Fins i tot en el supòsit d'un èxit total de la negociació, el pacte fiscal deixaria Catalunya amb un estatus equivalent al de... Navarra. No és menyspreable, vist en quines condicions estan les escoles i els hospitals d'aquest país, però després de deu segles d'història i tres-cents anys de resistència, el poble de Catalunya ja no busca el reconeixement d'Espanya, sinó el del món.
El fet és que, després de la manifestació d'ahir, Artur Mas té al davant un dilema imprevist. Havia demanat força per acordar un repartiment més just dels impostos a Madrid i, a l'hora de la veritat, la societat catalana li ha donat l'impuls suficient per plantejar un estat català a Brussel·les. El que té a les mans Artur Mas no ho ha tingut cap altre president, inclòs Francesc Macià.
Així que ara és l'hora de confiar en el president de la Generalitat i en el Parlament de Catalunya. Amb exigència i rigor democràtic, però sense impaciència ni excitació. No necessitem lideratges nous, n'hi ha prou amb què els que ja tenim es posin al capdavant. I que tremoli l'enemic.
ARA A PORTADA
Publicat el
11 de setembre de 2012 a
les 22:48
Et pot interessar
-
Política
El Congrés demana la dimissió de Puente amb l'abstenció d'ERC, Junts i Podem
-
Política
Setge a la multireincidència: les claus de la nova llei aprovada al Congrés
-
Política
El «nou» Sumar convida totes les forces de l'esquerra plurinacional a l'acte de presentació
-
Política
ERC pacta amb el govern espanyol ampliar la planta judicial a Catalunya: 90 jutges més el 2027
-
Política
La síndrome del Ventorro
-
Política
L'alerta a mòbils pel fort vent sona al Parlament en ple debat sobre Rodalies