Fins i tot en el supòsit d'un èxit total de la negociació, el pacte fiscal deixaria Catalunya amb un estatus equivalent al de... Navarra. No és menyspreable, vist en quines condicions estan les escoles i els hospitals d'aquest país, però després de deu segles d'història i tres-cents anys de resistència, el poble de Catalunya ja no busca el reconeixement d'Espanya, sinó el del món.
El fet és que, després de la manifestació d'ahir, Artur Mas té al davant un dilema imprevist. Havia demanat força per acordar un repartiment més just dels impostos a Madrid i, a l'hora de la veritat, la societat catalana li ha donat l'impuls suficient per plantejar un estat català a Brussel·les. El que té a les mans Artur Mas no ho ha tingut cap altre president, inclòs Francesc Macià.
Així que ara és l'hora de confiar en el president de la Generalitat i en el Parlament de Catalunya. Amb exigència i rigor democràtic, però sense impaciència ni excitació. No necessitem lideratges nous, n'hi ha prou amb què els que ja tenim es posin al capdavant. I que tremoli l'enemic.
ARA A PORTADA
-
Societat Barcelona supera la convocatòria de Blocus: un miler d’indentificats però sense incidents Pau Espí Solé
-
Societat «Existeix la violència gratuïta?»: què diuen els experts sobre les convocatòries d'aldarulls Pep Martí i Vallverdú
-
-
Societat Els Mossos no detecten motivacions polítiques en els saquejos: Blocus és «un fenomen» que s'alimenta del «FOMO» David Cobo
-
Publicat el
11 de setembre de 2012 a
les 22:48
Et pot interessar
-
Política
El precedent català de les coalicions al Senat: quan perdre vots dona millor resultat
-
Política
«Cada campanya electoral ha estat més bruta que l'anterior, i aquesta també ho serà»
-
Política
El PP exigeix «conseqüències» a Sánchez per l'accident de Toledo: «No es pot despatxar amb un cap turc»
-
Política
El Front Ampli demana la dimissió de Puente per l'accident de Toledo
-
Política
Els àudios de Sánchez i les trucades d’Aznar
-
Política
Puente s'aplica el manual de resistència per no dimitir