El cap de l'oposició, Salvador Illa, també ha volgut tenir unes bones paraules per ell. "Des de la discrepància política, el recordarem com un polític dialogant i compromès amb els seus ideals", ha reblat.  Foment del Treball també ha emès un comunicat un han lamentat la seva mort. Valoren Piqué com una "persona sàvia i afable, d'àmplia visió econòmica i empresarial" i agraeixen la seva feina, com la que va fer en la comissió per estudiar l'ampliació de l'aeroport.
 Hi haurà ampliació.