Fins i tot en el supòsit d'un èxit total de la negociació, el pacte fiscal deixaria Catalunya amb un estatus equivalent al de... Navarra. No és menyspreable, vist en quines condicions estan les escoles i els hospitals d'aquest país, però després de deu segles d'història i tres-cents anys de resistència, el poble de Catalunya ja no busca el reconeixement d'Espanya, sinó el del món.
El fet és que, després de la manifestació d'ahir, Artur Mas té al davant un dilema imprevist. Havia demanat força per acordar un repartiment més just dels impostos a Madrid i, a l'hora de la veritat, la societat catalana li ha donat l'impuls suficient per plantejar un estat català a Brussel·les. El que té a les mans Artur Mas no ho ha tingut cap altre president, inclòs Francesc Macià.
Així que ara és l'hora de confiar en el president de la Generalitat i en el Parlament de Catalunya. Amb exigència i rigor democràtic, però sense impaciència ni excitació. No necessitem lideratges nous, n'hi ha prou amb què els que ja tenim es posin al capdavant. I que tremoli l'enemic.
ARA A PORTADA
-
-
Traves per catalanitzar-se el nom: creixen les denúncies pels obstacles als registres civils Bernat Castanyer Colomer
-
«Haurem de seguir lluitant i els catalans més, perquè tenim l'enemic aquí mateix» Pep Martí i Vallverdú
-
-
Les 18 cadires buides al secretariat de l'ANC, mirall del desencís independentista Lluís Girona Boffi
Publicat el
11 de setembre de 2012 a
les 22:48
Et pot interessar
-
Política
La CUP mantindrà l'alcaldia de Berga?
-
Política
Rufián «superstar»: entre el pols intern i el mite de la unitat
-
Política
Mor Maria Badia i Cutchet, exdiputada socialista del Parlament Europeu
-
Política
Junts redescobreix els pactes amb Sánchez a l'espera del retorn de Puigdemont
-
Política
Els micropobles de Catalunya també reclamen un millor finançament
-
Política
L'experiment fallit d'Igualada allunya el front municipal d'esquerres per al 2027