Fins i tot en el supòsit d'un èxit total de la negociació, el pacte fiscal deixaria Catalunya amb un estatus equivalent al de... Navarra. No és menyspreable, vist en quines condicions estan les escoles i els hospitals d'aquest país, però després de deu segles d'història i tres-cents anys de resistència, el poble de Catalunya ja no busca el reconeixement d'Espanya, sinó el del món.
El fet és que, després de la manifestació d'ahir, Artur Mas té al davant un dilema imprevist. Havia demanat força per acordar un repartiment més just dels impostos a Madrid i, a l'hora de la veritat, la societat catalana li ha donat l'impuls suficient per plantejar un estat català a Brussel·les. El que té a les mans Artur Mas no ho ha tingut cap altre president, inclòs Francesc Macià.
Així que ara és l'hora de confiar en el president de la Generalitat i en el Parlament de Catalunya. Amb exigència i rigor democràtic, però sense impaciència ni excitació. No necessitem lideratges nous, n'hi ha prou amb què els que ja tenim es posin al capdavant. I que tremoli l'enemic.
ARA A PORTADA
Publicat el
11 de setembre de 2012 a
les 22:48
Et pot interessar
-
Política
Vox tomba el primer intent d'investidura de María Guardiola a Extremadura
-
Política
La regidora Rosa Suriñach fa un pas endavant per reconstruir la federació d'ERC a Barcelona
-
Política
ERC ja situa l'horitzó dels pressupostos a l'estiu «si Illa compleix»
-
Política
Mas confirma que Junts li va oferir «fa pocs mesos» ser el candidat a Barcelona i ell ho va rebutjar
-
Política
Rufián arrasa com a candidat favorit dels votants a l'esquerra del PSOE
-
Política
El «retrobament», un test d'estrès