Fins i tot en el supòsit d'un èxit total de la negociació, el pacte fiscal deixaria Catalunya amb un estatus equivalent al de... Navarra. No és menyspreable, vist en quines condicions estan les escoles i els hospitals d'aquest país, però després de deu segles d'història i tres-cents anys de resistència, el poble de Catalunya ja no busca el reconeixement d'Espanya, sinó el del món.
El fet és que, després de la manifestació d'ahir, Artur Mas té al davant un dilema imprevist. Havia demanat força per acordar un repartiment més just dels impostos a Madrid i, a l'hora de la veritat, la societat catalana li ha donat l'impuls suficient per plantejar un estat català a Brussel·les. El que té a les mans Artur Mas no ho ha tingut cap altre president, inclòs Francesc Macià.
Així que ara és l'hora de confiar en el president de la Generalitat i en el Parlament de Catalunya. Amb exigència i rigor democràtic, però sense impaciència ni excitació. No necessitem lideratges nous, n'hi ha prou amb què els que ja tenim es posin al capdavant. I que tremoli l'enemic.
ARA A PORTADA
-
Societat «Quan estigui regularitzat podré deixar enrere la inestabilitat i l'angoixa» Natàlia Pinyol | Marc Orts i Cussó
-
-
Esports El Tour a Catalunya: la Sagrada Família, escenari de luxe per a la presentació dels equips Hugo Fernández Alcaraz
-
-
Esports Pogačar, el gran favorit del «Tour amb les millors xifres de la història» Arnau Urgell i Vidal
Publicat el
11 de setembre de 2012 a
les 22:48
Et pot interessar
-
Política
Juanma Moreno, investit president d'Andalusia amb el suport de Vox
-
Política
Els pressupostos consoliden els nous blocs a Catalunya: i ara, què?
-
Política El Parlament rebutja afegir la «lluita contra el frau» i la «prioritat nacional» en la gestió del padró
-
Política
El Govern estudia mesures contra el coworking que ha acomiadat una dona per parlar català
-
Política
Rufián acota el seu front: liderat per l'esquerra sobiranista i amb dret a l'autodeterminació
-
Política
Catalunya torna a tenir (per fi) pressupostos