Fins i tot en el supòsit d'un èxit total de la negociació, el pacte fiscal deixaria Catalunya amb un estatus equivalent al de... Navarra. No és menyspreable, vist en quines condicions estan les escoles i els hospitals d'aquest país, però després de deu segles d'història i tres-cents anys de resistència, el poble de Catalunya ja no busca el reconeixement d'Espanya, sinó el del món.
El fet és que, després de la manifestació d'ahir, Artur Mas té al davant un dilema imprevist. Havia demanat força per acordar un repartiment més just dels impostos a Madrid i, a l'hora de la veritat, la societat catalana li ha donat l'impuls suficient per plantejar un estat català a Brussel·les. El que té a les mans Artur Mas no ho ha tingut cap altre president, inclòs Francesc Macià.
Així que ara és l'hora de confiar en el president de la Generalitat i en el Parlament de Catalunya. Amb exigència i rigor democràtic, però sense impaciència ni excitació. No necessitem lideratges nous, n'hi ha prou amb què els que ja tenim es posin al capdavant. I que tremoli l'enemic.
ARA A PORTADA
Publicat el 11 de setembre de 2012 a les 22:48
Et pot interessar
-
Política
L'amnistia enterra la repressió? El dany irreversible de les causes del procés
-
Política
Uns 3.000 jutges i fiscals es manifesten contra el govern espanyol davant el Tribunal Suprem
-
Política
Junqueras dona marge al PSOE pel finançament: «És més important el contingut»
-
Política
La reunió pel finançament singular se celebrarà el 14 de juliol
-
Política
PSC i Junts a Barcelona: mateix model de ciutat, cap concessió
-
Política
Feijóo encara un congrés plàcid després de silenciar el contrapoder d'Ayuso