Navarra no, president

Política

ARA A PORTADA

Política Tres anys del 23-J: què ha canviat (i què no) des de les últimes eleccions espanyoles? Oriol March
Societat Vuit ferits, dos de greus, per una explosió de gas a l’estació de metro de plaça de Sants de Barcelona Redacció
Societat Un nou esfondrament talla tres línies de Rodalies: no hi ha data pel retorn a la normalitat Natàlia Pinyol
Societat Afectacions al servei de Rodalies per l'esfondrament a Vallbona: talls parcials i serveis alternatius Marc Orts i Cussó
Política Illa esquiva una «remodelació profunda» del Govern en l'equador del mandat Lluís Girona Boffi

Redacció

Publicat el 11 de setembre de 2012 a les 22:48

Fins i tot en el supòsit d'un èxit total de la negociació, el pacte fiscal deixaria Catalunya amb un estatus equivalent al de... Navarra. No és menyspreable, vist en quines condicions estan les escoles i els hospitals d'aquest país, però després de deu segles d'història i tres-cents anys de resistència, el poble de Catalunya ja no busca el reconeixement d'Espanya, sinó el del món.

El fet és que, després de la manifestació d'ahir, Artur Mas té al davant un dilema imprevist. Havia demanat força per acordar un repartiment més just dels impostos a Madrid i, a l'hora de la veritat, la societat catalana li ha donat l'impuls suficient per plantejar un estat català a Brussel·les. El que té a les mans Artur Mas no ho ha tingut cap altre president, inclòs Francesc Macià.

Així que ara és l'hora de confiar en el president de la Generalitat i en el Parlament de Catalunya. Amb exigència i rigor democràtic, però sense impaciència ni excitació. No necessitem lideratges nous, n'hi ha prou amb què els que ja tenim es posin al capdavant. I que tremoli l'enemic.

Escull Nació com la teva font preferida de Google