Una cinquantena de personalitats de Barcelona s'han unit per impulsar Moviment Barcelona, una plataforma que pretén generar un debat sobre model de ciutat en clau progressista i sobiranista que serveixi per acostar les forces polítiques que s'identifiquin amb aquest espai ideològic. S'ha presentat aquest dilluns al Col·legi de Periodistes i, segons asseguren, no pretenen promoure una candidatura o una confluència de cara a les eleccions municipals, per bé que es mostren crític amb el govern d'Ada Colau.

Un dels ponents de l'acte, el president del fòrum empresarial Creiem en Catalunya, David Poudevida, ha assegurat que treballaran per generar debat i esperen sumar noves personalitats i entitats a la iniciativa. "Hi ha moltes persones preocupades per la deriva política de la ciutat, la vida als barris es degrada i les solucions no apareixen", ha lamentat, tal com recull el manifest de Moviment Barcelona, el qual també subscriu l'economista Miquel Puig i que critica l'"oportunitat perduda els darrers anys, en part per la crisi i per als diferents governs".

Per contra, es planteja impulsar una "capital oberta, inclusiva, progressista i ciutadana" i, malgrat que afirma que "una alternativa política a la ciutat no ha de ser una plataforma per impulsar la carrera política de ningú", aspira a esdevenir un "punt de trobada de les forces sobiranistes i progressistes de la ciutat que pensin que una alternativa a la Barcelona actual és possible i necessària". Afirmen que no es volen integrar a cap partit o llista, sinó "plantejar reptes i dificultats en el debat públic i que tothom s'hi posicioni" i, a poder ser, es consensuïn respostes, s'assumeixin i s'apliquin.

Per aconseguir-ho, impulsaran debats públics amb personalitats de diferents àmbits, també el polític. Tot i això, no concreten a quins partits interpel·len i destaquen el seu caràcter transversal, a nivell de sectors socials i ideologia. "El centre del debat és la ciutat. [...] No estem per plantejar propostes electorals", ha afirmat Poudevida, que tampoc no s'ha mullat sobre la plataforma de Jordi Graupera, que proposa primàries obertes per confeccionar una candidatura independentista unitària a les municipals -ara ja a tot Catalunya-.

Interlocutar amb tothom

Considera que "la ciutat ha de contribuir al debat nacional i el social", però sense perdre la centralitat del seu model com a base i fins i tot s'obre a reunir-se amb Barcelona en Comú: "No volem posar cap barrera a ningú d'inici. Si el govern actual veu interessant interlocutar amb un moviment com aquest, això no exclou la resta de l'espectre polític". Segons insisteix, l'objectiu és fomentar el debat i generar propostes fins a les municipals, també pel que fa a la relació amb la resta de l'àrea metropolitana.

En la presentació hi havia també més firmants del manifest impulsor, com Esther Oriol, expresidenta dels Castellers de Sants, qui ha destacat que hi ha més de 350 entitats de cultura popular a Barcelona, les quals són "clau per a l'arrelament i com a aglutinadora de valors" i ha lamentat que "hi ha un problema real i important de distribució de places públiques a les escoles". Manel Casals, secretari general de la Confederació Empresarial d'Hostaleria i Restauració de Catalunya, ha posat en valor "els actius del sector turístic", pels quals ha reclamat més seguretat jurídica.

Els problemes d'habitatge

Jordi Giró, president de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, ha subratllat els problemes amb l'habitatge i la gentifricació de determinats barris, la desigualtat entre aquests o l'envelliment de la població. Gina Tost, periodista especialitzada en tecnologia, ha alertat que, tot i l'arribada de grans empreses a Barcelona com Facebook i Amazon, aquestes ho fan "a buscar mà d'obra barata", és a dir, a "trobar gent molt ben formada, treballadora i que, per un terç del que cobrem a altres països, poden fer la mateixa feina".

La periodista del món editorial Hortènsia Galí ha exposat, en referència a l'arribada de població nouvinguda, que "els nens s'integren ràpid, el problema són els pares, que no saben castellà o català i no els poden ajudar a fer deures", un camp en què "el món editorial té una responsabilitat molt gran". Juan Antonio Ruiz, de l'àmbit de la gestió cultural, ha reclamat mirar a tota l'àrea metropolitana i potenciar les entitats culturals.