Oriol Junqueras i Elisenda Alamany van assolir la presidència i la secretaria general d’ERC el mes de desembre després que la candidatura Militància Decidim guanyés la segona volta del congrés nacional amb el 52,2% dels vots dels afiliats. Ara, el partit encara la recta final dels congressos regionals i comarcals, amb Barcelona com a epicentre del debat intern i la pugna pel lideratge.

La nova direcció afronta 14 conclaves, 12 dels quals s’han produït o es produiran “amb una certa tranquil·litat”, amb candidatures pactades, “oficialistes” i sense disputes destacades, segons fonts coneixedores consultades per Nació. En canvi, la federació de Barcelona –la més gran, amb un miler de militants-, presenta la principal pugna per dirigir el partit, i el seu congrés, que se celebrarà el diumenge 27 d’abril, representa l’última oportunitat dels crítics amb el model de la direcció de Junqueras per introduir les seves propostes als òrgans de poder.

La federació del País Valencià, per la seva banda, s’ha trobat en un procés d’interinatge d'ençà que el partit va suspendre de militància el president de la federació, Josep Barberà, per una denúncia per presumptes delictes contra la llibertat sexual interposada per qui, en el moment dels fets i fins a la tardor del 2023, era la secretària general, Maria Pérez.

Algunes de les federacions on s’ha imposat la llista “oficialista”, afí a la direcció nacional, són la del Vallès Oriental, el Baix Llobregat, Girona i Tarragona, on es va negociar i pactar entre les diferents candidatures.

Dues candidatures per liderar a Barcelona

L’actual presidenta de l’executiva d’ERC a Barcelona, Eva Baró, vol renovar el lideratge amb la candidatura que encapçala, Endavant Barcelona!, la candidatura que té el suport de la direcció nacional del partit, però que no es considera “junquerista”. “No som el residu de Militància Decidim”, asseguren fonts de la candidatura.

Dignitat Republicana, liderada per Creu Camacho i que inclou membres de les candidatures a la presidència del partit Nova Esquerra Nacional i Foc Nou, pugnarà al congrés per desbancar la candidatura “oficialista”. Dignitat Republicana destaca les diferències de model que té amb la proposta de Baró, però rebutja l’adjectiu “crítics”. “El nostre projecte és en positiu, amb lleialtat”, diuen des de la candidatura.

L’entrada (o no) al govern de Collboni com a teló de fons

Al juny, la militància d'ERC a Barcelona va ser convocada per posicionar-se sobre un possible acord amb el PSC, però es va acabar suspenent la jornada de votació i es van adduir problemes d'aforament a l'Orfeó Martinenc, el punt on s'havia citat els afiliats de la federació per dur a terme la votació. Els republicans eren conscients ja aleshores que la decisió no generava consens entre la militància. La pregunta és si encara té sentit plantejar-se l’entrada al govern socialista.

Les dues candidatures, que coincideixen que les decisions sobre Barcelona s’han de prendre des de Barcelona, defensen que la situació actual és diferent que la de fa 10 mesos. En una entrevista a Nació una setmana abans de ser reelegit president, Oriol Junqueras ja apuntava en aquesta línia i deia que havien passat “moltes coses” des d'aquell principi d'acord. Ara bé, al desembre, des del govern municipal, descartaven obrir una nova negociació del pacte, que es va definir durant la primera meitat de l’any passat.

Ara, les dues candidatures barcelonines defensen que la militància es pronunciï sobre una futura entrada al govern municipal un cop superat el procés congressual. Dignitat Republicana es compromet a consultar la militància sobre aquesta qüestió abans de l’estiu, i Endavant Barcelona! proposa convocar una assemblea de Barcelona, un òrgan de debat de la federació, per decidir. 

Sumar esforços amb el 2027 a l'horitzó

Mà estesa, sumar i fer pinya. Aquesta és la voluntat de les dues candidatures, que volen viure el procés intern amb la màxima normalitat possible i amb respecte, independentment del que decideixi la militància. La llista que lidera Baró aposta per “aprendre del passat”, amb la mirada posada en les eleccions municipals del 2027. I en la mateixa línia s’expressa l’opció encapçalada per Camacho, que destaca la seva voluntat d’arribar a acords una vegada s’hagi conclòs el procés congressual.

Fonts de la direcció d’ERC asseguren a Nació que, després del congrés nacional, la relació entre la militància s’ha “normalitzat”. Després del congrés dels republicans barcelonins es veurà si el lideratge de Junqueras apuntala la normalitat a tots els òrgans interns o, per contra, els crítics aconsegueixen incorporar el seu model a la capital catalana.